En aquest paratges magnífics, els camps de
dunes, promontoris de sorra, mes de 300 ponts de roca rellevants (testimonis
d'antics conductes avui arrasats) i les geoformes amb filigranes resultants de l’alteració
alveolar, l'erosió eòlica i altres mecanismes fisicoquímics complexos, contrasten
amb meandres polits, restes de marmites i altres formes arrodonides, testimonis
de l’acció erosiva de l’aigua sobre els estrats gresosos.
Aigües al mig del Sàhara? Veient aquestes
formes d’excavació no hi ha dubte. En temps pretèrits això que ara es erm i
inhòspit havia estat un verger, un fèrtil ecosistema on rius cabalosos corrien
entre la vegetació i establien una xarxa tridimensional de canals, deixant relleus
residuals formats per turons aïllats. Però va ser l’observació dels pictogrames
el que va permetre als arqueòlegs, a mes a mes, adonar-se de que la desertificació
s’havia produït en temps molt recents. Les pintures i petròglifs d’animals com girafes,
rinoceronts o fins i tot cocodrils i hipopòtams, especies que viuen en paratges
mes humits, demostren que uns humans que vivien de conreus i convivien amb una
fauna variada van ser testimonis d’aquestes modificacions tant brutals de la
climàtica i fesomia de la regió.
László Almásy ja ho va descriure molt gràficament l’any 1939 en el llibre que porta l'enigmàtic títol "Nadadores en el desert" (Schwimmer in der Wüste. Auf der Suche nach der Oase Zarzura). Aquest polifacètic aventurer es referia a les figures rupestres antropomorfes que ell i anteriorment altres exploradors anaven descobrint en abrics als massissos muntanyosos que sobresurten de les sorres del Sàhara i que mostren homes i dones en posició horitzontal com si estiguessin nedant.... al bell mig del desert,
László Almásy ja ho va descriure molt gràficament l’any 1939 en el llibre que porta l'enigmàtic títol "Nadadores en el desert" (Schwimmer in der Wüste. Auf der Suche nach der Oase Zarzura). Aquest polifacètic aventurer es referia a les figures rupestres antropomorfes que ell i anteriorment altres exploradors anaven descobrint en abrics als massissos muntanyosos que sobresurten de les sorres del Sàhara i que mostren homes i dones en posició horitzontal com si estiguessin nedant.... al bell mig del desert,
El compte Ladislaus Ede Almásy de Zsadány
et Törökszentmiklos (1895-1951) va ser un curiós personatge. Nascut a Boros
(Hongria, però actualment Bernstein in Burgenland en Àustria), durant la dècada
dels anys 30 del segle XX va explorar extenses àrees del Sàhara desconegudes
pels europeus, destacant la seva recerca de l'oasi perdut de Zarzura, lloc gairebé
mític citat a "Les mil i una nits". En esclatar la guerra mundial, com
a ciutadà d'un país aliat de l'Alemanya nazi va col·laborar com a capità de la
Luftwaffe amb l’Abwehr, el servei d'intel·ligència alemany, en tasques de sabotatge
i d’infiltració d’agents a les línees aliades, mercès el seu extens coneixement
del territori.
Un personatge reial tant intens que resulta
ser el protagonista fictici de l’aclamada novel·la de Michael Ondaatje “El
pacient anglès” i posterior pel·lícula d'Anthony Minghella amb Ralph Fiennes en
el paper principal i guanyadora de 9 Óscars. Tot i que en la ficció d'aquest
melodrama Almásy s’enamora de la dona d’un company, es tracta d'una visió
distorsionada, ja que a la realitat les seves preferències sentimentals anaven
per camins diferents. El seu estimat es deia Hans Entholt, era un oficial de
l’Afrika Korps i la seva mort al trepitjar una mina antipersona li va esgarrar
el cor.
Una generació mes tard, un altre protagonista
important en aquesta història d'aventures i descobriments es l’etnòleg francès Henri
Lhote (1903-1991) que des del 1929 realitzà exploracions saharianes i cap a finals
dels anys 50 va dirigir expedicions al Tassili per estudiar a fons les seves
manifestacions rupestres, contribuint de forma important a la seva divulgació
internacional amb el seu conegut llibre "Hacia el descubrimiento de los
frescos del Tasili".
Tot i ser posteriorment molt qüestionat
pels seus mètodes (en uns delicats moments polítics en que França, recent
perduda la guerra imperialista d’Indoxina i a punt de perdre la colònia
d'Argèlia, necessitava imperiosament mantenir el seu prestigi nord-africà) seva
es la clàssica subdivisió estilística-evolutiva dels pictogrames, amb una
dotzena d'estadis diferents que abracen tipologies tan peculiars com "els Têtes
Rondes" u homes de cap rodó (5000 a .C.). Son les famoses i estranyes
representacions que en la segona meitat del segle XX es van popularitzar perquè
recordaven personatges amb el cap tancat dins d'escafandres (avui diríem mes
aviat cascs integrals de motorista) i que van fer córrer molta tinta en
literatura barata sobre Deus misteriosos o cosmonautes protohistòrics
procedents del planeta Mart.
Pels amants del llibres originals: Totes
dues obres tenen edicions en castellà, exhaurides, però que amb paciència i
sort es poden trobar als portals habituals de publicacions descatalogades a
Internet. Sí ! encara corren, nous de trinca i a bon preu, "Lhotes"
(Ed. Destino, 1961 i 1975) i "Almásys" (Ed. Península, Altaïr viajes,
1999 i 2002, ambdues edicions enriquides amb l'afegit del "Diari del
Comando secret de 1942" u Operació Salam, d'introducció d'agents alemanys
a l'Egipte anglès)!
Avui dia, malgrat eventuals moments de
terrorisme islàmic (Algèria) i una curta guerra civil (Líbia) la visita a tots
dos països es molt recomanable. Al desert impera la llei dels tuareg i la poca
població i espais oberts permeten una vigilància policial mes intensa per donar
certa seguretat als viatgers. Unes muntanyes espectaculars (potser un xic
millor Tassili que Akakus, però totes dues imprescindibles ) i una acumulació
d’art rupestre impressionant fan que aquests dos recons tan propers a nosaltres
siguin de visita obligada.
Jordi Lloret i Prieto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.