Publicat al diari Ara el 13.01.2013
Fa 2.000 milions d'anys l'aigua que fluïa per
alguns canals marcians es va filtrar al subsòl
Una recerca internacional amb la participació
d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aporta noves
dades sobre un dels misteris del planeta Mart: quin va ser el destí de l'aigua
de les inundacions més importants que s'han conegut mai al nostre Sistema Solar
i que van excavar els canals de descàrrega de les valls d'Hebrus fa 2.000
milions d'anys.
La recerca, dirigida des del Planetary Science
Institute de Tucson, als Estats Units, planteja que aquesta ingent quantitat
d'aigua es va filtrar al subsòl a través d'un ampli sistema de cavernes que
s'ha pogut descobrir després d'un detallat estudi geomorfològic.
Seguint el rastre
Les inundacions que van excavar les valls
d'Hebrus s'han relacionat amb la formació dels oceans de Mart. Es van originar
a partir de dos punts de descàrrega d'aigües subterrànies que van acabar formant
els denominats canals de descàrrega ( outflow channels ) de les valls d'Hebrus,
situades en una regió coneguda com la conca d'Impacte d'Utopia.
Els canals recorren uns 250 quilòmetres i
desapareixen bruscament a la part final. Les causes d'aquesta desaparició i el
destí de l'aigua transportada han estat un enigma que els científics fa anys
que tracten d'aclarir.
La recerca, en què han col·laborat els geòlegs
de la UAB Mario Zarroca i Rogelio Linares, aporta noves dades que demostren que
amb anterioritat en aquesta zona s'havien produït erupcions volcàniques de
fang. Els investigadors plantegen la hipòtesi que la xarxa de fractures i de
conductes oberts, generada com a conseqüència del vulcanisme, va crear un
sistema de cavitats en la criosfera (part del planeta formada per gel) que va
actuar com a trampa per a l'aigua que fluïa per aquests canals.
Gran part del flux i dels sediments
superficials es van infiltrar de nou al subsòl a través d'aquest sistema de
cavernes. "Les zones finals dels canals de descàrrega són molt difícils
d'analitzar perquè generalment estan enterrades o modificades, però la nova
tecnologia de què disposem des de fa pocs anys ens permet obtenir imatges
d'alta resolució, com les capturades pel satèl·lit MRO (Mars Reconnaissance
Orbiter), i fer estudis geomorfològics més detallats", explica Mario
Zarroca.
Únics i resistents
El sistema de cavernes hauria estat inestable
a la Terra per la naturalesa dels materials expel·lits pels volcans, però a
Mart van adquirir ràpidament una solidesa i resistència mecànica similars a la
de la pedra calcària que forma la majoria de les coves terrestres, a causa de
la temperatura de la zona (65 graus centígrads).
De moment, l'edat i les dimensions de les
cavernes són incertes, però els investigadors tenen indicis que ja existien al
Planeta Vermell fa milers de milions d'anys.
Els resultats ajuden a entendre el model
hidrològic i l'exobiologia (la presència de vida passada o futura) a Mart.
Segons Mario Zarroca, "la possibilitat d'estudiar cavitats que hagin estat
preservades durant tant temps seria una gran oportunitat per poder avançar en
el coneixement de la història i evolució del planeta".
El satèl·lit MRO, que ha captat les imatges
per a l'estudi, funciona des del 2001. Ha fet més de 45.000 voltes al planeta i
ha pres més de mig milió d'imatges. Ha permès detectar aigua gelada sota la
superfície.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.