És tracta d’una petita
instal·lació composta per 20 lones muntades en unes caixes de llums, un vídeo principal
de 12 minuts de durada, que inclou comentaris, anècdotes i entrevistes a
destacats investigadores, i quatre clips de presentació dels importants
jaciments de l’abric Romaní, coves de Serinyà, de la Roca dels Bous i de la cova
del Gegant de Sitges que expliquen a les peculiaritats d’aquests singulars
emplaçaments.
El Museu ha
complementat els elements gràfics i audiovisuals amb material de les
seves col·leccions, tot mostrant la mandíbula cova del Gegant (dipòsit de
l’ajuntament de Sitges), repliques de restes cranials preneandertals i neandertals
de Banyoles, Talteüll i Llemosí,
indústria lítica de la cova del gegant de Sitges i indústria lítica de l’abric
Romaní de Capellades.
Sintèticament i en un
format eminentment gràfic ens proposa:
Cóm
hem arribat fins aquí? El camí de la evolució.
Qui són els neandertals?
Com es van descobrir?
On es troben fòssils
de neandertal a Catalunya?
On es localitzen
jaciments neandertals a Catalunya?
Què menjaven?
Quines creences
tenien?
En quin entorn van
viure?
Han desaparegut els neandertals?
Inauguració de l'Exposició
Inauguració de l'Exposició
Tot seguit us transcric el text dels tres dobles
panells que he considerat més interessants:
En quin entorn van
viure?
En moments càlids o
temperats el nivell del mar era més elevat tal com s´ha documentat en diferents
estudis sobre les coves litorals de Mallorca. Per exemple, cap als 80.000 anys
el nivell del mar estaria aproximadament 1 metre per sobre l´actual. La
fauna més caracteristica d´aquell període serien els elefants, el porc espí o
la tortuga mediterrània, entre d´altres. Sabem que fa 125.000 anys es van
produir unes condicions climàtiques molt similars a les actuals.
Durant el clima fred
el paisatge dominant seria el que es coneix com a estepa-tundra del mamut,
caracterizat per espais oberts amb vegetació herbàcia. En aquell moment a
Catalunya hi vivien animals com els mamuts o els rinoceronts llanuts. també es
documenten altres espècies adaptades a espais oberts com ara el cavall, el
rinoceront de les praderies i el grans bòvids.
En els moments més
freds el relleu es modificà ja que l´augment de les masses de gel dels casquets
polars provocà que el nivell del mar descendís fins als 80 metres i que els
rius s´encaixessin, fet que comportà una regressió de la línia de costa.
En aquella època,
davant de l´actual litoral català existiria una plataforma costanera, ara
submergida, en la qual els neandertals van desenvolupar part de les seves
activitats.
El moment de l´arribada
d´Homo sapiens al nord de la península ibèrica coincideix amb un moment climàtic
de màxim fred entorn els 40.000 anys que en el cas de Catalunya tenim molt ben
documentat en el jaciment de les Terrasses de la Ribera dels Canyars de Gavà,
on hi ha restes de rinoceront llanut.
On hi ha fòssils de
neandertal a Catalunya?
A catalunya tan sols
hi ha dos jaciments que han proporcionat restes humanes de neandertals: la cova
del Gegant de sitges i una antiga pedrera de travertí al Pla de la Formiga de
Banyoles. Juntament amb aquestes dues localitats, la cova de Mollet de Serinyà
ha proporcionat també una resta humana de difícil classificació: no s´ha pogut
determinar si correspon a un neandertal o bé a un preneandertal.
L´any 2012, a partir
d´un nou estudi de la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l´Estany), es va datar la
dent humana d´un nen trabada ara fa 40 anys entron dels 215.000 anys, per la
qual cosa és la resta humana més antiga de Catalunya. Aquesta resta va sel
localitzada en un nivell que va ser utilitzat fonamentalment per les hienes com
a cau. La dent actualment està exposada al Museu Arqueològic Comarcal de
Banyoles.
El jaciment que més
restes neandertals ha proporcionat és la cova del Gegant, situada a la punta de
les Coves de Sitges, on s´han identificat tres restes corresponents a tres
individus diferentes. La primera resta, una mandibula, va ser recuperada per
Mn. Santiago Casanova i l´Agrupació Muntanyenca de Sitges l´any 1954. Juntament
amb altres restes de fauna recol.lectades al jaciment, es va entregar a
l´Arxiu Històric de Sitges.
L´any 2005 es va revisar la col.leció i es va identificar la peça com a neandertal. La mandibula correspon a un individu de mes de 15 anys i està datada directamnet en 53.000 anys. També s´ha seqüenciat part del seu ADN, que permet assignar-lo als neandertals. Actualment la mandibula està exposada al Museu d´Arqueologia de Catalunya, la segona resta, identificada al 2011, correspon a una dent incesiva humana procedent de les excavacions de l´any 1974-1975 i que forma part de la col.leció Villalta del Nat-Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquest cas, correspon a un segon individu d´uns 8 o 10 anys d´edat. La tercera resta és també una dent incisiva recuperada a léxcavació del 1985 per un equip de la universitat Autònoma de Barcelona.
L´any 2005 es va revisar la col.leció i es va identificar la peça com a neandertal. La mandibula correspon a un individu de mes de 15 anys i està datada directamnet en 53.000 anys. També s´ha seqüenciat part del seu ADN, que permet assignar-lo als neandertals. Actualment la mandibula està exposada al Museu d´Arqueologia de Catalunya, la segona resta, identificada al 2011, correspon a una dent incesiva humana procedent de les excavacions de l´any 1974-1975 i que forma part de la col.leció Villalta del Nat-Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquest cas, correspon a un segon individu d´uns 8 o 10 anys d´edat. La tercera resta és també una dent incisiva recuperada a léxcavació del 1985 per un equip de la universitat Autònoma de Barcelona.
L´any 1886 un
picapedrer va avisar el farmacèutic de Banyoles Pere Alsius de la troballa
d´unes possibles restes humanes dins d´un travertí en una pedrera entre
Porqueres i Banyoles. Alsius la va netejar , en va fer el primer estudi i la va
situar en un estadi intermedi entre els neandertal- l´espècie humana més antiga
coneguda a l´època- i els humans actuals.
La mandíbula ha estat
motiu de polèmica constant. Diferentes investigadors l´han atibuit a una o
altra espècie en funció d´estudis comparatius. S´han realizat diverses
datacions tant sobre el travertí com directament sbre el fòssil, que també són
objecte de discussió, La darrera datació realitzada l´any 2006 directament
sobre una de les dents de la mandibula situa aquesta resta aproximadament en
66.000 anys, mentre que el darrer estudi antropològic del 2011 considera que no
es tractaria d´un neandertal sinó que morfològicament s´aproximaria més a un
humà anatòmicament modern.
Jaciments neandertals
a Catalunya?
Coneixem diversos
tipus de jaciments amb restes neandertals: llocs d´hàbitat, llocs de cacera o
tallers de superficie on s´aprovisionaven de matèries primeres per a la
configuració d´eines. Els llocs d´hàbitat dels neandertals són els més
coneguts. Habitualment utilitzaven qualsevol refugi que el medi natural ofereix
per protegir-se de les adversitats del medi. El més comú eren les balmes
i els abrics, llocs on els neandertals desenvolupaven activitats
domèstiques tals com el processament dels aliments , la realització de
llars per cuinar, escalfar-se, passar la nit, fer eines i reposar.
A Catalunya coneixem
diversos jaciments d´aquestes característiques. Normalment corresponen a
ocupacions breus o estacionals de grups caçadors-recol.lectors nòmades i se
situen tant en les valls dels grans rius com en les valls transversals que
comuniquen aquest cursos fluvials.
En aquest tipus de
jaciments les restes arqueològiques que sácostumen a recuperar són les eines
lítiques utilitzades pels neandertals, les restes de fauna consumida i les
restes de carbons i cendres resultat de les fogueres
L´abric Romaní (Capellades, Anoia), situat en les formacions de travertí del marge esquerre del riu Anoia, ha proporcionat evidències d´un gran nombre de fogueres, juntament amb restes lítiques i fauna consumida per aquest grups, que van utilitzar l´indret entre els 70.000 i 40.000 anys. És rellevant per al coneixement de les estaratègies d´aprovisionament, l´estructura i l´organització espacial del hàbitats així com la tecnologia tant de la facbricació dels instruments com del foc.
Al massís del Garraf-Ordal hi ha un bon nombre de jaciments que van ser freqüentats tant per neandertals com per carnívors entre els 100.000 i els 40.000 anys. Aquests jaciments se situen indistintament a la costa i a l´interior del massís. de tots ells, la cova del Rinoceront, situada a l´antiga pedrera de can´Aymerich de Castelldefels, és el que presenta una seqüència més àmplia on s´han recuperat nombroses restes de cèrvids acumulats per carnívors.
A l´altre extrem del massis, a la cova del Gegant de Sitges , el jaciment va funcionar principalment com a cau de hienes on la presència humana queda documentada per eines lítiques, marques de tall en els ossos i restes humanes.
Finalment, la cova del Coll Verdaguer de Cervelló funcionaria fonamentalment com a cau de carnívors, especialment hienes i óssos, amb visites molt esporàdiques dels grups humans.
Coneixem també altres jaciments d´aquestes caracteristiques, com ara la cova de Teixoneres( Moià, Bages), o la Cova 120 (Sales de Llierca, la Garrotxa).Es tracta dócupacions humanes puntuals, breus, possiblement per grups reduïts d´humans.
 |
| La mandibula de la cova del Gegant (Sitges) |
A la comarca del Maresme s'han descobert també eines de pedra del home neandertal.
ResponElimina