espeleobloc: Joan Vicente i Castells (1921-2010)

El Centre d'Estudis de l'Institut d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord publica un número extraordinari del seu Butlletí (Vol. VIII, núm. 2) amb el títol Homenatge Joan Vicente i Castells. Capdavanter en l'estudi de la paleontologia.

Diferents col·laboradors aporten els seus treballs per fer remembrança de Joan Vicente i Castells (Barcelona, 1921 - Sta. Coloma de Gramenet, 2010)

Vicente fou un naturalista excepcional. Autodidacta, estudiós, investigador i divulgador. També destacà amb les seves qualitats humanes, però, ningú millor que ell mateix per a definir-se,

ESTIMATS AMICS I AMIGUES

Estic molt impressionat pel significat de l'acte d'avui. He d'expressar donç el meu agraïment a totes les entitats que hi han col.laborat par fer-lo possible. Malgrat altres cel.lebracions anteriors d'aquestes característiques, organitzades pels companys del Museu Puig Castellar, del Centre Excursionista i dels "Coloristes" de Santa Coloma les proporcions que ha adquirit aquesta festa aplegant vàries associacions alhora, a més de las persones afins que hi han acudit, han convertit aquest acte amb una impensable manifestació ciutadana. Par això he d'expressar el meu personal i profund reconeixament a tothom qui es present i àdhuc, els que, sense poder, han manifestat d'alguna manera, la seva adhesió a l'acte.
Es evident que els caracters de la nostra personalitat formen part de les aportacions que hem rebut dels nostres pares, mestres, amics i de l'entorn que hem viscut; especialment han estat determinants els episodis viscuts en la nostra juventut.
Jo tenia 14 anys quan va esclatar la Guerra Civil, vivint intensament tota l'efervescència del moment i la influència d'unes idees anarquistes que es respiraven en l'atmosfera, d'aquella època. Més tard, quan el règim franquista es va consolidar, seria el cristianisme que es difondria por totes les escoles. I, en el moment de la transició cap a la democràcia, foren els enunciats comunistes els que van prevaler per sobre els altres. De manera que la meva ideologia llibertària es va trobar immersa en tota mena de contrastos en las formes de pensar. Par trobar la VERITAT entre totes les especulacions existents i deslligar-me de fanatismes, vaig voler introduir-me en el Gènesi bíblic, els raonaments de Buda, de Lao-Tsé, de Zoroastre i de Crist; també en les filosofies de Sócrates i d'Epictet per analitzar finalment tots els racons de la Ciència a partir d’Aristòtilt, Copèrnici de Darwin. Vaig estudiar l'Antropologia per conèixer els veritables orígens de l'Home; per la Geologia vaig saber la formació de la Terra; la Paleontologia em va servir per desxifrar els filums de l'evolució de tots els éssers vivents. I, fínalment, la Prehistòria em va mostrar als principis del pensament religiós. Vaig dedicar tant d'esforç en aquestes matèries que, els diversos amics i companys que vaig tenir en aquells moment em conegueren, principalment com a ÀCRATA, altres com a NATURALISTA i els demés com a ARQUEÒLEG. Dintre els marges que m'han donat els estudis i les experièncias: sóc tot aixíen una mateixa persona; complementant-me en tots els aspectes, amb una personalitat única i indivisible.
Crec sobretot, que les persones s’han de valorar sempre pel seu costat positiu –perquè de mancançes en tenim tothom- i que ha de prevalèixer l'HOME, per sobre la manera de pensar de cadascú, ja que el pensament dels homes es polifacètic i, es poden trobar idearis humanístics seguint diferents camins. En quan a la fílosofia de la meva vida i, el voler ser conseqüent amb ella -sovint per incompresa-, m'ha portat molts mal-de-cap, però també m'ha produït satisfaccions infinites com ha estat la de gaudir de grans amistats com he tingut sempre. L'acte d'avui, aconseguit per la vostra tenacitat i afecte, n’es una eloqüent demostració.
Joan Vicente, 14 de desembre de l'any 2001

Gramenettvc

A la segona meitat de la dècada dels ans 50 s'interessà per l'espeleologia. Formà un equip multidisciplinari amb E. Suñer Coma i E. Boixadera.

LA CUEVA DE LES ENCANTADES. TOLORIU (LÉRIDA)

Enrique Boixadera, Enrique Suñe, Juan Vicente

1955. Speleon, Tom. VI, núm. 1-2(21-36), 1 map. plegat col., 1 topo. plegada, 2 fot. b/n. Oviedo.

ESTUDIO GEOESPELEOLÓGICO DE LA CUEVA - SIMA DE VALLMAJOR

E. Suñer, J. Vicente, E. Boixadera

1959. Speleon, Tom. X, núm. 1-2(3-30) 2 fig., 1 map. plegat col., 1 topo plegada, 2 fot. b/n. Oviedo

Fou assidu col·laborador i dinamitzador del prestigiós Butlletí del Centre Excursionista Puig Castellar i de l'Institut d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord.