Pou de Costa Dreta (1)

El 30.04.2015 vam anar a visitar el Pou de Costa Dreta a Collbató en el massís de Montserrat. El grupet d’aquest Espeleodijous era format per set companys: Dolors Boter, Manuel Cano, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Antoni Robert i “Víctor”.

El relleu de Montserrat és format majoritàriament per conglomerats heteromètrics, de clastos arrodonits que es toquen els uns als altres lligats per una escasa matriu sorrenca i un ciment calcari. La litologia dels còdols és força variada, amb roques paleozoiques (lidita negra, pissarres i pòrfirs) i mesozoiques (diferents tipus de calcàries, sovint amb fòssils, i gresos).La gènesi d’aquests materials arrenca de l’Eocè, moment durant el qual l’àrea on actualment s’enlaira la serra es localitzava als límits de la Depressió Central Catalana, aleshores convertida en un golf marí. Durant l’Eocè mitjà-Oligocè, per efecte dels processos erosius sobre els relleus litorals, hi tingué una important acumulació de còdols aluvials.

Els sistemes al.luvials trasportaven sediments del S i SE. Aquests materials originaren un conjunt de cons de dejecció de gran potència (més de 1000 m, amb intercalacions de gresos i lutites) Les episòdiques transgressions del mar eocè i les progradacions dels sistemes al.luvials configuraren l'alternança de fàcies continentals i marines fins que la regressió del Priabonià, a la fi de l'Eocè, va tancar la Conca de l'Ebre de la influència marina. La tectònica alpina provocà l’aixecament d’aquest sediments formant diferents massissos de l’actual Serralada Pre-litoral.

L’erosió posterior ha originat un relleu molt típic (conegut en termes geològics com a relleu montserratí), d’aspecte massiu i columnar caracteritzat per l’abundància de canals, espadats i monòlits.

Aquestes particularitats del rocam han constituït una veritable escola d'escalada.

Si esteu interessats en aprofundir en les característiques geològiques del massís us recomano que visiteu/descarregueu documentació en aquests enllaços:
http://www.albertmartinez.com/Muntanya%20864%20%20%28Geologia%29%27.pdf
http://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/03/Montserrat-zona-geografica.pdf
http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/sites/default/files/Can_Massana_2.pdf
http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=29740#

Situació

Anem pel  camí vell de Collbató-Montserrat o camí de les Bateries.
En acabar-se les cases del poble i l’asfaltat del carrer de Pau Bertran, s’inicia una ampla pista que planeja, al NW, entre conreus d’oliveres i ametllers, paral·lela a la muntanya de Montserrat.

Bifurcació de la pista, 416 m. Indicador: A Igualada i camí de Sant Jaume i al monestir de Montserrat. Deixem a l’esq. (NW) la pista planera que mena a la Vinya Nova. Prenem la de la dr. (N), que passa pel costat de les ruïnes del Casalot, una antiga hostatgeria al peu de la muntanya. Deixem a l’esq. una bassa i, a la dr., l’entrada a una finca tancada amb una cadena.

Acabat l’oliverar, i deixada enrere una pineda incipient, entrem al bosquet de pins. Tanca de fusta i disc de prohibició de circular en bicicleta i a cavall. Just a l’inici d’un roquissar hi ha un senyal que indica que a la dreta comença el camí vell de Collbató a Montserrat, o camí de la Costa de Montserrat i a partir del segle xix, conegut com a camí de les Bateries.

Aquest tram de camí, després de diverses voltes, se situa al final del roquissar, per on passava antigament el camí. Seguim amb senyals grocs, tot i que en algun moment es poden veure algunes marques grogues i blanques. Podem observar l’existència d’un empedrat que facilitava el pas de les persones i els animals de càrrega.

Guanyem altitud en dos giravolts i trobem arran del camí (dr.) la petita cova de les Bagasses.
A partir d’ací, el camí va flanquejant d’una forma lògica cap a llevant, travessant torrents i serrats, amb un pendent suau. Comencem a veure els camps d’oliveres de Collbató. Ascendim pel torrent fins a creuar-lo.

Travessem la carena del serrat de la Guàrdia (565 m), bonica balconada aèria damunt de Collbató. D’allí, en suau descens, entrem en un altre torrent, el del clot dels Lladerns, cobert d’aladerns i de marfulls, el llit del qual també ens serveix per a guanyar altitud. Al llarg del camí es troben tres
gabions per a sostenir el camí. Deixem una balma a l’esq. del camí. Continuem pujant sostingudament. Arribem a la taca blanca (620 m), també coneguda com el Llençol, transformada
en una gran bandera catalana -ara guixada- , que serveix de punt de referència i final de la drecera dels Graus, que puja directament de Collbató.

Continuem per la cornisa rocosa, de conglomerat i de gresos rogencs, fins a un altre esperó del vessant. A l’esquerra hi ha la roca dels Polls. El camí planeja fins a un barranc, que travessem, i comencem un tram en el qual guanyem altitud en llaçades. Inici de l’indret conegut com les Voltes o la Costa, El camí s’enfila pel vessant en cinc llaçades on el camí està sostingut amb marges de pedra seca. Just al costat del tercer revolt, a la dreta, trobem la drecera de Fra Garí, que prové de Collbató passant per una cresta rocosa molt dreta. 

Al capdamunt de les Voltes, (712 m,) travessem la carena rocosa i entrem a la gran conca del torrent de la Fontseca o de Santa Caterina. Continuem un tros més enllà fins al costat d’un avenc petit. És 
Pou de Sant Joan o Pou petit de la Costa Dreta, Al costat (esq.) del camí deixem la boca estreta d’aquest avenc de només sis metres de fondària. Des aquest indret es veu el serrat i el coll de les Garrigoses, al damunt del qual es col·locaren les bateries durant la Guerra del Francès a l’inici del segle xix, i que han acabat per donar nom al camí. També es veuen les ermites de Sant Joan i Sant Onofre. Fins aqui hem trigat 1 hora de camí.

D’ací mateix surt a l’esq. un sender que teòricament en uns 20 min. mena a l’avenc del Pi Ver o més conegut recentment pel nom de Pou de la Costa Dreta, però el camí força perdut i sovint per un terreny d'esbaldregalls i arbustiu amb petits matolls se'ns feu difícil de seguir i força incomode de transitar, això juntament amb unes coordenades que disposàvem poc aproximades ens van fer perdre prou temps, de tal manera que finalment vam invertir-hi un altre hora fins la boca. En total dues hores d'aproximació. 

Mapes i Ortofotomapes de l'ICGC amb la superposició dels track GPS d'en Jordi Perera.

Coordenades de la boca en UTM ETRS89 X=402041, Y=4603936, Altitud 800m.

De tornada agafarem una drecera carenera amb forta baixada per la Serra de la Guàrdia que ens feu estalviar una bona mitja hora.

...segueix en l'apunt de demà...