Anna Bonini de 37 anys, espeleòloga italiana que amb els seus companys d’equip, estava explorant la cavitat Omber en banda al Büs del Zel(20 quilòmetres de recorregut i -430 de fondària) a l'Altiplà Cariadeghe – Brescia, el dissabte 12.11.2011 quan a 250m de fondària es va fracturar el turmell esquerre en relliscar i precipitar-se en un tram de 3 metres. Vist que no podia moure’s en aquesta situació, tres companys van sortir per demanar ajuda, mentre que els altres dos es va mantenir prop d'ella i animant-la i proporcionar-li els primers auxilis.
Alertat el grup de socors, a les 20h del diumenge 13.11 l’equip de CNSAS (Cos Nacional de Rescat Alpí i Espeleològic) ha entrat a la cavitat. Però, les condicions de la no eren les adequades per un ràpid rescat, i l’Anna havia de viure dos dies i tres nits en una carpa climatitzada i amb l'assistència de tres equips de metges i paramèdics, mentre que els equips de voluntaris CNSAS de Llombardia, Piemont, Trentino, Veneto, Emília Romanya i Toscana van fer torns per organitzar el rescat. Vuit voluntaris de la Comissió desobstrucció han hagut d'ampliar l’itinerari amb microexplosius per permetre l'ascens, que va durar 25 hores.
A les 06:40 del dimarts15 Anna Bonini i va tornar a la superfície, les seves primeres paraules van ser d'agraïment: "Ells eren els meus herois - va dir dels voluntaris - amb ells mai he tingut por, gràcies a tots aquells que m'han ajudat i salvat. "
En el rescat de l'Anna van intervenir un centenar de persones entre tècnics de la CNSA, metges i voluntaris.
Incloem un curiós document vídeo, en dos parts, realitzat a la Grotta Fiume Frasassi, que està dedicat pels seus autors a l’Anna per “suavitzar” la seva convalescència.
Dins l’espectacular relleu quarsitic de Sarisariñama a Veneçuela és desenvolupa un carst singular del que trobareu més informació a l’Espeleoboc. Avui continuem afegint-hi informació tot aprofitant un nou vídeo i un excel·lent treball comparatiu entre el carst en calcaries i el de quarsites, d’en Diego Galan.
L’amic Víctor Ferrer juntament amb Albert Bielsa( Flash Back Corb) i espeleòlegs locals, aquest mes de desembre, han realitzat una nova visita espeleològica a l’illa de Sardenya per tal d’anar completant un nou llibre de la seva sèrie sobre cavitats de la Mediterrània, que promet ser encara més espectacular que els anteriors, donada la bellesa dels paisatges subterranis sards.
Amb aquesta data tan procliu a l’humor permeteu-me que us mostri algunes imatges, sovint amb un alt component eròtic ¿?,que podrien fer encara més atractiva l’espeleologia, però que malauradament son miratges que rarament coincideixen amb la realitat.
En els últims temps, en les sortides de dijous, han començat a aparèixer insòlites imatges en les fotografies, que per “pudor” hem mantingut en una difusió restringida. El primer en captar aquestes anomalies fou el Pere Cantons ja que detectà unes “fades” en les cavitats que ningú més veia.
Seguidament fou en Josep Pastor al que se li infiltraren escenes sorprenents. Bé, amb el consentiment dels dos fotògrafs citats, avui commemorant el gloriós 28 de desembre i confiant que serveix-hi per pujar-vos la “moral” en aquest temps de crisi, us oferim una selecció d’aquests fenòmens paranormals. Deixarem que sigueu vosaltres mateixos, amables lectors, els qui endevineu qui pot ser l'autor de cadascuna de tan sorprenents composicions.
Les primeres fades o quan veiem el que volem.
El que es però no tothom ho veu.
Les cambres màgiques?
Diferents perspectives o no tothom veu el mateix
Pintures rupestres de qualitat, cal saber veure
La que no es doblega
El veritable rostre dels autors.
Ja perdonareu per la innocentada que ha envaït el bloc de manera totalment voluntària. Visca la bufonada, encara que només sigui un cop l'any.
50 anys de l'inici d’una nova era per l’espeleologia catalana
Acabem de rebre el darrer exemplar de Cavernes (desembre 2011), revista del Grup d’Espeleologia de Badalona – Cor de Marina.
Rememorant, quasi reproduint, la memòria del GEB del 1961, en Ramon Canela ens transporta a les etapes inicials d’aquella dura i potser primitiva, però entusiasta i compromesa espeleologia d’exploració, recuperant vivències i opinions amb la seva admirable contundència habitual.
Jo mateix, amb molts d’altres companys de la SIE hem estat col·laboradors d’aquestes primeres dècades, ( Guara, Escuain, etc.) amb un esperit, honest i generós que probablement no sempre ha estat ben entès.
Cova Cuberes
Nota pels amants de les xifres: cal precisar que la conglomeràtica Cova Cuberes, tot sent la major cavitat catalana en recorregut ( dades del 2011 desnivell : 328m i longitud total de:13.513m ) no ostenta cap record mundial, ja que tenim noticies de què és superada en desnivell en conglomerats per l’hondureny Pozo del Portillo amb -384m –expedició catalana dels 97-98-i en recorregut per la gegantina russa Bol'shaja Oreshnaja amb 53.000m.
Coll de Gistau
Bill Stone va definir la diferencia entre aventura i exploració: “un aventurer recorre el mon i el descobreix per a ell mateix, un explorador documenta pels altres el que descobreix”
Ens congratulem d’haver participat en alguna mesura el que denominen “nova era” i sobre tot perquè en aquest recorregut hem conegut a persones tant carismàtiques com el propi Ramon, tant afables com en Miret o en Mensión, tant dinàmiques com l’Alfambra o en Panyella, i tants d’altres que seria mol llarg d’enumerar, de manera que vagi per a tots ells el nostre missatge d’admiració i fraternitat.
El dijous 22.12.2011 vam anar a la Cova Colomera de Mont-rebei, també coneguda com Cova de les Gralles, Cova Palomera, o Cova de la Colomera, el grup era format per 13 espeleos ( Enric, Dolors, José, Josep, Josu, Julià, Lluïsa, Miquel, Olaguer, Pere, Ricard, Teresa, i “Víctor”).
Situació
La cavitat es troba al bell mig del congost de Mont-rebei (Sant Esteve de la Sarga) al límit de Catalunya i Aragó, un magnífic Espai d’Interès Natural de la serra del Montsec de l’Obra Social de CatalunyaCaixa que té com objectiu“la protecció del patrimoni natural i del paisatge, mitjançant l’adquisició i gestió sostenible d’espais d’interès, el suport a projectes de conservació de la natura i d’educació ambiental”.
Partint de la Masieta on CatalunyaCaixa ha habilitat una zona d’aparcament, s’inverteixen uns 35 minuts per l'espectacular camí excavat en la paret de l’engorjat, que segueix vorejant la Noguera Ribagorçana fins que a l’esquerra s’enfila en fort pendent el camí de pujada, en que s’inverteixen uns 10 minuts mes, tot ajudats per cadenes i graons com si fos una mini ferrada.
Les coordenades de la cavitat captades pel GPS probablement no tenen la precisió habitual, en raó de l’encaixonament de congost que dificulta una bona recepció dels satèl·lits. En tot cas, no hi ha pèrdua, ja que la gran boca de la cavitat és visible des del camí.
Arqueologia prehistòrica
La cavitat ha estat objecte de nombroses campanyes d’excavacions, les darreres amb una acurada metodologia han estat impulsades per F.Xavier Oms, de les que trobareu a la xarxa nombrosa bibliografia dels nivells excavats del neolític antic, neolític final i edat del bronze inicial. Potser un dels trets que ens ha cridat més l’atenció és l’evidencia que des del neolític s’utilitzà com estable d’animals domèstics, el que confirma les pràctiques ramaderes dels seus ocupants.
L’any 1983 és comunicà l’existència d’unes figures de cabres, que posteriorment els especialistes demostraren que les preteses pintures eren simples taques naturals sense forma definida.
Coneguda des de temps immemorials, els treballs més complerts publicats corresponen al SIRE de Gràcia (1996-1999) amb un recorregut de 475m i un desnivell de +78m.
Cal destacar que existeix un reixat per protegir les excavacions i la part interior de la cavitat. Nosaltres vam obtenir el corresponent permís de l’Àrea de Territori i Medi Ambient de l’Obra Social de Catalunya Caixa, però malauradament no vam poder coordinar la recepció de la clau que ens havia estat assegurada (probablement les dates nadalenques ho havien complicat) i sense violentar cap instal·lació vam introduir-nos per sota del reixat, com deuen de fer alguns “furtius” que ens han precedit ja que els senyals de pas per aquest procediment son ben evidents.
Identificació i recol·lecció de fauna
Al sostre hivernava una nodrida colònia de ratpenats que calia no destorbar. En una galeria lateral vam localitzar un exemplar aïllat de Rhinolophus ferrumequinum, i en un altre indret una despulla de ratpenat. Finalment es capturaren coleopters cavernícoles Stygiophyes zariquieyi.
A les 06:40 del dimarts15 Anna Bonini i va tornar a la superfície, les seves primeres paraules van ser d'agraïment: "Ells eren els meus herois - va dir dels voluntaris - amb ells mai he tingut por, gràcies a tots aquells que m'han ajudat i salvat. " 
