Res mes lluny, ja que si la sala te uns 40 mts. d’alçada, el repte es anar avançant per una via corda que per tot el voltant de la sala ens va enlairant per un recorregut que des de baix ni s’intueix i sempre acompanyats d’una bona timba.
Des del fons de la sala Joly, es veu al cap d’amunt un maniqui molt petit, vestit amb un mono d’espele vermell que està il.luminat per uns focus per tal de que ens poguem fer una idea de l’alçada i grandària, doncs be, el veureu en una foto, ja que vàrem estar a la seva alçada, es a dir, al sostre de la sala.
En un moment del recorregut, arribem a una petita saleta on en Joly va accedir a l’any 1939 i va deixar-hi la seva signatura. Una proesa en aquella època, amb els mitjans de que disposaven.
El maniquí |
Vídeo de la tirolina. Quima Boté
Hem de dir que per fet aquest recorregut s’ha d’estar fort de braços i acostumat a les alçades.
Sortim molt i molt contents i emprenem el camí de retorn més que satisfets. Altres apunts que podreu trobar a l'Espeleobloc sobre l'aven d'Orgnac
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/05/laven-dorgnac-els-treballs-de-ledytem-1.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/05/el-bosc-destalagmites-dorgnac-edytem-4.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/05/orgnac-paragenesi-editem-5.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/05/orgnac-sedimentacio-edytem-6.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/05/orgnac-paragenesi-editem-5.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/05/orgnac-sedimentacio-edytem-6.html
Fotos: Juli Serrano. Vídeo: Quima Bote.
Escrit: Montse Roca.
Doncs farem exercicis de braços i cames per l'any vinent. La veritat es que va estar força emocionant.
ResponElimina