La Bòfia de Sant Jaume (1)

Havíem previst una visita a un altre cavitat bergadana pel dijous 2.07.2015  però a petició de companys que a darrera hora no ens havien pogut acompanyar,  vam cambiar d'objectiu. Tot i mantenint-nos en la comarca, vam retornar a la coneguda Bòfia de San Jaume, que estant en aquesta contrada sempre és un recurs atractiu: sense aproximació (d’agrair en temps de “caloreta”) força interès morfològic, sense verticals, una galeria-sala de generoses proporcions.., Ens permetria mantenir el punt de trobada, fer el recorregut amb la gosseta Duna i alhora podriem fer proves amb uns transmissors per radiofreqüència pels flaixos de l'Olympus Stylus 1. En l’equip d’aquest Espeleodijous hi participaven els sis companys següents: Ricard Alsina, Dolors Boter, Jaume Julià, Jordi Perera, Toni Robert, i “Víctor”.

Situació i accés

La Bòfia de Sant Jaume o la Boixedera es troba enclavada al municipi de Montmajor, a l'enclavament de Comesposades i a pocs metres del límit comarcal amb el Solsonès.

Accedim per la carretera de Berga a Solsona (C-26), un cop passat el poblet de l'Espunyola, cal seguir fins pocs metres després del punt quilòmetre 134 on, a la dreta, hi ha un desviament senyalitzat cap a la Vall d'Ora.

Poc abans d'arribar a l'església de Sant Sadurní, una pista a l'esquerra, també asfaltada, porta a les cases del Mercadal, la Creu i arriba a can Gomira.

Abans d'entrar en aquest gran casal surten dues pistes de terra, s'ha de seguir la que ens queda al front i als pocs metres cal deixar una segona a la dreta. Al davant veiem l'ermita de Sant Jaume i la casa de la Boixedera dels Bancs. Continuen superant dues tanques gairebé consecutives tancades amb un filferro d’obertura i tancament automàtic, deixem una primera bifurcació a la dreta.

La recent tala de bosc ha eixamplat i fins i tot augmentat les pistes que ens van despistar a l’inici. Agafem la següent pista a la dreta durant uns 350 metres fins a superar una curta pujada, on una clapa del bosc a l'esquerra és un bon lloc per deixar els vehicles. A l'inici d'aquest eixamplament trobem una destacada fita de pedres a la dreta, que ens assenyala el corriol on, en lleuger pendent, en 40 metres, ens situa en una petita esplanada amb el bosc esclarit on trobem les dues boques de la cavitat.

Al fons els Cingles de Taravil

Boca principal

La petita boca secundària

Des del punt de vista dels materials, la llegenda del mapa geològic ens diu que ens trobem en l’Oligocè, on coexisteixen calcàries, conglomerats i bretxes. A l’interior de la cavitat trobarem a més de les càlcaries i el conglomerats, estrats de margues, limonites, gresos, ..., en una seqüència sedimentària de transició que acoloreix la morfologia subterrània. 

Antecedents

Inserim a continuació l'article Bòfia de Sant Jaume, per Ramon de Semir de Arquer. Sota Terra II (1935)

...segueix en l'apunt de demà...