A la part mes baixa de la sala, hi ha un pas estret per sota d’un bloc i d’allà comencem a davallar els pous.
Els últims trams de pous, son mes estrets, però menys del que sembla a primera vista i si anem buscant la part mes ample, sortint-nos de la vertical, no presenta gaires dificultats.
Al fons de la diàclasi, fen una mica de remuntada i desgrimpada, arribem a una saleta mes ample amb una colada blanca i amb un pessebre a la paret, i deixalles que traurem en una propera visita.
Hem millorat algunes de les instal·lacions i hem fet neteja de cordes velles, papers i plàstics, tot i que encara queda feina.
Text: Juli Serrano i Montse Roca
Fotos: Joaquima Bote, Montse Amorós i Juli Serrano
Comentari rebut de la Montserrat Mañosa (via Josep Pastor)
ResponElimina13-09-2014: El Jordi i jo hi vam anar, però no vam passar de la cota -14m (el Jordi tenia una indigestió del dinar del dia abans), aquí vam treure un petate ple d'escombraries noves i modernes (les modernes eren al voltant de la boca).
8-11-2014: Hi tornem per acabar de baixar els pous que ens faltàven. Aquesta vegada em vaig emportar un sac d'aquests de terra d'adob, el vam treure ple fins a la meitat.
Segurament es van quedar algunes deixalles a mig camí, una que sí és segura, és una pila de petaca que va caure per una escletxa i que no vaig poder arreplegar.
Aquesta no és l'única neteja que hem fet, últimament ja ens emportem una bossa per recollir les deixalles que ens trobem i treure-les.