És una microforma, decimètrica / mètrica, complexa
i alhora força interessant. Revisant la literatura espeleogenètica trobem les
següents hipòtesis:
- Increment de la dissolució per barreja d’aigues. Precisa l’existència de fissures que aporten
cabals de composició diferenciada i galeria en règim negat.
- Condensació deguda al regim meteorològic que
afavoreix la dissolució en una direcció determinada.
- Sobrepressió, en règim negat, que incrementa
la corrosió per augment local de PCO2. Cúpula sense fissures.
- Condensació termal. En cavitats d’origen hipogenètic.
i d’altres casos particulars.
Tenim la temptació de dir-vos que hi ha exemplars
per cada un de les tres primeres tipologies, però el cert és que ens caldria analitzar-ho
amb més deteniment.
Tot seguit trobareu un suggerent article publicat per
en Baudouin Lismonde a Karstologia 35 (1er semestre 2000) al que agraïm
les seves reflexions que sempre, ben documentades, amplien els nostres horitzons
de comprensió.
Molt bones fotos companyers...realment sorprenent el que donen de si els dijous.
ResponEliminaFins aviat
Subi
No leo con fluidez el catalan, pero este bloc tiene muy buenos graficos y fotografias. Felicito a los autores por mantener esta aparicion diaria con tanta calidad. Es el mejor blog de espeleologia que conozco.
ResponEliminaAlonso Campillo