dimecres, 17 d’agost de 2011

katavothrès d'Argostoli


El famós sumider Katavothrès grec, és un fenomen poc freqüent: l'aigua del mar flueix cap a la terra per entrar en engolidors sota del nivell del mar. Tradicionalment la gent ha utilitzat el moviment d’aquest corrent per generar energia amb la rotació d’una sènia.

Aquest funcionament “misteriós” origen de múltiples llegendes, ha creat un punt d’atracció turística, que malauradament, amb la gran freqüentació el sumider recull tot tipus d'escombraries flotants, sobretot les ampolles buides d'aigua mineral.


Una pista important per a l'explicació moderna va ser la connexió a les fonts de Karavomilos, al nord-oest de Sami, a l'altra banda de l'illa.


El traçatge fou realitzat pels  hidrogeòlegs Ioannis Petrocheilos i Maurin Zolt, el 06.03.1963 s’injectaren 140 kg de uranina, en el Katavothrès. El colorant va arribar a la Cova Melissani i a Karavomilos catorze dies més tard.
1 L'aigua de mar s’engoleix al Katavothres d’Argostoli.
2 L'aigua de mar passa per sota de la badia i les muntanyes de l'illa.
3 Nivell d’inundació permanent (freatic)
4 L'aigua de mar es barreja amb l'aigua de pluja.
5 L'aigua salada flueix cap a la Cova Melissani i la surgència de Karavomilos.
 

El "cenote" de Melissani

El 1989 el científic francès Drogue va explicar la situació amb l'existència d'un sistema de coves, els diferents nivells de les entrades a banda i banda de l'illa i el diferent pes específic de la sal i l'aigua salobre. 

Durant l'Edat de Gel, el nivell dels oceans era 100 metres més baix que avui. En aquest moment l'illa de Cefalònia era part del continent europeu. L'àrea va ser carstificada i un sistema de coves, drenant tota l'àrea del mar Mediterrani, es va formar.

Fa uns 10.000 anys, el nivell del mar va començar a aixecar-se. L'aigua del desglaç de les glaceres van reomplir el mar causant un augment en el nivell del mar entre 80 i 100 metres. Molts sistemes de cavitat, que eren a menys de 100 metres sobre el nivell del mar, es van omplir amb aigua de mar. Una prova contundent d'aquesta teoria són espeleotemes trobats en coves sota el nivell del mar.

Les entrades d'aquest sistema de l’illa de Kefalonia es troben a l'extrem nord de la península de Argostoli i en tota l'illa principal. La sortida es troba a Sami l'altre costat de l'illa. Dins d’aquesta xarxa subterrània l'aigua dolça de les pluges de l'hivern mediterrani, que es filtra per tota l'illa es barreja amb l'aigua salada. La diferència és d'aproximadament un metre a banda i banda.

Per estudiar aquest fenomen l’equip francès de Spele-Eau ha realitzat una pre-expedició de la que ens plau oferir-vos un interessant video-reportatge de 32 minuts.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.