Diapositives espeleologia Escuain, 1972-1974 (Diego Ferrer) -3/5-

La Bufona C-20, la van localitzar l'any 1971 des del campament de la balma O Fobon que es troba al seu davant. Ja diu la llegenda que, el primer company que va ficar el cap per mirar, li va sortir el barret de palla volant. Els amics de la SIE-CEA van prendre mesures amb una anemòmetre, la velocitat màxima de l'aire que registraren fou de 115 quilometres per hora.  

Diego Ferrer

El mateix any del descobriment s'arribà a -120 m. A l'any següent (1972) es baixa fins empalmar amb un afluent, galeria del Metropolità a més de 400 m de fondària

Diego Ferrer

Alfambra, Mension, Diego

A l'època, per accedir a la zona C, el més recomanable era deixar els cotxes abans del revolts de l'últim tram de la pista de terra que anava a Escuain , doncs si plovia els turismes no se'n podien sortir del fangar, a més, abans d'entrar al poble havien unes cascades que quan entraven en activitat, feien com una cortina, impenetrable, d'aigua i pedres que queien directament al mig de la pista. Generalment, dormien al poble, a l'escola, on vivia el pastor de vaques. El poble estava deshabitat, els propietaris de les cases no anaven quasi mai. Després, continuaven a peu al llarg de la pista de Las Bordas, i amunt ...     

Francesc Pañella, Pere Sanahuja, Josep Mension, Francesc Miret, la mà d'en Francesc Alfambra i en Diego Ferrer que fa la foto (La Bufona, Campanya-73)

A la campanya de 1973 no va poder quedar-se en Canela, ni va poder venir ningú dels més veterans, per això no va haver foto oficial i hem de fer servir la foto de dalt.

També hem d'aprofitar la mateixa foto per explicar alguns detalls de tècniques i materials de progressió que utilitzaren a l'època, doncs, el deteriorament de les diapositives que segueixen les ha convertides en imatges, només, de valor melancòlic-testimonial. Feien servir arnesos d'escalada amb acoblaments de fortuna. El Jumar era col·lectiu, principalment l'utilitzava el primer que pujava per l'escala per a autoassegurar-se a la corda fixa, mitjançant el Jumar instal·lat en el seu cinturó. Un cop a dalt, amb el mateix Jumar, s'assegurava al que pujava, anant recuperant la corda a mesura que ascendia.

La llum d'emergència era una frontal Wonder amb pila de petaca de 1,5 volts      

Ara que ho penso! Tots els components d'aquesta campanya érem menors d'edat, a l'època la majoria d'edat estava establerta als 21 anys. Jo, amb vint anys, era el més gran. Pels més veterans, Diego, Mension, Alfambra i Pañella, fora el tercer o quart any que exploraven a Escuain. Van començar amb edats de 14 a 16 anys, continuaren molts anys amb la dedicació, perseverança i el temps que es requereix per poder assolir l'exploració d'un gran sistema subterrani. Aquests estimats companys serien els principals continuadors de la primera generació del GEB a Escuain, encapçalada pels primerencs prospectors i exploradors, en Canela i la Maria Rosa, junt amb altres companys, que també foren coneguts al llarg dels anys, no sé si encara ho són, com Canela y sus muchachos  Avui, en Francesc Alfambra continua assistint a les campanyes del massís, formant part dels equips d'exploració, en Pañella col·labora, esporàdicament, en algunes de les activitats del Grup i, la Maria Rosa i en Ramon segueixen, com sempre, amb els seus muchachos, els d'abans i els d'ara,

Tots aquests nois de la foto érem de la classe obrera. L'edat legal per començar a treballar l'establiren als 14 anys, alguns havíem començat a treballar ja abans d'aquesta edat. La setmana laboral era de 48 hores, el dissabte era dia laborable, i lectiu fins al migdia (6 dies x 8 hores = 48 hores)  

A la campanya del 73 es va remuntar un tram de la galeria del Metropolità. Riu avall, es superà el primer sifonament, remuntant per una galeria fòssil i s'arribà molt a prop del, aleshores, desconegut segon sifó.  

No es tornà a La Bufona fins l'any 1976 quan s'arribà al sifó de -500 m.