dimecres, 30 de novembre de 2011

La cova prehistòrica d'Ekain



La cova va ser descoberta el 1969 per Rafael Rezabal i Andoni Albizuri, membres de la societat cultural azpeitiarra Antxieta aficionats a la recerca de restes arqueològiques. En una de les seves exploracions per la muntanya Izarraitz, seguint el curs de la regata Goltzibar van descobrir un lloc singular, idoni per a un assentament prehistòric. El dia 1 de juliol de 1969 van descobrir l'entrada de la cova que van explorar el dia 8 descobrint la galeria de les pintures després d'obrir-se pas per un petit corredor retirant unes roques que ho cegaven.


El recent projecte de Jan Wesbuer d’escannejat dels panells de pintures amb el Photo Modeler Scanner , ha generat unes fotografies que permeten una representació 3D extraordinàriament realista, que ens plau mostrar-vos en el següent vídeo.


Els primers estudis van ser realitzats per José Miguel de Barandiarán i Jesús Altuna pertanyents a la Societat de Ciències Aranzadi que van publicar les seves conclusions a la fi d'aquest mateix any en la revista Munibe  Les cates realitzades a l'entrada de la cova van donar com a resultat l'existència d'un jaciment prehistòric i van trobar restes que testifiquen l'ocupació de la cova en diversos períodes així com l'ocupació de la mateixa per óssos de les cavernes.

Les pintures van ser qualificades com pertanyents al període Magdalenià del Paleolític Superior i d'una qualitat excepcional, similar a les d'Altamira o Lascaux. Al juliol de 2008 es declarà el conjunt Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO


Donada la importància del jaciment es va decidir no obrir-ho al públic i realitzar una replica del mateix al costat d'un equipament cultural més extens que expliqués el període prehistòric en què es van realitzar les pintures.

La replica s’ha realitzat sota el control de la Fundació Ekain en la que participen Diputació Foral de Guipúscoa, Govern Basc i l'Ajuntament de Cestoa.

Es troba a l'entrada de la vall de Sastarrain, 600 metres abans d'arribar a la cova original. La replica està realitzada l'empresa ZK Productions de Montignac (França) sota la direcció de Renaud Sanson.  Per la realització del panell de les pintures, que va partir d'una tomografia digital en 3D de les sales originals, va tardar més de dos anys a plasmar-se en polietilè el qual va ser recobert de morter i posteriorment policromat


Extraiem una part de l’entrevista que Nerea Azurmendi (publicada al Diario Vasco del 03.03.2011)

-Ha intervingut en l'elaboració de diverses rèpliques emblemàtiques. Feta una, fetes totes, o cada cova té el seu propi misteri?
-Aquesta pregunta incideix en l'essència misma del projecte d'Ekainberri. En primer lloc, no hi ha dues coves que, pel que fa a la seva rèplica, es puguin abordar de la mateixa manera. Cada cova té la seva personalitat, cadascuna és un moment particular en l'art de la Prehistòria. Però, a més d'això, el caràcter únic d'Ekainberi obeeix essencialment al mode en què es va imaginar el projecte a l'origen, i en aquest sentit és fonamental dir que aquest projecte és l'obra d'un home que considero extraordinari, Jesús Altuna. Sense la combinació de científic i humanista que es dóna en ell, el projecte no tindria la força que té. Des del principi coincidirem en que no era suficient restituir les parets pintades, sinó que era necessari presentar-les d'una manera contemporània, i ens vam adonar que seria molt necessari innovar en tots els sentits. 


-Quins són, al seu parer, les claus que fan d'Ekainberri un projecte el caràcter experimental i nou del qual sempre subratlla?
-En primer lloc, l'aspecte tecnològic, perquè per realitzar la rèplica d'Ekain amb el grau de fidelitat que volíem i ens exigíem a nosaltres mateixos vam haver d'inventar i engegar solucions tècniques completament innovadores. Aquest és, precisament, un dels grans èxits d'Ekain, però no és l'únic, quan un projecte així arrenca es comença per fer una mena de gran caixa negra en l'interior de la qual es fica la rèplica un vegada feta. Aquí, ens vam adonar que abans de començar a fer la rèplica calia treballar amb un arquitecte que entengués el caràcter d'Ekain. I va entrar en escena Txema Alberdi, un professional de gran talent que va idear una arquitectura específica, un edifici a imatge i semblança de la personalitat de la cova d'Ekain. Sobre aquestes bases, els tres vam posar en peu un projecte sintètic que volia al mateix temps restituir el caràcter original d'Ekain, un vertader tresor de la prehistòria occidental, i fer-ho amb una atenció particular a la sensibilitat dels visitants contemporanis. 


-Aquest adaptar-se al gust contemporani inclou mistificar d'algun mode les rèpliques de les pintures originals?
-En absolut, quan es fa una rèplica cal ser extraordinàriament fidel a l'obra original. El meu taller era conegut perquè la mà i la sensibilitat del copista no podia percebre's, havia de desaparèixer perquè tota la rellevància recaigués en la reproducció exacta de l'original. Però aquesta fidelitat no significa que voldríem fer un decorat, una falsa cova. 


-Van optar més aviat per fer tot al contrari.
-Efectivament, decidim eliminar tot l'artificial -amb l'única excepció del túnel inicial d'accés-, així com totes les parts d'Ekain que no resulten substancials des del punt de vista de les pintures. Totes les parets i tots els sòls d'Ekainberri són fragments reals de la vertadera cova, no hi ha res inventat. Optem per crear grans illes, grans blocs, tal com es perceben en la cova real, tractant de recrear en un espai neutre el caos geològic que reflexa la cavitat, però sense voler relacionar-los de manera forçada creant una falsa cova, sinó unint-los a través d'un element que és molt característic d'Ekain: l'aigua. 


-Per mostrar unes pintures, o també per contar una història?
-La replica té com a primer objectiu representar les parets pintades amb una fidelitat excepcional perquè la gent que no té accés a l'original pugui veure-les exactament com són. En primer lloc, per tant, hi ha una voluntat de testimoni. Després ve l'emoció en dues ordres: la que el visitant sent davant aquestes pintures de fa 12.000 anys, especialment si són tan meravelloses com el gran panell dels cavalls, i una emoció que pertany a cada visitant quan comença a preguntar-se qui ho va pintar, per què... Són, en molts casos, preguntes comunes a totes les coves que no tenen una resposta clara. No obstant això, s'aborden a la part didàctica del centre, i aquesta història de què parla es volia contar a través d'un altre projecte que, de moment, està aturat. 


-Ekainberri, per tant, no és un projecte tancat i acabat?
-Jo diria que la rèplica és un primer pas. Mentre es preparava es van fotografiar tots els racons de manera extraordinària, com no es fa en altres casos, i el resultat és un material innovador i únic, una memòria estereofotográfica [fotografia en relleu] dipositada davant les institucions, que pot permetre anar més lluny i, arribat el moment, mostrar Ekain en 3D en qualsevol lloc del món. Sense oblidar, per descomptat, el valor que té aquest material per als investigadors, perquè els ofeeix la possibilitat d'estudiar l'art d'Ekain molt millor que dins la pròpia cova. 


-Enfront de Lascaux o Niaux, referències internacionals que coneix bé, és realment Ekain tan excepcional com creiem?
-Ekain és excepcional des de molts punts de vista i el seu patrimoni no està sobrevalorat. Per això el gran mèrit d'Altuna rau a haver vist fa 20 anys la necessitat de fer una rèplica que tots hauríem de conèixer. És cert, no obstant això, que Lascaux pot ser una gran catedral gòtica, en tant que Ekain s'assemblaria més a una petita església romànica, però a les esglésies romàniques hi ha concentrada una espiritualitat que no té res a envejar a les catedrals, i això és el que hem volgut conservar i reflectir.



Visita a la Rèplica de la Cova d’Ekain en companyia de l’antropòleg Jesús Altuna, responsable del projecte des de 1985.


La visita a Ekainberri està emmarcada en un recorregut en què el visitant s'endinsa al paisatge i terres en què va habitar l'home que va realitzar les pintures rupestres de la cova d'Ekain.
Després de recollir les entrades a l'Oficina d'Informació d'Ekainberri al casc urbà de Zestoa, el visitant s'endinsa en la vall de Sastarrain, al llarg del qual coneixerà el ric patrimoni que ho envolta.


Després de visitar Ekainberri, es pot completar la ruta visitant la boca de la cova original.

Anunci publicat a El País / El Viajero del 20.09.08

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.