Els Caus del Guitard
Aquesta surgència forma part d'un interessant sistema hidrològic del que destaca per la seva intermitència, tot i que cada cop més espaiada, probablement pels canvis climatològics i especialment per l'aprofitament creixent dels nivells freàtics i conseqüentment de la major dificultat de recarrega, reduint-se notablement la seva funció de "trop-plein" o sobreeixidor.
Malauradament el "mirador" cada cop té menys funcionalitat la que és difícil veure rajar els caus, i a més a més els vandàlics també estan contribuint a malmetre el didàctic plafó i d'altres elements de senyalització.
La història de l'exploració del conducte està molt ben descrita en la corresponent fitxa d'Espeleoíndex que tot seguit reproduïm parcialment:
"Els Caus del Guitard (Guitart fins fa pocs anys) és un fenomen conegut des de temps immemorials.
La primera cita escrita (1890) és un treball sobre petrografia de Sant Llorenç del Munt i la segona, poc després (1984) en un treball sobre flora del Vallès. Font i Sagué l'inclou en el seu Catàlech (1897) en l'apartat de fenòmens hidrològics i ja des d'aleshores es cita en totes les obres de caire científic i guies excursionistes de la Serra de l'Obac.
Tenim constància de visites per part del GES ' CMB des de l'any 1951, però malgrat això, no és
fins el període 1970-76 que el GE Badalona porta a terme una campanya a tota la zona de
surgències de l'Obac i són els que, després de molts treballs de desobstrucció, poden buidar el
pouet que segueix a la curta galeria d'entrada. Paral·lelament, i sense tenir notícies uns dels altres, la SIS ' CE Terrassa van estar treballant a la mateixa zona i les mateixes cavitat. Ambdós van publicar sengles treballs sobre les fonts de l'Obac.
Poc temps després, la gent de la SIS segueixen desobstruint el pas inferior i un membre del GES
Terrassa que els acompanya pot forçar el pas i arribar a la saleta, tres dies més tard també passen els de la SIS.
A finals de maig del 1980, el membre del GES (J.A. Pérez) hi torna, i en solitari pot forçar la
diàclasi i arribar al primer ressalt. Al dia següent tot el GES ' CMT s'hi bolca, acaben de netejar a fons la primera gatera per poder passar la majoria de membres i durant tot aquell any fan diferents entrades fins arribar al final fins ara conegut. En algun moment van haver de fer servir bombones d'aire comprimit a causa de l'elevat grau de CO2 present en tota la zona interior de la cavitat.
L'any 1981, en Xavier Badiella en solitari va poder penetrar fins a mitja cova, però va haver
d'abandonar per manca d'oxigen. El 1982 els Caus van rajar i quatre anys més tard, el 12 de
setembre del 1986, tot suposant que les condicions de ventilació haurien millorat en tan de temps, els germans Xavier i Enric Badiella (SIS) ho van intentar de nou, podent arribar al final conegut.
Aquesta exploració no va acabar en desgràcia de pur miracle, una dramàtica sortida de l'interior
que en Xavi Badiella (1986) va fer un relat publicat a l'Arxiu del Centre."
La situació actual de la cavitat, reomplerta des de la base del ressalt de 3m torna a correspondre amb l'aixecament topografic que van fer els companys del GEB després de les seves primeres desobstruccions.
La visita actual d'Espeleodijous 10.12.2015
Per la singularitat d'aquest entorn ha estat objecte de diversos estudis.
Inspirant-se en els innovadors estudis realitzats pels investigadors del Laboratoire Souterrain de Moulis, s'analitzà aquest sistema hidrogeològic amb les metodologies i técniques de carst experimental, del que inserim una selecció dels primers fulls:
L'Antoni Freixes feu la seva tesi de Llicenciatura ampliant l'anterior treball.
Recentment hem vist una tesi doctoral d'en Marc Anglés que també investiga aquest sistema
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.