Presentem l’escaneig d’unes diapositives
realitzades per Diego Ferrer (1954-1991) "veure biografia en SARAWAK" efectuades al període 1972-1974
en cavitats de la Sierra d’as Tucas (massís
d’Escuain) Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, Osca.
Les diapositives foren realitzades amb una càmera
analògica Olympus amb pel·lícula de ½ format, d’un rodet de 36 fotografies
sortien 72.
L’escassa qualitat de les imatges, tant per
diverses qüestions tècniques fotogràfiques, com pel deteriorament del color
dels positius pel pas del temps, fan que no tinguin cap interès artístic, però,
donen testimoni documental de com s’afrontaren, a l’època, les noves
exploracions a cavitats pirinenques, utilitzant materials tècnics i personals
rudimentaris per a fer llargues estades i progressions en cavitats d’alta
dificultat exploratòria.
Mostra del deteriorament de moltes de les imatges recuperades
Antecedents
L’any 1968, membres del Grup d’Espeleologia de
Badalona, comencen a realitzar visites esporàdiques a cavitats del massís,
aleshores el GEB centrava les seves exploracions a la Sierra de Guara. A l’any
1970 munten la primera campanya d’estiu de les que s’han anant realitzant,
ininterrumpidament, fins el present.
Manel Broch, (?), Miquel Mateu, Anton Sánchez, Joan Pujol, Ferran Navarro, (?), Ramon Canela, Maria Rosa Vinyes, Julià González
Campanya d'estiu 1970
Campanya d'estiu 1970
Toni Serra, Santi Cebrian, Jordi Coromines, Francesc Alfambra, Joan Guiral, Ramon Canela, Antonio Gómez, Tomás Sánchez, Josep Mension, Anton S. Santamaría, Francesc Pañella, Diego Ferrer, Agustin Mulero, Manel Broch, Ferran Navarro
Campanya d'estiu 1971
Campanya d'estiu 1971
Tomàs Sánchez, Miquel Mateu, Toni Serra, Pere Sanahuja, Josep Mension, Francesc Alfambra, Jordi Coromines, Domènec Pañella, Ramon Canela, Francesc Pañella
Campanya d'estiu 1972
Campanya d'estiu 1972
Els anys 70 i 71 es descobreixen i comencen a
explorar varies de les principals cavitats del massís. La principal tècnica de
progressió vertical fou el ràpel Comici i les escales electron.
El transport
del material s’efectuava mitjançant petates militars de lona. No disposàvem de
vestits específics o adequats per realitzar activitats d’exploració
espeleològica que minvessin, amb eficàcia, els efectes del contacte amb l’aigua
freda combinada amb les baixes temperatures de l’ambient.
Josep Mensión - Diego Ferrer
També, s’havien de començar a efectuar bivacs
dins de les cavitats.
Per tractar de solucionar les qüestions
d’abric, s’hi va utilitzar un vestit de goma de la marca Turbo que fora un
disseny original per fer esquí aquàtic, no era impermeable, però, al menys, no
xuclava l’aigua. Quan es va començar a fer servir, per no fer-lo malbé, ens
posàvem la granota de roba per sobra. Al mullar-se la granota, no vam trigar
gaires sortides en donar-nos compte que aquesta singular combinació produïa els
mateixos efectes que el refrigerador de casa nostra.
Als peus calçàvem escarpins de neoprè amb
botes Xiruca de mesures folgades. Les botes disposaven de bona adherència, i l’aigua,
quasi la mateixa que entrava tornava a sortir.
Als ràpels, per evitar destroces produïdes per
la fricció a l’espatlla del vestit Turbo, utilitzaren un teixit d’amiant en
bandolera, tancat amb un mosquetó a l’alçada de la cintura.
L'autobloquejador Jumar el feien servir per assegurar amb la corda al que pujava per l'escala
El carbur el portàvem en càmeres de pneumàtics
de rodes de cotxe, tallades i tancades pels dos extrems, semblava com una mena
d’embotit negre gegant.
L’any 1972 començaren a utilitzar els bidons
de polietilè, rígids i estancs. Encara que cada vegada les donàvem més
utilitat, no vam poder de deixar de fer servir els petates per transportar les
escales electron fins que va canviar la tècnica a sols corda.
Puntualitzar que moltes de les fotografies que hem fet
servir en aquesta presentació són d’en Ramon Canela, així com quasi bé totes
les que s’han divulgat dels primers anys d’exploracions a Escuain
el Diego va ser una gran persona i un bon col.laborador de la fedracio catalana
ResponEliminapau