espeleobloc: Retorn a Atapuerca (1)

Nota apareguda a El Periodico. Antonio Madrilejos 19.06.2014

L'anàlisi comparada de 17 cranis localitzats les dues últimes dècades al jaciment de la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca(Burgos), mostra que els individus que formaven aquelles poblacions, atribuïts a una espècie precursora dels neandertals, eren anatòmicament molt diversos malgrat tenir tots una antiguitat semblant, poc més de 400.000 anys. És una situació sorprenent que rebat la idea d'una evolució senzilla i progressiva.

Els individus analitzats potser no eren del mateix clan familiar, ni tan sols coetanis en sentit estricte, però les acusades diferències que s'observen als cranis rescatats a la Sima de los Huesos són difícils d'explicar en individus d'èpoques semblants. Va ser el que es coneix com una "evolució en mosaic". "Uns presenten trets més primitius i altres, en canvi, ja són molt neandertals", explica un dels autors del treball, Carlos Lorenzo, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), a Tarragona.

En l'estudi, coordinat per Juan Luis Arsuaga (Universitat Complutense), hi han participat investigadors de l'IPHES i del Centre d'Evolució Humana de Burgos, així com d'una dotzena d'universitats espanyoles, franceses, australianes i nord-americanes, entre altres institucions. Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista 'Science'.

Datació més precisa

L'anàlisi ofereix també la datació més precisa mai realitzada del jaciment, mitjançant sèries d'urani i paleomagnetisme. Al principi es va parlar de 300.000 anys, després es va arribar a 500.000 i ara s'ofereix com a dada més precisa uns 430.000 anys d'antiguitat. Els humans anatòmicament moderns encara trigarien 350.000 anys a començar a sortir de l'Àfrica i colonitzar la resta del món.

La Sima de los Huesos no és el jaciment més vell d'Atapuerca, ja que en altres coves hi ha evidències d'una ocupació de fa 1,1 milions d'anys, però és sense cap mena de dubte el que presenta més quantitat i diversitat d'ossos. De fet, no hi ha res igual al món d'una antiguitat similar o superior.

Primer, canvis a la mandíbula

La principal conclusió de l'anàlisi és que l'evolució dels neandertals, o dels futurs neandertals, va començar per canvis a la part davantera del crani, molt concretament a la mandíbula, cosa que suggereix una especialització masticatòria (potser perquè hi va haver un canvi de dieta o perquè les dents es feien servir per agafar objectes, "però és difícil saber la raó de tot plegat", assumeix Lorenzo). El que sí que sembla clar, com destaca 'Science', és que l'evolució dels neandertals no va ser progressiva i regular, sinó "un procés molt complex".

Els ossos havien estat atribuïts amb anterioritat a 'Homo heidelbergensis', però el nou estudi prefereix definir-los simplement com a «preneandertals» a causa de la seva enorme variabilitat i les diferències òbvies amb la mandíbula de Heidelberg-Mauer que va servir per definir l'espècie, diu Lorenzo. Se sap que els cranis són d'una època semblant perquè han aparegut al mateix estrat, és a dir, a la mateixa profunditat sota els sediments.

Més de 6.000 fòssils

Si l'estudi comparat ha estat possible és perquè Atapuerca, i més concretament la Sima de los Huesos, té una riquesa de fòssils del Plistocè sense comparació al món. Si en altres jaciments els fòssils trobats es compten amb els dits de la mà, només a la galeria de la Sima de los Huesos se n'hi han rescatat 6.000, amb el plat fort dels 17 cranis, set dels quals no s'havien presentats en societat fins ara. Tanta riquesa permet estudiar-ne la variació individual, les diferències sexuals i el patró de desenvolupament, entre altres qüestions. «Fins i tot podem fer estadístiques», sintetitza Lorenzo.

S'estima que el nombre d'individus acumulats s'acosta a la trentena, possiblement 28, i els esquelets sembla que estan complets, encara que els ossos estan en molts casos trencats i barrejats. La reconstrucció dels cranis a partir d'infinitat de petits fòssils ha estat un treball summament laboriós.

Fos per accident, per un ritu o per qualsevol altre motiu, el cert és que algunes desenes d'individus de fa 430.000 anys van acabar al fons del pou que avui és la Sima de los Huesos. El temps va acabar per tancar la cavitat i es va fer el miracle: els primers fòssils van aparèixer el 1993. «¡I només n'hem excavat una tercera part!", explica Lorenzo.