dimecres, 4 d’abril del 2012

Avenc dels Estels del Sud



De feia temps que volíem voltar una mica per la zona dels Ports. Ja hi havíem estat anys ençà en una trobada d’espeleòlegs i una altra vegada visitant l’Avenc de la Crisi, però ens quedaren ganes de més per lo bonic i accessible de la zona, tenint a més l’avantatge i comoditat de tenir el refugi nostre allí mateix.

De manera que així que poguérem ens hi acostarem amb la intenció de visitar alguna cavitat i fer una bona passejada. Fou durant aquesta que trobarem el motiu d’aquest article.

La ruta, que encertadament ens recomanaren els guardes del refugi, esdevingué bella i espectacular però de fàcil discórrer i del tot recomanable. És un circuit que segueix trams dels GR 171 i 7, aquest últim també aprofitat per un bon tros de la ruta dels Estels del Sud, que uneix 5 refugis i allotjaments de la zona dels Ports.

En 6 hores i sense presses s’enllesteix, però amb la mania de l’Emília d’investigar cada forat que veu a la vora del camí ens hi varem estar 8 fins tornar al refugi.

Ens faltava només una horeta més o menys per acabar que, atreta per un petit forat entre pedres de no més d’un pam d’amplada i que havia estat tapat amb rocs expressament, l’Emília es posà a xafardejar i, no contenta amb aquest petit cau i veient que la zona, per rocallosa i fracturada, podia esser susceptible de contenir cavitats, esmerçà una estona en voltar més lluny fins que descobrí el que era sens dubte la boca d’un avenc amb l’aspecte d’haver estat recentment oberta.



El que es podia veure des de fora era un forat de quatre pams d’ample si fa no fa que descendia esglaonadament uns 6 o 7 metres fins una base de pedres amb fort pendent cap a un costat. No hi havia cap rastre o senyal d’equipament que s’hagués usat per explorar aquesta cavitat, i malgrat semblar factible, la falta de mitjans per assegurar ens va fer desistir d’intentar desgrimpar aquest pou. Per altra banda la seva proximitat al GR ens feia suposar que seria una cavitat ja coneguda i poc visitada per la seva escassa entitat.
Tot feia pensar que el que es veia era el que hi havia, però acostumats a les sorpreses en el món de l’espeleologia, varem mirar al Catàleg Espeleològic dels ports, molt complert i ben muntat, que publica l’Espeleoclub Tortosa a la seva web, i en constatar que en aquell punt no hi havia res marcat, ni a prop, ens varem decidir a tornar-hi amb material per baixar-hi i confirmar si la cavitat acabava en aquell pou o podia ser que continués, potser traient un munt de pedres. Eren aquestes les dues opcions que trobàvem més probables.



L’alegria fou quan, només arribar a la base del primer pou, es veié clarament que la cavitat continuava obrint-se a una sala de dimensions considerables en relació a la magnitud de l’avenc.

Aquesta sala, força farcida de formacions no exemptes de bellesa, es ramifica en diferents galeries a diferents nivells que, explorades, acaben en sengles obstruccions impenetrables. En alguns punts trobem petjades i l’empremta d’una mà, evidència que la cavitat ja ha estat visitada, per bé que somerament, puig ens sorprenem del neta que està, senyal que els primers exploradors foren prou curosos amb ella.

Altrament, al bell mig d’una gran colada estalagmítica que omple tot un costat de la sala, s’obre una petita finestra per la que s’albira una altra sala a l’altra banda de considerables dimensions i, àdhuc, una possible continuació descendent.

Fora senzill eixamplar l’esmentada finestra, però atès que malmetríem l’aspecte de la colada on s’obre, ens decidim per eixamplar un altre forat que, enretirant uns blocs, troba la Emília al costat mateix, més petit i tortuós, però que per quedar un xic amagat i obrir-se en roca mare no farà lleig si el petem.

Ens posem doncs a la feina, una mica feixuga per no disposar de les eines adequades, però entre el trepan i el martell fem prou amplada perquè l’Emília s’hi escoli de seguida que pot, i es posa ja a explorar a l’altra banda. Amb la mateixa corda per la que hem baixat, tot passant-la per la finestra que no hem volgut malmetre i ancorant-la en un pont de roca, supera un petit ressalt i accedeix a una sala central des de la que s’obren diverses alternatives, interconnectades totes elles, i que configuren un espai de curiosa circulació, amb pronunciades rampes descendents, pous, esquerdes, gateres i una ample i bonica sala superior bellament concrecionada.

A l’altra banda, exhaurida la bateria del trepan, en Jordi encara no aconsegueix de passar pel forat i en desisteix.

En tornar l’Emília es fa la topografia de la cavitat tot pujant, quedant pendent la del sector explorat per ella, i que no presenta evidència d’haver estat visitat mai abans, cosa que ja feia pensar el seu difícil accés.

Amb la informació recopilada i la topografia provisional (proposem anomenar l’avenc “Estels del Sud” per la ruta que hi passa pel damunt) ens posem en contacte amb els companys de l’Espeleoclub Tortosa (promotors i responsables del catàleg de cavitats del massís del Caro) indicant-los la situació exacte de la cavitat per si ells en tenen notícia. Així mateix informem complidament a les autoritats del parc natural dels Ports.

De seguida ens contesten de l’Espeleoclub Tortosa, i, per a sorpresa de tots, ens informen que la cavitat no està catalogada i ans no era coneguda per ningú d’ells malgrat constatar que molts hi havien passat just pel costat seguint el GR 7 un munt de vegades. Tal circumstància els encurioseix prou per fer un apart en les seves interessants i prometedores exploracions i quedar amb nosaltres per acabar l’exploració de la cavitat i fer-ne algunes fotos.

És la seva creença que fora una cavitat, com d’altres a la zona, localitzada i mig explorada amb anterioritat, però que en no esser degudament catalogada ni publicada en fou perduda la memòria.

Així doncs, 4 membres de la SIRE Sants i 6 de l’Espèleoclub Tortosa ens atansem a la cavitat, aquest cop amb material específic de desobstrucció, i mentre uns fan fotos, altres eixamplen prou el forat d’accés al sector que fins ara només l’Emília ha visitat fins deixar-lo prou còmode perquè tothom hi pugui accedir sense masses angoixes.

La cavitat sencera és explorada i repassada pam a pam sense trobar cap continuació evident més enllà del que ja s’havia explorat el primer cop. Tanmateix, es constata que la feble circulació d’aigua, provinent de regalims, s’escola en algun punt entre blocs, i hom percep certa corrent d’aire en algun pas estret, detalls que podrien fer-nos decidir a emprendre uns desobstrucció més ambiciosa en el terra d’una de les galeries, encatifada de blocs despresos i amb tot l’aspecte de desenvolupar-se cap a baix.

A la cavitat li és assignat el numero de catàleg C-84 i el nom d’Estels del Sud proposat, i és fa ressò de la retroballa al bloc de l’Espeleoclub Tortosa.

Tall divulgació afavoreix l’aparició en un altre bloc de la zona de la notícia que aquesta cavitat possiblement correspongui a una que fou explorada al 2009 i que, anomenada avenc “Florema”, fou catalogada en el seu dia amb el número C-96 al catàleg espeleològic dels Ports, no essent divulgada la seva troballa ni ubicada la seva situació en el catàleg per motius que, en ser-nos del tot aliens no valorarem, però que sí que pensem s’hauria de tendir a solucionar per tal d’evitar episodis de duplicació de tasques i esforços en el coneixement del nostre patrimoni subterrani, com és el cas que ens ocupa.

Queda doncs per als companys de l’Espeleoclub Tortosa la catalogació definitiva de la cavitat un cop comprovat tot plegat, i a nosaltres agrair-los a ells i als responsables del parc natural dels Ports la prompta atenció, amabilitat i recolzament que en tot moment han tingut amb nosaltres, i oferir-los la nostra col•laboració i suport en les seves exploracions i treballs als Ports, tot aprofitant l’avinentesa per felicitar-los pels lluïts resultats aconseguits en tals tasques, comparables només als esforços esmerçats en assolir-los.



Nota: Per a la nomenclatura de la cavitat ens hem basat en la nostra topografia en no disposar de la que suposadament es va fer al 2009. Tanmateix la versió definitiva corre a càrrec de l’Espeleoclub Tortosa definirla.


Emília Doña i Jordi Llorca, SIRE Sants, GE Badalona.
Fotografies SIRE Sants, EC Tortosa.


1 comentari:

  1. FELICITATS PER L'ARTICLE I ALS MEMBRES DE LA SIRE SANTS PER LA TOPOGRAFIA.
    LA CAVITAT MOLT BONICA I AMB MOLTES FORMACIONS.

    CHUSA

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.