Diapositives espeleologia Escuain, 1972-1974 (Diego Ferrer) -5/5-

Francesc Pañella, Antoni Ríos, Josep Cuenca, Joan M. Urquiza, (?)

Aproximació al C-9 el mes de desembre de 1974 en l'exploració en que s'assoliria arribar per primera vegada al sifó situat als 610 m de fondària. 

De nou s'intentà una exploració en hivernal amb la intenció de trobar una baixa circulació d'aigua que facilités l'exploració i mullar-se els menys possible. 

Les instal·lacions en natural no donaven gaire marge per triar el millor lloc on fixar els ancoratges. Les clavilles i els pitons foren, pràcticament, els únics elements artificials que es disposaven per fixar les escales i cordes. Els passamans eren escassos i literals. En els pous les tirolines foren la millor solució que trobaren per no anar a parar directament al gorg i/o al riu. Però sempre anaven mullats, i a l'aturar-nos ens pelaven de fred! 

Fa pocs dies que comentaven amb un estimat company que, potser la nostra generació d'espeleòlegs havia estat la que havia patit més fred, doncs les dels anys 40-50 que ens semblava que encara les passaren més magres que nosaltres en les seves exploracions als Pirineus i als Alps, alguns prenien amfetamines, que a l'època estava ben vist, tant que no s'amagaven de dir-ho i ho explicaven a les seves cròniques. Nosaltres, com molt, preníem Optalidon que eren unes píndoles petites de color rosa, molt populars, una mena de remei universal que anaven bé per tot, les venien a les farmàcies, sense recepta i molt econòmiques, com les aspirines. Al cap dels anys les van retirar, donant una explicació semblant a que, era un opiaci que creava hàbit. Sort que aleshores ja havien avançat molt els materials, l'equipament personal i les tècniques d'exploració.                

Diego Ferrer 

Continuem amb més diapositives fetes per en Diego Ferrer

Josep Mensión

Doncs, hem arribat al final d'aquesta presentació de diapositives, moltes inèdites d'en Diego Ferrer. Hem pretès, amb breus apunts de caràcter anecdòtic, situar-les dins d'alguns dels variats contexts d'aquell període de les exploracions a Escuain. 

No hem incidit en qüestions de més detall, ja que aquests es poden trobar en els diversos treballs publicats. Però sí, en temes, com mostrar als joves com eren en aquells temps i exploracions, els materials, les tècniques i els espeleòlegs, com afrontaven aquest tipus d'exploració, la transició de les escales electron a l'ús del primers sistemes d'ascensió per corda, etc.  

Agraïm a la família d'en Diego la seva inestimable col·laboració.

   

Sistema Badalona a l'actualitat, quaranta-i-cinc anys després 

Ah! A la campanya de 1975 es tornà al C-9 per intentar passar el sifó amb escafandres autònomes, però això ja se'n surt del guió que havíem fet per a aquests dies de Setmana Santa. Salut! 

Ferran Salvador, Ramon Canela, Josep Mension, Yeti, Pego, Antoni Ríos, Diego Ferrer
Campanya d'estiu 1975