La creixent sensibilitat ecològica, tendeix a preservar
els espais “naturals” amb els mínims impactes humans. D’aquí que rebutgem les pintades
de tot tipus, especialment les que la seva dimensió i/o acumulació sembla que només
tinguin com a finalitat embrutar un pany de paret temptador.
Potser, som molts els
que tindríem d’acceptar la nostra culpa, en la creació d’algunes marques d’orientació
o punts d’itinerari topogràfic “permanents”, que ara rebutgem penedits i procurem
utilitzar elements naturals o cartells extraibles i solament en aquells llocs on
jutgem necessàriament orientadors.
Però també és cert que les signatures i inscripcions
antigues ens il·lustren de visites d’altres èpoques tot permetent-nos fer un viatge
en el temps i entendre les dificultats per assolir un punt prou distant, que justificaria
deixar constància del seu pas.
En l’apunt d’avui ens plau inserir un treball d’en Jean-Yves Bigot publicat
a Spelunca núm. 124 (2011). Però també es cert que les inscripcions antigues en coves que certifiquen l’antiguitat de les incursions en el mon subterrani poden ser considerades un patrimoni cultural que cal conservar. Aquesta sensibilitat l’hem trobada força estesa en les localitats originaries del carst. Tot seguit inserim un article de Stanka Sbela publicat a Acta Carsologica 41 (2012) sobre les inscripcions a la clàssica cova de Predjama i les interaccions amb les crescudes del cabal subterrani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.