Com veiem el Miao Keng és situa en setè lloc. Però cal matissar aquesta posició, ja que hi ha qui mesura la "verticalitat" sota un concepte geomorfològic que interpreten com un tram morfològicament amb continuïtat, i pel contrari els que sostenen un criteri d'exploració exigeixen que aquestes verticals, a més a més, no tinguin cap replà i és puguin considerar plenament aèries.
Sota aquesta darrera concepció exploratòria de tram vertical sense cap interrupció natural el Miao Ken, amb els sues 491m podriem situar-lo en un tercer lloc mundial. Però cal admetre que aquesta apreciació està fortament condicionada per la tècnica d'exploració i l'itinerari de descens escollit; es davalla directament per seu accés "normal"?, és munta un passamà de capçalera per afrontar pel marge oposat i evitar la possible mullena? etc.
Probablement la interpretació de que aquest pou és el més gran, és deu a que és un dels que hem vist les millors imatges, gràcies a la tasca de l'excel·lent fotògraf Robie Shone.
No és gens fàcil il·luminar un espai tant gran en forma de tub, i a més a més en una posició que difícilment podem tenir la perspectiva adequada ja que no hi ha espai per allunyar-nos. En el cas d'aquesta gran vertical xina és van instal·lar 34 fraccionaments en ple buit abans d'arribar al fons.
L'expedició Tianxing 2006, fou la que feu la descoberta i exploració del Miao Keng. Aquí inserim en format imatge la presentació que va fer en el seu moment l'equip del Hong Meigui CES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.