El passat mes de setembre es realitza la primera exploració post sifó a la Cueva de Garcés, situada al massís As Tres Serols (Mont Perdut), Fanlo, Sobrabe, Osca. Dins dels limitis del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.
(1962) Campament Spéléo Club Alpin Languedocien de Montpelier al massís del Marboré. Foto. Ramon Canela (Grup d'Espeleologia de Badalona)
Aquest massís, el més alt en calcària del Pirineu, comença a la dècada dels anys 50 a rebre la visita d'espeleòlegs francesos amb la intenció de descobrir un important avenc que les característiques i morfologia del massís fan suposar que ha d'existir.
Veure, http://espeleologiabibliografia.blogspot.com.es/2012/06/recerques-espeleologiques-al-massis-del.html
(1962) Campament de l'Operació Alto Cinca, organitzat pel Grup d'Espeleologia de Badalona. Foto. Ramon Canela
A partir de l'any 60 són, també, els espeleòlegs catalans que s'interessen pel massís
Veure,
Foto.: R. Canela
L'any 1963 espeleòlegs del GEB realitzen la topografia de la Cueva Garcés i se n'adonen de la gran importància d'aquesta surgència
Observaciones sobre el macizo kárstico del Marboré
Pirineo Central. Huesca
(1966) III + 25 p. + XX pla. + XII fot., 7 fig., 4 topo., 10 fot. b/n., 298x212 mm.
Ed. Centro de Estudios Hidrográficos. Instituto de Hidrología. Comisión de Hidrología Continental y Científica. Madrid
Angel HERNANZ LÓPEZ
Alejandro CARRERAS COSTA
El geòleg del GEB Alexandre Carreras és coautor d'aquesta important obra
Però, hauran de transcorre més de cinquanta anys per poder traspassar el sifó de la Cueva de Garcés (2013) El nostre benvolgut company Jordi Yherla Santaolalla ho va aconseguir en època de crescuda i superant una forta corrent al tram final
.jpg)
El greu accident que va patir en Yherla, quan va establir el nou rècord d'Europa de profunditat en espeleobusseig, li va impedir participar a les primeres exploracions post sifó efectuades al setembre (2014)
Un equip format per membres de Otxola Espeleologi Taldea de Nafarroa/Navarra, i del GEB, aixequen una nova topografia de la part ja coneguda de la Cueva, exploren galeries i pous a l'altra banda del sifó, també prenen dades topogràfiques i, constaten que les noves galeries formen part d'un gran sistema subterrani que s'ha d'explorar
Veure més detalls,
http://www.geb.cat/cueva-de-garces-exploracio-post-sifo/
Participants
Eliseo Belzunce, Josi Olave, Zuriñe Fernández, Sílvia Martínez de Olcoz, Javier Palacio, Josep Lluís Moldes i Enric Porcel
Otxola Espeleologi Taldea. Grup d’Espeleologia de Badalona
Sembla que s'ha obert una porta nova cap al descobriment d'un gran complex subterrani que s'anat resistint a les diverses campanyes efectuades al llarg de més de seixanta anys, principalment, per espeleòlegs francesos i catalans. En el que semblava el primer massís del Pirineu Central que s'arribaria a superar els mil metres de desnivell, durant el pas del temps, en altres massíssos del sector, Escuain, Arañonera, Lecherines i Cotiella, s'ultrapassava aquesta cota.
Els espeleòlegs, veritables exploradors, són els artífex d'aquests descobriments, però, el coneixement de les xarxes subterrànies pirinenques, necessiten del treball, la perseverança i il·lusió de varies generacions d'espeleòlegs. Afortunadament, els espeleòlegs del futur no hauran de desplaçar-se gaire lluny per poder explorar cavitats d'alta dificultat i continuar amb nous descobriments a la carena pirinenca.
A continuació, una mostra de diferents avencs del massís. Extret de Grandes Cuevas y Simas de España (1998) Carlos Puch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.