dissabte, 29 de desembre del 2012

In memoriam: Martí Garriga i Argullós

Martí Garriga i Argullós. Arqueòleg. Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental. 1925-2012
En Martí Garriga parlant amb l'alcalde de St. Feliu de Codines, Pere Pladevall (d'esquena).   Foto: any 2007
El dijous dia 13 de desembre ens ha deixat un santfeliuenc de molt relleu: En Martí Garriga. Molts no n’haureu sentit a parlar, potser perquè quasi sempre només s’ha mogut per l’entorn de Sant Feliu i sempre ha treballat, amb una gran modestia, amb un equip local de col·laboradors, sense “deixar-se veure gaire”.

La música clàssica; el teatre; el dibuix; la arqueogia i la paleontología van ser les seves grans passions. El van acompañar des dels 14 anys fins ben aprop del seu final. En aquest post, donada la nostra especialitat, parlarem principalment de les seves activitats arqueològiques, que són a les que més es va dedicar.

Neix a Sant Feliu de Codines dins d'una família de pagesia el 31-març de l'any 1925. Als 22 anys, 1947 va estudiar dibuix amb Jaume Sobré, un professor de l'escola de Belles Arts de Sabadell. Després va estudiar per Delineant amb l'arquitecte professor Isidre Puig Boada, que havia sigut un deixeble d'en Gaudí. També estudiava anatomia artística per correspondència. Primeres aficions: La seva primera afició van ser els fòssils. Treballava a l'empresa Sagalés de transports i segons el servei s'havia d'esperar varies hores per prendre el cotxe de línia de tornada a St. Feliu. Aquest temps el passava passejant, sempre remenant pedres buscant fòssils.
Membres de la Colla Talp treballant al poblat ibèric del Serrat de la Galaieta (Puig d'Ari).  Foto, any 1971 

Inicis amb l'arqueologia:
L'afició va començar quan passant amb el cotxe del Sagalés per la carretera de Riells a St. Feliu, en un indret que havien fet un rebaix de terres, va veure les restes d'una construcció. Un dia va anar-hi i va trobar un troç de ceràmica  amb una figura en relleu. Va resultar ser ceràmica romana, "sigillata". La construcció va resultar ser les restes d'una casa romana. Va ser l'inici d'una fructífera labor d'estudi durant tota la seva vida.

Colla Talp:
La va crear el Martí a principis dels anys 60. La seva finalitat va ser la d'agrupar sota un sostre comú a tots els col·laboradors que ja treballaven amb ell en les tasques arqueològiques. Un grup per l'estudi i la conservació del patrimoni que anaven acumulant. Tot el material obtingut va ser donat a mans municipals.
L'actual Museu Municipal de can Xifreda de Sant Feliu de Codines
El Museu:
Martí Garriga va ser l'impulsor de que a Sant Feliu es fes un museu municipal per contenir totes les restes que havien anat trobant en el decurs de les excavacions del grup i donacions, i que no estaven centralitzades, tot i que la majoria les guardava ell a casa seva. Al llarg dels anys, Sant Feliu ha vist obrir tres museus i tancar-ne dos,  ja que per diverses raons van tenir que anar canviant de lloc. El Martí va fer el disseny de les vitrines, així com els planells de distribució i emplaçament en tots tres museus.

Primer museu: Es va inaugurar l'any 1970 a la planta baixa de L'Hospital Agustí Santacruz, un hospital parroquial. Per problemes de necessitats de l'hospital, es va tenir que deixar.

Segon museu: Des de l'any 1978, i durant poc més d'un any, en un antic local del Pas de la Rectoria.

Tercer museu: L'Ajuntament va comprar el gran parc de can Xifreda i va destinar-hi un edifici, el que havia estat la casa de la família Xifreda, exclusiu pel museu des de l'any 1988, actiu fins avui dia.
Martí Garriga amb les eines i els garvells utilitzats en les excavacions.   Foto, any 2008


Sala nº 2 del museu. Vitrines amb instruments de sílex

Martí Garriga i la vitrina de la ceràmica de la cova de Solanes, a la sala nº 3 del museu

Principals llocs d'excavacions:
Nota: Aquest és un recull, no exhaustiu, dels llocs en que més es va treballar. Des d'un punt de vista estrictament espeleològic (que no siguin abrics o treballs a l'aire lliure), s'enumeren en primer lloc les que podem interpretar-les com a "cavitats":

-Balma del Ca. Sant Feliu de Codines. Sílex del Paleolític Mig; Restes Eneolítics i Celta
La Balma del Ca
-Cova d'en Catoi (també Cau d'en Catoi). Caldes de Montbui. Cavitat tectònica a la muntanya de Solanes. Es tracta d'un avenc d'uns 10 m en rampa, amb molts blocs inestables
Membres de la Colla Talp a l'entrada de la cova de can Catoi.    Foto, any 1967
La cova de can Catoi.   Foto, any 1967
Troballes a la cova de l'Endal. A dalt, una foto des de l'interior de la boca de la cova. Sala nº 3 del museu

-Cova de l'Endal (també cova del Lladre). Gallifa. A la muntanya de Sant Sadurní. Els treballs es van abandonar quan fent una tria del con de derrubis de sota la entrada, es va ensorrar una part. Indústria lítica del Neolític; ceràmica de l'edat del Bronze i època romana
El cau dels Llimbs. Entrada d'aprox. 1 x 1 m
-Cova de la Guilla (també cau de la Guilla). Bigues i Riells. La coneguda cova dels Cingles del Bertí. Un enterrament
-Cau dels Llimbs. St. Feliu de Codines. Es van localitzar diversos enterraments i ceràmica del Neolític
Foto de la zona de la boca, des de la galeria superior del Cau dels Llimbs
-Cova dels  Maquis. Gallifa.La cova ja havia estat excavada, però tot i així encara es van trobar quatre fosses sepulcrals Indústria lítica del Neolític mig/recent, Bronze Antic i època romana
Cova dels Maquis: Planta

Cova dels Maquis: Seccions

Cova dels Maquis: Sala principal, vista des del punt D, de la secció A-B
-Cova de Solanes. (també Cau del Toixó). Caldes de Montbui. La cavitat ja havia estat visitada i, en part excavada, per Pere Bosch-Gimpera entre l'any 1912 i 1915. Molt important material de l'edat del bronze: Diversos enterraments i gran quantitat de ceràmica. Els treballs es van suspendre per un ensorrament que van patir durant els treballs, motivat per la molta terra i les grans pedres que es van anar extraient i que suportaven una bona part del sostre En data 27 de juny del 2008, es va editar el post La cova de Solanes, dedicat a aquesta cavitat. Veure el post.
Martí Garriga (X) amb els seus col·laboradors, amb una peça de ceràmica de la cova de Solanes, acabada d'extreure. Foto any 1966
Treballs d'excavació a la cova de Solanes. Foto: any 1981
Martí Garriga al costat de la cova de Solanes, durant unes gravacions sobre la història de St. Feliu de Codines. Foto: any 2008
Es citen a continuació els abrics o petites balmes:
-Cova del Cérvol. Gallifa. Una balma a prop de la cova dels Maquis
-Cau del Collet. St. Feliu de Codines. A la muntanya de Solanes. Ceràmica diversa i una peça de molí
-Abric d'el Fitó. St. Feliu de Codines. Restes de ceràmica ibera i medieval
-Abric d'en Mas. Sant Feliu de Codines. Materials del Eneolític-Celta
 -Cau -A- de Solanes. Caldes de Montbui. Un abric al Turó de Solanes. També dit el cau de can Llavorer. Restes del Neolític
-Cau -B- de Solanes. Caldes de Montbui. Un abric al turó de Solanes. Restes del Neolític
-Abric Vernet-Oliveres. St. Feliu de Codines. Paleolític Superior i bronze

Tot seguit, els jaciments a l'aire lliure:
-Cementiri romà a l'Ametlla. L’Ametlla. A partir d'unes primeres restes de teules romanes, va aparèixer un cementiri romà.
-Jaciment de Can Vedell. A prop de la casa de can Vedell, a Bigues i Riells. Restes d'un forn iber i varis jaciments amb ceràmica pintada dels ibers i alguna pese d'època romana. Entre altres, hi va estar treballant l'Eduard Ripoll.
-Can Barri, Bigues i Riells. Un camp amb quatre sitges, datat dels segles II i I a C.
-Sot del Camaló. Caldes de Montbui. Habitació Celta
-El Feu. Sant Feliu de Codines. Jaciment amb urna cinerària de la primera edat del Ferro
-Serrat de la Galaieta (Puig d’Ari). St Feliu de Codines. Poblat ibèric amb cerámica i altres restes ibers

Poblat ibèric del Serrat de la Galaieta (Puig d'Ari). Troballa de l'esquelet sencer d'un gos domèstic. Foto, any 1973
Extracció de l'esquelet sencer del gos dins del bloc de terra, i el seu trasllat al museu. Senyalat (X), en Martí Garriga.   Foto, any 1973
-Can Garriga. Bigues i Riells. Assentament a l'aire lliure amb indústria lítica del Paleolític Superior i Magdalenià Final. L'arqueòleg Eduard Ripoll del museu de Barcelona, va estar personalment a can Garriga
Martí Garriga (esquerra) treballant al jaciment de can Garriga.    Foto, any 1973
-Can Mainou. Bigues i Riells. Restes romanes
-El Margarit. Bigues i Riells.Taller de sílex en superfície i restes de ceràmica del període romà i Mesolític
-Can Parera. Bigues i Riells. Una vivenda romana entre Bigues i Riells. Ceràmica del període romà
-Turó de l'Usart. Als Saulons d'en Deu. Bigues i Riells però només van sortir algunes peces de sílex
-Puig alt del Viver. Al costat del castell de Montbui. Caldes de Montbui. Poblat ibèric, amb diverses sitges i ceràmica  Materials del Bronze i cerámica dels ibers

…I encara podríem parlar d’una dotzena més de llocs on es va treballar, sempre entre els termes de l’Ametlla, Caldes, Bigues i Riells i St. Feliu.

Treball de preparació i catalogació del material trobat:
Les peces trobades primerament anaven a casa del Martí i ell feia tota la labor de netejar-les i enganxar els trossos. En les peces de ceràmica més senceres però que hi faltaven algunes parts, amb escaiola i colorants reomplia les zones fins a obtenir la forma completa. També s'encarregava de fer els dibuixos de tot el material. Les datacions també la feia ell, bé fos ell sol o amb la col.laboració principal d'en Jordi Rovira del Museu Arqueològic de Barcelona.
Exemplars de la revista Gala
Creació de la revista Gala Revista d'Arqueologia, Antropologia i Patrimoni:
Quan la inauguració del primer Museu, el de l'Hospital, va conèixer Jordi Rovira Port, que treballava al Museu Arqueològic de Barcelona, establint unes fortes rel.lacions de treball i d'estudi. Més endavant en Jordi va proposar la creació d'una revista, fet que l'Ajuntament va tirar-ho endavant. Del comitè de lectura, entre altres, hi formava part l'Eudald Carbonell.

 Els volums publicats són cinc:
-1992, Gala nº 1, 152 pp. amb 12 treballs
-1993, Gala nº 2, 280 pp. amb 18 treballs
-1994-1996, Gala nº 3-4-5, un sól volum  amb 440 pp. amb un total de 29 treballs. 
Placa en bronze, dedicada al Martí Garriga. Descoberta l'11 de setembre de l'any 2007, durant l'acte del seu homenatje
L’11 de setembre de l'any 2007 al museu, en Martí va rebre un homenatge popular en reconeixement a la seva labor de recerca durant més de cinquanta anys. Al museu se li va dedicar una placa en bronze.

Treballs publicats per Martí Garriga:

-Materials i jaciments arqueològics del Museu de Sant Feliu de Codines. 1988, 26 pp. Editat pel Museu Arqueològic Municipal - Ajuntament de Sant Feliu de Codines. Autors: Bustamante, M.; Garriga, M.

-La cova dels Maquis (Gallifa, Vallès Occidental): Ocupacions i utilitzacions entre el Neolític Antic i el segle XVII. Gala 1, 1992: 7-44. Autors: Rovira, J.; Garriga, M.; Ferrer, M.; Pinta, J.

-Una copa de fusta procedent de  Can Mainou (Bigues, Vallès Oriental) Gala 2, 1993: 277-279. Autors: Casanovas, A.; Garriga, M.

-El camp de sitges de can Barri (Bigues, Vallès Oriental). Materials arqueològics en el Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. Gala 2, 1993: 209-217. Autors: Garriga, M.; Pinta, J.; Rovira, J.

Cova de Solanes (Caldes de Montbui). Treball inèdit. Vuit cares A-4 mecanografiades.

Amb el meu estimat record del Martí. 

2 comentaris:

  1. Un bon treball sobre un home que va construir, molt a contracorrent i des de la discreció, per a compartir amb Sant Feliu de Codines i Catalunya en general. Serveixi aquest article també per donar a conèixer els seus fidels companys de viatge

    ResponElimina
  2. El món seria millor si hi haguessin més persones com aquestes, que des de la discreció i l'altruisme, compartissin les seves afeccions amb els seus contemporanis. En Martí va ser acompanyat en les seves recerques per molta gent de Sant Feliu i d'altres localitats en un moment o altre però cal fer un esment especial per la seva fidelitat i pels molts anys que li van fer costat en Martí Bustamante, en Joan Flaquer i en Joan Ribas. Tenim un deute amb la Colla Talp dels qui, tard o d'hora, s'haurà d'escriure la seva història. També cal un esment per als molts col·laboradors que han continuat la seva obra mantenint i divulgant el seu llegat des de l'MMCX amb el mateix esperit de la cultura per la cultura

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.