El passat 13.02.2014
un grup de l’Espeleodijous (Agustí Messeguer, Antoni Torra, Dolors Boter, Jaume
Julià, Jordi Perera, José Hidalgo, Pere Cantons, Ricard Alsina, Toni Robert i
“Víctor”) vam anar a la serra de l’Obac, amb l’objectiu principal de visitar l’Hospital de Sang i la Cort Fosca de Matarrodona.
Seguint una proposta del Toni i la Dolors vam fer un circuit circular de força interès
paisatgístic i cultural, tot aprofitant un dia esplèndid, fresc, solejat i amb
bona visibilitat.
Aquest itinerari
s’inicia a l’aparcament de l’Alzina del Salari, fent una bona pujada passem per
la boca de l’avenc del Castellsapera, seguim fins el cim i davallem per la
vessant oposada passant per Coll de Tres Creus, les baumes de les Porquerisses,
la Pola, Racó Gran, i finalment el turó de Matarrodona. El retorn el fem
seguint el Gr-5, Coll de Boix, Coll de Tres Creus i baixem per la pista que ens
condueix fins l’Alzina del Salari. Per fer aquest camí d’uns 10 kilòmetres de recorregut,
vam invertir dues hores d’anada (amb parades fotogràfiques) i una hora de
tornada.
Superposició del
trajecte sobre el mapa de l’ICC segons el GPS d’en Jordi Perera.
Com que avui el camí
és mes llarg de l’habitual, tenim temps per alhora que fruïm d’unes vistes resplendents
del veí massís de Montserrat, anem gaudint intelectualment recordant l’emoció
que ens produï la lectura i comprensió de l’antic treball del l’admirat N.Llopis
Lladó sobre la Morfoestructura de los relieves de pudingas de San Llorens del Munt-Sierra
de l’Obac (Barcelona) publicat a Estudios Geograficos 1944.
També recordem la interessent
visió geogràfica d’en Josep M. Panareda i Josep Pintó en la seva descoberta de
Sant Llorent del Munt Eumo Editorial
1997 del que inserim alguns dibuixos.
Constatem que aquest paratge
natural és la resultant d’una profunda “humanització” amb multitud de petjades
històriques i arqueològiques molt be representades en una altra obra cabdal que
ens feu coneixer l’amic Pere Cantons el llibre d’en Antoni Ferrando i Boix El
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, Història i arqueologia
vistes per un excursionista, publicat a
Sabadell El Pot (1983), de la que manllevem uns magnífics dibuixos de les
balmes visitades.
Anem trepitjant el
dos tipus de conglomerats segons la seva composició:
Polimicritics
caracteritzats per una composició molt diversa del còdols paleozoics (roques
metamòrfiques, quars, granitoides, pissares) i còdols de gresos i carbonats
d’edats posteriors. Estan poc cimentats per una matriu gresosa i lutitica de
colors vermellós. Son els majoritaris.
Oligomícritics
calcaris, amb un tipus de còdol carbonatat molt majoritari. Destaquen per la
seva coloració més blanquinosa i la seva cimentació mes consistent.
Passem per la boca de l'avenc de Castellsapera, que per ser periòde d'hivernació dels rat-penats el Programa de protecció de la fauna cavernícola recomana no davallar-hi en aquestes èpoques.
Imatge panoràmica "navegable". Foto: Agustí Messeguer
La Balma de la Porquerissa
La funció de criança de porc va tenir força importància temps enrere, quan aquest animals pasturaven a l'igual que ho continuen fent avui cabre i ovelles. La denominació d’aquesta balma obrada hi fa referència tal com ho fa el proper torrent de la Cansalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.