Havíem previst una visita a un altre cavitat bergadana pel dijous 2.07.2015 però a petició de companys que a darrera hora no ens havien pogut acompanyar, vam cambiar d'objectiu. Tot i mantenint-nos en la comarca, vam retornar a la coneguda Bòfia de San Jaume, que estant en aquesta contrada sempre és un recurs atractiu: sense aproximació (d’agrair en temps de “caloreta”) força interès morfològic, sense verticals, una galeria-sala de generoses proporcions.., Ens permetria mantenir el punt de trobada, fer el recorregut amb la gosseta Duna i alhora podriem fer proves amb uns transmissors per radiofreqüència pels flaixos de l'Olympus Stylus 1. En l’equip d’aquest Espeleodijous hi participaven els sis companys següents: Ricard Alsina, Dolors Boter, Jaume Julià, Jordi Perera, Toni Robert, i “Víctor”.
Situació i accés
La Bòfia de Sant Jaume o la Boixedera es troba enclavada al municipi de Montmajor, a l'enclavament de Comesposades i a pocs metres del límit comarcal amb el Solsonès.
Accedim per la carretera de Berga a Solsona (C-26), un cop passat el poblet de l'Espunyola, cal seguir fins pocs metres després del punt quilòmetre 134 on, a la dreta, hi ha un desviament senyalitzat cap a la Vall d'Ora.
Poc abans d'arribar a l'església de Sant Sadurní, una pista a l'esquerra, també asfaltada, porta a les cases del Mercadal, la Creu i arriba a can Gomira.
Abans d'entrar en aquest gran casal surten dues pistes de terra, s'ha de seguir la que ens queda al front i als pocs metres cal deixar una segona a la dreta. Al davant veiem l'ermita de Sant Jaume i la casa de la Boixedera dels Bancs. Continuen superant dues tanques gairebé consecutives tancades amb un filferro d’obertura i tancament automàtic, deixem una primera bifurcació a la dreta.
La recent tala de bosc ha eixamplat i fins i tot augmentat les pistes que ens van despistar a l’inici. Agafem la següent pista a la dreta durant uns 350 metres fins a superar una curta pujada, on una clapa del bosc a l'esquerra és un bon lloc per deixar els vehicles. A l'inici d'aquest eixamplament trobem una destacada fita de pedres a la dreta, que ens assenyala el corriol on, en lleuger pendent, en 40 metres, ens situa en una petita esplanada amb el bosc esclarit on trobem les dues boques de la cavitat.
![]() |
Al fons els Cingles de Taravil |
![]() |
Boca principal |
![]() |
La petita boca secundària |
Des del punt de vista dels materials, la llegenda del mapa geològic ens diu que ens trobem en l’Oligocè, on coexisteixen calcàries, conglomerats i bretxes. A l’interior de la cavitat trobarem a més de les càlcaries i el conglomerats, estrats de margues, limonites, gresos, ..., en una seqüència sedimentària de transició que acoloreix la morfologia subterrània.
Antecedents
La primere foto, la de la sala, i la penúltima del treball de Sota terra, estan fetes, quasi, des del mateix punt. Es poden comparar perfectament.
ResponEliminaLluís