Una vegada mes, amb
l’organització d’en Josep Herrerías, torno al sud de França a recórrer una cova amb
un atractiu riu subterrani, famosa per
la gran bellesa que li dona la seva
abundància i varietat d’espeleotemes.
Una cova de la que -això ja comença a ser un costum- tampoc puc dir el nom, tot
i ser molt coneguda, perquè si ho digués no podria publicar les fotos, i això
després de fer una bona autocensura i amagar totes les fotografies de llocs que
facilitarien la identificació de la cavitat. Una cova que jo només coneixia per un parell de
pàgines amb boniques fotos al magnífic llibre d’en Víctor Ferrer “Grandes Cuevas y Simas del
Mediterraneo (Languedoc y Rouerge,
Francia)”. http://espeleovictor.blogspot.com
Es tracta d'una
cavitat d’onze a dotze kilòmetres de recorregut i juntament amb altres fenòmens
propers està inclosa en una “Reserva Natural Geològica”, protegida i d’accés
reglamentat per la Llei francesa (Decret de 17 d’agost de 1987). Els seus
impulsors l’han classificat com una de
les 20 a 30 cavitats de França excepcionals que cal defensar especialment (jo
penso que exageradament). I s’ha
considerat que calia estendre la figura protectora cap a tot l’entorn
superficial per la seva interacció amb el mitjà subterrani.
La boca d’entrada
està situada a pocs metres del mateix aparcament a la carretera D118 que també
es fa servir per anar a la Grotte
d’Aguzou (http://www.grotte-aguzou.com), prop del poblet d’Escouloubre al Departament de
l’Aude, a 220 Km de Barcelona
pel túnel del Cadí i Puigcerdà. Per protegir el seu ric ventall de formacions
està tancada amb tres portes consecutives i només es permet una visita mensual,
restringida a grups reduïts d’espeleòlegs i amb un guia obligatori, que cal
reservar amb mesos d’anticipació.
En Josep s’ha encarregat com sempre de fer
les gestions oportunes. Ens ha convidat a uns pocs privilegiats i aquí ens
trobem, dissabte 14 de desembre, amb en Félix
Martínez que ha vingut de Madrid especialment per aquesta visita; Prudenci Gatell, un expert en minerals
de Barcelona; Manolo Luque, veterà
espeleòleg i guia professional a la Cova
de Vallgornera (Mallorca); Raúl
García de Saragossa; el fotògraf Luís
Moya de Iruña i la Bea Gómez de
La Rioja . El guia és l’inefable Philippe
Moreno, Conservador de la Reserva, que també és el professional responsable
de les visites organitzades a la propera Aguzou. http://espeleobloc.blogspot.de/2013/05/aguzou-lamour-den-herrerias.html
Una xarxa
subterrània amb aquest nivell de desenvolupament tridimensional normalment
sempre ofereix un variat ventall de galeries, passadissos, caos de blocs i tota
mena de formes d’excavació i reompliments.
En la nostra visita, purament esportiva i focalitzada
en la fotografia, vàrem recórrer gran part del riu subterrani i ens vam
interessar essencialment en els racons mes
rics en formacions, fascinant-nos amb importants colades estalagmítiques, extensos trams pavimentats
amb gours i microgours, blanquíssimes
columnes de calcita i delicats cristalls d’aragonita. Les originals excèntriques
de morfologia coral·loide amb el seu extraordinari color blau van ser el detall
que mes ens cridà l’atenció.
Text i fotos: Jordi
Lloret i Prieto
La Grotte du TM71 ! Pourquoi le nom est-il caché ? Cette cavité est bien connue des spéléologues francais. Il existe un très beau site de la réserve naturelle (http://www.reserve-tm71.fr/) avec des photos et la topos.
ResponEliminaBonjour Le Long, se cachant le nom est tout simplement le souhait de l'Association conserve, guider et nous enseigner. Les photos ne peuvent être publiés avec l'autorisation dûment demandé l'Association. Ainsi nous remplissons vos souhaits, rien de plus.
ResponEliminaHola Le Long. En el post s'explica el motiu pel qual ens hem vist obligats a no dir el nom de la cavitat.
ResponEliminaLa mayoría de amigos que me conocen, me han preguntado el porque yo no estaba en esta salida, yo como cachondo como siempre, les he respondido que el porque no estaba era que en esta cavidad existían pozos de 60 .- 70.- y hasta de cien metros, y por lo tanto no estaba el asunto en mis posibilidades, (83 años). De todas maneras no uviera ido si el guia era PH. M. y Mucho menos si las fotos no se pueden publicar.
ResponEliminaAdemas, a viene tanto misterio. no se puede publicar ni el nombre de la cavidad. Pues es la TM 71, y esta al otro lado de la Grotte de L´Aguzou, y a 220 kilometros de Barcelona.
ResponEliminaJa veig Jordi que es un risc, la gent no te el xip possat. I no es respetuosa amb les normes. Pot ser serà millor no publicar, quan ens diguin que no. O pot ser, com diu Manolo: Si quereis ver cueva, la cámara se queda en la entrada. Si pots i vols, elimina els comentaris on surt el nom.
ResponEliminaEstic totalment de acord amb el Josep Herrerias Dins el colectiu hi han elements els cuals la paraula respecta no la tenen definida dins el seu vocabulari Jo......... Treuria el post sencer ..... Encara us fotran amb un follon
ResponEliminaCaptain Garfio
Estic desolat per veure que el meu comentari planteja tants problemes. Els meus retrets no són envers vostè, sinó per a l’associació TM71. Aquesta cavitat és coneguda des de fa molt de temps i molt ben protegida, llavors per què continuar fent-ne un misteri ? Continuï fent boniques fotos i difonent-los a la comunitat ! Gràcies. Nicolas Aleman de Perpinya a Catalunya Nord
ResponEliminaQuanta tonteria! Aquest planeta és de tots. Quin problema hi ha a dir el nom d'una cova que és conegudíssima? Hi haurà gent que anirà a trencar formacions i fer pintades? Això està passat de moda. I...a més, té 3 portes! no fotem!! Alguns semblen l'Esmígol...mío...mi tesoro....ja està bé!! Compartir és sinònim d'enriquir-nos tots plegats!! ....
ResponEliminaBe Jordi, això es desmadra. Per la meva part paso, no entro en aquest rotllos. Si no es llegeix l'explicació o no s'enten, millor no penjar. Però veus que tinc raò quan deia de no publicar.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJosep esto tiene fácil solución, borrar este post, no volver a invitar al que lo ha publicado y elegir bien tus compañeros de viaje.
ResponEliminaBe, deixem-lo ja. El que la publicat, ho ha fet amb el meu consentiment. Ha explicat perfectament (s'accepti o no ), el motiu de no posar el nom. Però la gent no te el sentit del respecte encara programat. Com sempre en aquest país impera la opinió personal, per damunt de tot.
ResponElimina