Cau de la Guilla (2)

...segueix de l'apunt d'ahir...

Antecedents
La primera refèrencia detallada la devem a Norbert Font i Sagué en l'excursió feta a l'estiu del 1897 publicada en el Butlletí del CEC, de la que també s'imprimi una separata, de la que inserim les pàgines que es refereixen a la cavitat.

Font i Sagué, Norbert (1898).- Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes i Cingles de Bertí'
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (41): 165-168; (42): 184-186; (43): 194-205. 
Barcelona.

 

 

 

L'amic Jordi Comas, en comunicació oral del 17.04.2015 relatà que l'infatigable mestre de biospeleòlegs Francesc Españyol va visitar la cavitat per recollir fauna cavernícola i va fer una troballa macabra. Localitzà a l'interior del cau les despulles d'un home; comunicà la troballa del mort a les autoritats locals, sense que es tingués cap més noticies sobre el com i el quan finà l'infortunat.

El primer article que inclou la topografia de la cavitat.
González, Rosa (1968).- 'La cueva del Cau de la Guilla' EspeleoSie (1): 12-14. SIE ' Centre
Excursionista Àliga. Barcelona.

Topografies

La següent topografia publicada el 1972 per en Joan Pallarés, evidentment amb la precisió de les buixoles excursionistes de l'època, tal com veiem en la de la SIE del 1967, idealitza les direccions de la galeria trobant més angles de 90º dels que realment existeixen.

Ja en temps més recents i amb l'instrumentari més adequat Alfons Garcia publica una topografia acurada amb unes direccions més precises.

Ja és el 2009 quan un equip de companys del GEB publiquen la darrera topografia i la primera que inclou l'alçat.

Descripció detallada (original d’Enric Porcel –GEB- lleugerament corregida).

Per una boca de 2 m d’alçada per 0,30 (baix) i 0,60 (dalt) d’amplada, entrem a un passadís orientat al Nord que als 3,30 m gira 90º cap ala dreta. Aquests girs sobtats coincidint amb la direcció de les diàclasis seran la tònica habitual. Dos metres més enllà, la galeria torna a girar, ara cap a l’esquerra. Quatre metres més i girem a la dreta, cinc metres desprès girem a l’esquerra. La morfologia és monòtona, les parets sinuosament modelades per l’aigua, el terra ple de pols.

L’amplada mitja és de 0,50 m, l’alçada d’uns dos metres. 1,20 m més i tornen a girar a l'esquerra, ara ens trobem amb un ressaltet que dóna a una galeria llarga de 14,60 m amb una amplada de 0,40 m i alçada de 2,80. En alguns llocs ens hem d’arrossegar per poder passar, en altres, hem d’anar de costat, tipus “egipci” com diu el nostre amic Antoni Ferro. Continuen recte 16,30 m més, girem a la dreta i avancem 8,80 m, girem a la dreta i seguim 4,50 m. Ens trobem un rat penat solitari. Girem a l'esquerra seguim 2 m, tornem a girar a la dreta i fem 12,80. També a l’esquerra, 4,20 m més enllà, una gatera impenetrable continua recte 3,80 m més, nosaltres girem a la dreta i avançarem 5,80 m. Aquí la galeria s’eixampla, 2,40 m, i guanya alçada 2,80. Continuem 5 m més amb la mateixa alçada, l’amplada s’ha reduït a 1,20 m.

Girem a la dreta i als 1,60 m girem a l’esquerra, avancem 3,60 m i tornem a l’esquerra. Aquesta nova galeria té varies roques encastades a mitja alçada, el sostre puja als 3,20 m, l’amplada mitjana és de 1,50 m.

Tornem a la dreta i anem endavant 2,20 m més. Girem a l’esquerra, avancem 4,20 m, el sostre continua a uns 3,30 m, l’amplada s’ha reduït a 1 m. Continuem a l’esquerra, fem 3,20 m i girem a l’esquerra altra vegada caminant 3,30 m més. Tombem cap a la dreta i avancem 7,10 m, aquí girem a l’esquerra i a 1,50 m anem també cap a l’esquerra 1,50 m més. Ara, a la dreta 4,40 més, girem a l’esquerra i seguim 9,60 m per una còmoda galeria de 2 m d’amplada i 5 m d’alçada. Aquí ens trobem una petita saleta i girem a la dreta.

Ens trobem una galeria de morfologia diferent, ja que n’hi ha alguns recobriments litogènics i el terra està ple de blocs caiguts, aquesta galeria té 18,20 m de recorregut. Les alçades varien de 2 a 3 m, i les amplades són de 4 m. Sota els blocs, a la meitat d’aquesta galeria hi ha una gatera per sota dels blocs per la que podem avançar uns 4 m.

Aquesta zona més ampla està repleta de grafits. Girem a la dreta i als 3 m trobem una gatera ascendent. Si anem rectes la galeria sembla que finegi 3 m més endavant, però a l’esquerra una gatera a nivell del terra ens deixa continuar 2,30 m més. Tornant a la gatera ascendent podem progressar 9,80 m, acabant en una petita saleta on és possible que pretèritament existís una altra entrada a la cavitat, ja que hi ha moltes arrels i terra de fora de la cova que indiquen que ens trobem a prop de l’exterior.

... continua en l'apunt de demà...