Les Jornades , organitzades conjuntament per la Unión Europea i el Consejo de Europa anualment des-de 1999, tenen com a finalitat donar a conèixer en més de 50 països i dirigit al public en general diferents temàtiques d'interès: edificis, fàbriques, museus, espais naturals, etc sense ser necessari que estiguin declarats com a patrimoni. El patrimoni l'hem de conèixer i d'aquesta manera el podrem valorar i preservar. Aquest any el tema base és Arqueologia i Paisatge, tot i que hi pot entrar tot.
La Balma d'en Xec. Sant Feliu de Codines.
A Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, l'Ajuntament va convocar una visita a la Balma d'en Xec a la hi van assistir unes 25 persones. A Sant Feliu no hi ha gaires fenòmens càrstics, tot i els pocs que hi ha són molt interessants per la importància dels seus continguts siguin arqueològics com biospeleològics.
La cavitat més coneguda és la cova de Solanes, que s'obre al molt a prop del mas homònim. La seva importància es deu a la gran quantitat i qualitat de restes arqueològiques trobades al llarg de molts anys d'excavacions protagonitzats pel Grup Talp de Sant Feliu de Codines. Tot el material, així com el d'altres coves i abrics, està exposat al citat museu. Altre cavitat és una gran balma que reb diferents noms: Cova i Balma de la Bassella i Balma d'en Xec.
La Bassella és el topònim del lloc on es troba de la balma, i Xec correspon al motiu d'una casa de Sant Feliu: Can Xec, que sembla ser prové de Francesc. El cognom dels de la casa és Mumbrú. Està citada des de l'any 1093 literalment com Espluga de la Bassela. La balma està situada al torrent de la Bassella, tributari del riu Tenes. La cavitat, de 22 m de boca x 10 m de fondària màxima x 2 m de sostre s'ha format dins d'uns estrats margosos sobre els que se sobreposa un altre estrat de conglomerats d'uns 5 m de gruix que constitueix el pla, ferm i segur sostre de la balma. És possible que la seva fondària s'hagi vist augmentada a base de picar o treure els blocs de la paret del fons al llarg dels anys.
La balma està just sota un torrent i en època de pluges l'aigua cau en cascada just per sobre del seu extrem oest deixant una bona representació de concrecionats travertinics
Més actualment l'extrem oest s'ha utilitzat per la pagesia com a barraca aixecant parets de pedra seca per limitar una àmplia habitació de refugi i emmagatzematge d'eines de conreu i altres materials.
Tot i haver-hi un cert grau d'humitat, pràcticament no hi ha degotalls del sostre, en tot cas uns pocs molt localitzats i de poca importància, tret d'un punt sota el que s'ha construït amb obra un petita pilona i una canal que recull i condueix l'aigua a una bassa de rec. Aquest conjunt està del tot recobert de microgours que contenen oòlits i petits pisòlits.
També hi ha algun niu de pisòlits a la vertical de l'extrem exterior del sostre.
Dins la balma hi ha dues pedres de molí. Ningú ha pogut donar explicacions de la seva presència. Que se sàpiga mai hi ha hagut cap molí per les rodalies, tot i que el saltant d'aigua per sobre la balma podria haver estat utilitzat en un temps pretèrit. De totes maneres tampoc hi ha cap vestigi de bassa per sobre del torrent.
A més de la bassa de l'extrem est, n'hi ha una segona que recull les aigües d'una mina, a ben segur artificial, donats els materials terrosos-margosos i el seu aspecte. Encara hi ha una segona mina, uns 30 m més a l'est de la primera, que regava la part més alta dels horts. El mal estat de les mines desaconsella entrar-hi.
En Gaietà, un membre de la família, des de fa uns 3 anys s'ha proposat recuperar l'indret: refer les parets de pedra seca, encausar les aigües, desbrossar la selva d'esbarzers i males herbes que ocupaven del tot els antics conreus dels voltants i que portaven molts anys abandonats. Avui dia és un indret que ens retorna a èpoques de conreu de petites feixes, tot net i polit, sense herbes, amb el camí net i totes les parets com acabades de fer.
Una bona feina, Gaietà!
¿¿Me habeis censurado un comentario??
ResponElimina