diumenge, 4 de març del 2012

L’Avenc dels Corrals de Campgràs i la Cova del Pit-roig: dues noves cavitats al Garraf?


L’equip de espeleòlegs que habitualment col·laborem amb el projecte de catalogació d’en Jordi de Valles, ens anem trobant descobertes curioses, al menys des d’el nostre punt de vista. Ací us presentem dos casos de cavitats inèdites, que per lógica no haurien de ser-ho.

L’avenc dels Corrals de Campgràs.
La primera és la d’un avenc de 10 metres de fondària situat a la vora d’un camí, al costat dels corrals de Campgràs, anomenats pels espeleòlegs dels anys 70 “igloos”. Mans anònimes el van desobstruir fa com a mínim un parell d’anys.



Com veiem en fotos antigues del Pla del Campgràs, abans la vegetació no era tan exhuberant com ho és ara, i els dos pins encara perduren.


El famós Pla del Campgràs ho haviem vist sembrat de blat moro, utilitzat com a campament pels espeleòlegs, com a camp de futbol, per a trobades amb el seu “foc de camp”, també va ser el parking de les excavadores que van destrossar la nostra preuada Vall de Joan, emportant-se avencs mítics i maravellosos com el de l’Arcada Petita.
També és veritat que molta d’aquesta maquinaria pessant va caure en la batalla que rebels espeleòlegs lliuravem contra el Goliat de les administracions corruptes del franquisme ( i més tard dels sociates). La majoria de baixes de les excavadores van ser per vidres trencats, però també va haver-hi  que van saltar pels aires, circumstància que va fer que ens visitesin sovint les forces repressives que tenen per símbol el feix i l’espasa.



Els igloos, després de la gran masia abandonada de la Pleta, eren molt freqüentats per a pernoctar sota cobert. Quan s’acabava l’aigua (bé preuat sobre tot a Garraf), anaven a buscar-la per les amagades cucones dels pastors, i també omplien les cantimplores de la aigua bruta de la bassa del Campgràs i li afegien unes pastilles miraculoses que deien que depuraven l’aigua i que les utilitzava el “glorioso” exèrcit espanyol.


Aquests anys 70 van ser anys daurats per la espeleología barcelonina i del “cinturó vermell”. El Garraf s’omplia cada cap de semana d’una gentada d’adolescents espeleòlegs que amb pesades motxilles carregades amb els maleïts electrons, pujaven en corrua des de la petita estació de tren del Garraf, suant la cansalada de valent. Encara que contents per deixar per unes hores, el llibres o el taller, i gaudir a la muntanya d’una llibertat que no trobavem a la ciutat.
A la Pleta i al igloos es formaven improvisades assembles on tothom deia el que li pasava pel cap, que amb la joventut polititzada del moment eren sobre tot idees anarquistes en la seva majoria, alguns comunistas, independentistas i fins i tot falangistes. També eren recurrents els temes sobre la llibertat sexual, la marihuana i la religió.
Pero a tots ens unia una passió: la pràctica de la espeleología, per aixó després es quedava per pendre gerres de cervesa (eren de litre?) el diumenge a la tarda als porxos de la Plaça Reial.


Una exploració al Garraf era tota una aventura i un ritual, també si havia sort podies trobar alguna mossa interessant, i em consta que es van formar força parelles d’aquelles trobades.
Era un temps on existien grups amb noms com: LEGIA, SCORPIOS, JERICO, ETA, i altres de curiosos que la meva memòria no recorda. També hi havia espeleòlegs de mots mítics com Mustafa, Ali-Puto, Pies negros. Grups i gent que semblava que unicament existía al Garraf i eren generadors de incomptables anècdotes unes reals i altres de imaginàries.

Bé, després de la parrafada nostàlgica, que en part ha sigut gràcies a l’amic Luís Prieto del JERICO que m’ha fet viatjar en el temps amb unes vivències comunes per a molts espeleòlegs, i per a recordar que pot ser aquest nou avenc esta situat a la zona utilitzada, pels que pernoctaven als igloos, com a letrina. Per tant ben concorreguda, i per aixó te molt de mèrit que els nostres anònims exploradors hi haguin trobat un forat i se hi haguin esforçat en desobstruir-lo, sent actualment un lloc també molt visitat, ja al costat passa un petit caminet.

Cova del Pit-roig
La segona cavitat es una petita cova també situada al costat d’un camí, aquest molt fressat pels espeleòlegs que van a visitar el bonic pou de l’avenc Joan Cabeza


Aquesta cova de 8 metres de recorregut, també sembla haver passat desapercebuda, segurament per les seves petites dimensions; quantes vegades entrava algú a dins burxat per la curiositat i sortia amb la frase de: aixó no tira, es un pot!.

Enric Porcel.

16 comentaris:

  1. El pla de Campgràs ha serviti fins i tot per a rodar escenes d'una pel·lícula de l'Oest. Fa poques setmanes l'he vista per la tele. Algú s'en recorda del títol?.
    Molt bona feina, Enric i companyia.

    Jordi de Valles

    ResponElimina
  2. La pelicula ws diu "Una bala marcada"
    Hi ha escenes de cavalcades al Campgràs i a la Vall de Joan. Esta feta l'any 1972.

    Respecte a la coveta, jo la vaig trobar fa anys i la vaig batejar com Avenc del Corniol. A la boca hi crexia un exemplar.

    Salut

    Lluís Muntan

    ResponElimina
  3. Sr Muntan, si us plau donim el seu e-mail, i ens posarem en contacte amb vosté per a completar la fitxa de aquesta petita cova.
    Gracies per les seves aportacions,

    Enric

    ResponElimina
  4. Al meu entendre, mai la feina havia estat tan seriosa, metodica i profitosa.

    Ens queda molt per fer.


    Ferran Marquès

    ResponElimina
  5. Hola Enric

    Em pots escriure a koldome@hotmail.com

    Salut

    ResponElimina
  6. Me ha comentat l'amic Luís Prieto que la fotografia que surt de la Pleta, no es seva, que la va trobar a internet. Des de aqui les nostres disculpes, pel lapsus, a Luis i a l'anònim autor de la foto de la Sala de los Scorpios.

    Enric

    ResponElimina
  7. Quant jo sigue "vell" vullc tambe recordar les histories i batalletes de joventut viscudes en l'espeleologia, la muntanya...

    Ja que no he fet la mili als meus nets els tindre que parlar de el "servicio espeleologico".

    ResponElimina
  8. Jo també us en puc dir una de cavitat nova. Està una vintena de metres amunt del Avenc del Gravat. Es tracta d'una desobstrucció, a falta de nom m'he atrevit a anomenar-la Avenc Petit del Gravat. No sembla que fagi més de 6 o 7 metres. Hi faré un croquis i la enviaré a espeleo-index. La coveta del Cabezas jo també la tenia localitzada. Genial la topo!

    Bona feina, sou genials.

    Jaume Tornamorell Prado

    ResponElimina
  9. Si saps on trobar al Lluis Prieto de Jericó , al "cara bruja" i d´altres amics, donals-hi records de l´Ali-Puto, encara estic mig en actiu despres de tans anys. Salud desde el S.E.P.U.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, vam fer junts el T-38 (Pla d'Ardenya) el gener de 1977
      Pots contactar amb mi? ferran6@gmail.com
      Una forta abraçada

      Elimina
  10. Sr.Eduard Catalá ( Ali -Puto) . Soy Luis Prieto. Mi teléfono es el 615 54 83 84. Espero que si vuelves a leer esto me llamen y poder vernos. Un abrazo

    ResponElimina
  11. Un dels grups d' aquell moment varen ser el VIRGAS (Valientes intrepidos rapelamos grandes avencs). Primers innovadors amb la tècnica del rappel i el jumars

    La sortida freqüent era pujar a la tarda a Campgràs,el matí treballavem, fer el avencs de nit i baixar al migdia a Garraf al bar de l 'Alemany a fer la "birra"

    ResponElimina
  12. ok i despres a la plaça Reial

    ResponElimina
  13. Bon dia Eduard i Ferran, sóc en Bombilla del SES .. el meu mail es elmateix@gmail.com

    ResponElimina
  14. Luis de ti tambien me acuerdo, tu eras Luiss i del Cara-bruja

    ResponElimina
  15. Vaya personal, ¡¡si todo esto paso hace más de 40 años!!

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.