Manual tècnic EFS-FFS actualització 2013

En el post d’ahir ens fèiem reso de les possibles conseqüències de la incorrecta progressió en passamans i cordes inclinades. Això ha engegat una animada conversa entre els partidaris de la incomoda utilització de mosquetons amb tanca de seguretat, dels que consideren que el que cal és amb mosquetó suplementari que enllaci l’extrem inferior del bloquejador a la corda per tal de conservar el paral·lelisme, etc. etc.  

Tots aquests son procediments explícits en les normes d’us del material i en els bons manuals tècnics.

Precisament aquests dies s’anuncià l’edició d’una versió actualitzada del excel·lent manual  de l’escola francesa d’espeleologia / FFS, que ja varem tenir oportunitat de presentar-vos en un anterior article. Un detall d’agrair és que han penjat a la web les pàgines que han estat actualitzades, per tal que és posseïdors de l’anterior edició puguin disposar-ne lliurement.

Saludem la iniciativa i ens plau reproduir en aquest post les noves pàgines:

Pàgines web citades on trobareu informació complementaria::

http://efs.ffspeleo.fr/techniques/manuel-technique

http://espeleobloc.blogspot.com.es/2011/10/manual-tecnic-despeleologia-de-la-efs-i.html

Accident al passamà de l’F1

A finals del 2012 una espeleòloga cau d’un passamà al F1 (sistema de Sieben Hengste- Hogant) i és fereix mortalment. En el document que reproduïm els espeleòlegs suïssos, intenten reconstruir les circumstancies de l’accident i extreure'n conclusions amb l’objectiu de prevenir la repetició d’aquests tràgics accidents. 

Cal agrair als companys suïssos, i especialment al seu grup de socors aquesta tasca exemplar de reflexió i educació per conscienciar-nos de la necessitat d’abordar amb un mètode adequat la progressió sota terra. 

Noticia tècnica de Petzl per utilitzar correctament el bloquejador en ascens.

Informació complementària a:

http://www.speleo.ch/~site/

http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/01/accident-mortal-al-sieben-hengste.html

International Cave-Survey Camp TOPO SORBAS 2013

"Estimados amigos, 

El Espeleo Club Almería, junto con la Federación Andaluza de Espeleología, ha organizado el "International Cave-Survey Camp TOPO SORBAS 2013", que tendrá lugar en Sorbas (Almería), del 11 al 18 de Agosto.

Al igual que en el anterior TOPO SORBAS, se pretende profundizar en la topografía, exploración y conexión de varias cavidades de los sectores Tesoro Norte, Tesoro Sur y Viñicas y avanzar en la elaboración del mapa de cavernamiento en 3D ya iniciado durante el Topo Sorbas 2012.

El alojamiento está reservado en el albergue URRA, un acogedor centro de trabajo de campo en el karst en yeso. Las plazas del albergue son limitadas, por ello es aconsejable realizar la inscripción lo antes posible.

Podéis  obtener  toda  la información  disponible  de este  proyecto en el  enlace : “International  Cave  Survey  Camp TOPO-SORBAS 2013".

Aquí encontrareis  el  programa  de actividades, así  como el formulario de inscripción. Para cualquier  duda o  información podéis contactar

con nosotros  a  través de  nuestro  correo  electrónico,  o  bien  por  teléfono  +34 651526448 (J.M. Calaforra), +34 606309819 (M. Gutiérrez),

+34 651526447 (I.Ayuso). 

Un cordial saludo.

¡Nos vemos en Sorbas!

INSCRIPCIÓN:  InscripcionesTOPO-SORBAS 2013"

Pont de la Cabreta. (Freser 5)

Seguint la vall del Freser en direcció a Capdevànol veiem nombroses balmes i cavitats penjades entre les que destaquen les de l’Estret de les Coves a Aigues de Ribes. Més avall continuant per la carretera N-152 (ó N-260) prop de punt kilomètric 113 ens vam aturar prop del pont de la Cabreta o d’en Cabreta on l’any 1971 en Toni Robert, juntament amb d’altres companys del GIE /CE Gracia va participar en l’exploració i topografia de la cova d’en Joan.

Cova d’en Joan

Article publicat a Geo i Bio Karst núm. 30, octubre 1971, pp. 11-13.

Malauradament la rectificació del traçat de la carretera creiem que ha destruit una part de la cavitat, i les restes resulten inaccessibles pel recobriment mallat que protegeix la via de les esllavissades.

Pocs metres aigües amunt seguint la mateixa paret es veuen diversos forats penjats, d’accés mes o menys problemàtic. Son tan visibles que segur que han estat visitats, però no hem sabut trobar-hi cap referència. Posats a triar decidim anar pel mes gros, la gran balma que provisionalment anomenarem Balma del Casot (referència al topònim més proper).

L’accés no resulta gaire senzill, des de baix mateix caldria accedir-hi escalant. Provem per un accés lateral. D’entrada hi ha una pista tancada amb un cadenat, després el camí més lògic té un senyal de prohibit el pas a peu, evitem tant com podem trepitjar els senders habituals i ens endinsem en un sotabosc espès i sense gaire visibilitat, però sabem que ens dirigim cap a la paret on hi ha la balma.




Arribats al nostre objectiu, dins de la balma hi ha dos conductes; el més baix ràpidament es converteix en una minsa gatera, l’altre està penjat, però s’hi pot accedir per una cornisa remuntant.

Afegim un dibuixet fet a ull, que potser us ajudi a identificar-lo. Si en sabeu alguna cosa i ens ho podeu dir us estarem agraïts.

Les mines de Vilamanya. (Freser 4)

... segueix del post d’ahir...

El petit grupet de “recerca” minera, ens vam dirigir a Vilamanya, per tal de localitzar una mina que anys enrrera ens va mostrar l’amic “Mora”. En aquella època gairebé semblava que el pou que s’havia trobat al mig del bosc, posicionat per sobre de la cova de Rialb, podia ser una cavitat natural, però iniciat el seu descens, ens mostrà que tot i l’ensorrament natural que constituïa l’embut d’entrada, la resta de la vertical era un pou de ventilació de les galeries de mina, que per un altre extrem sortien a l’exterior per una galeria horitzontal d’extracció.

Però enguany, com en tants altres indrets, el bosc s’ha densificat i el sotabosc ensenyorit, juntament amb un record imprecís, ens ha impedit retrobar-ho. De fet, hem localitzat un altre ensorrament, “el Clot” que probablement es situa en el mateix indret.

Track GPS d'en Jordi

La boca del "Clot"

El fons del "Clot"

Després d’una bona estona d’esgarrinxades, decidim ajornar la recerca i dirigir-nos a una altra bocamina localitzada al mateix costat de la pista d’accés a Vilamanya.

Mina la Rèplica 

Aquesta bocamina és una petita explotació de pirita arsenical iniciada el 1888 i de ferro 10 anys més tard relacionada amb els esquists paleozoics de l’Ordovicià, sovint piritosos. L’oxidació de la pirita ofereix unes mostres de Goethita molt limonita i terrosa, i d’Hematites.  

Les abundants filtracions d’aigües, enriquides amb els òxids de ferro, provoquen un embassament suficient per sobrepassar el nivell de “protecció” de les botes d’aigua. Abandonar o mullar-se?, mullar-se! 

En Jordi, apassionat per les mines, es descalça, i els treu els pantalons!. Així mig despullat avança per la galeria; també el segueix-ho per fer-hi unes fotos. L’aigua està molt freda. Tot sigui per l’afició i les ganes d’aclarir fins on arriba.

En un parell de punts el sostre està perforat pel que sembla uns antics conductes paleocàrstics, que deuen comunicar amb un pis superior. Per aquesta galeria inferior, s’acaba el tram inundat, però poques desenes de metres més endavant també finalitza la mina.

  ... segueix en el post de demà...