Descens esportiu d’engorjats, els inicis al C.E. Àliga

Tot i que aquesta pràctica s’allunya del contingut d’aquestes pàgines, aprofitem la petició d’un lector per oferir una breu visió retrospectiva dels inicis d’aquesta activitat a casa nostra.

L’exploració d’engorjats a la SIE (CE Àliga) va començar a finals dels anys 70 quan cercaven possibles surgències dins dels barrancs propers a cavitats que estàvem estudiant (Cuberes – barranc del Molí, Cova de las Gloces - barranc de las Gloces, Forat de la Roqueta - barranc de l’Infern, etc.). Ja en la dècada dels 80 és constituí un grup informal SIE-STAE del C.E. Àliga que fèiem sortides especifiques recercant engorjats, fent cursos d’iniciació, editant materials i croquis, fins i tot publicant alguns dels canons explorats.

Han estat centenars de descensos, en un gran percentatge “primeres”, tant a Catalunya, Mallorca, Osca, França, Cantàbric, fins i tot una gran campanya d’estiu als Pics d’Europa. En les primeres etapes, podríem destacar com a impulsors de l’activitat entre d’altres per la SIE a Jaume Rovira i Pere Castells, i per l’ STAE, al Manuel Rosell i  Manel Cañete. Posteriorment fèiem pràctiques “espeleo” a engorjats com a preparació de l’exploració de rius subterranis en neoprè com el Vetusta que corre dels -600 als -900m de fondària dins del Pozu de Cabeza Muxa.

Poc a poc el descens d’engorjats, que no cal oblidar-ho té un notable component lúdic com a passeig aquàtic, s’ha anat convertint en el terreny de joc de les denominades empreses d’aventura que comercialitzen les visites guiades als barrancs més populars...i paral·lelament s’ha anat produint un allunyament dels espeleòlegs d’aquests entorns. Crec que el nostre darrer curset fou el 1991.

A continuació, accedint a la petició del lector trobareu el manualet “Descenso Deportivo de Cañones” del 1988.

El primer "manualet"