diumenge, 26 de setembre de 2010

Centpeus, el bloc.

Si us atrau la ciència i voleu llegir unes interessants pàgines de divulgació, consulteu periòdicament el bloc Centpeus.

Per a mi constitueix una lectura estimulant. Articles sempre profitosos, redacció excel•lent amb un punt de vista original que sovint mouen a la reflexió i la recerca.

I com a mostra, l’article dedicat als ratpenats i peu d’atleta del passat 20.09.2010 que reproduïm integrament amb permís del seu autor, en Daniel Closa.



Ratpenats i peu d'atleta

"L’any 2006 un espeleòleg aficionat a la fotografia va notar un fet curiós. Els ratpenats que fotografiava en una cova dels Estats Units tenien una mena de polsim blanc a la cara. També hi havia alguns ratpenats morts per terra. Això passava durant l’hivern, però quan va tornar el bon temps es va veure que la cosa era més greu del que semblava. Ratpenats amb el nas emblanquinat tenien un comportament estrany, volaven sense rumb clar i molts van morir. Era el primer senyal d’una malaltia que ara es coneix com “la síndrome del nas blanc” i que afecta un gran nombre de ratpenats que viuen en coves de l’est dels Estats Units i Canadà.

Semblaria que una malaltia que afecti als ratpenats no ens ha d’amoïnar massa, però això seria un error. Recordeu que els ratpenats s’alimenten d’insectes. El departament d’agricultura dels Estats Units ha calculat que ja ha mort més d’un milió de ratpenats i la conseqüència és que al voltant de mil tones d’insectes no han sigut devorats pels ratpenats. Una mala notícia pels pagesos i pels humans en general.

Els ratpenats tenen una certa mala fama, perquè són més aviat lletjos. Però el cas és que ens fan la vida molt més agradable en lliurar-nos d’una quantitat enorme de bitxos.

De manera que calia investigar que diantres els passava als ratpenats americans. Es van prendre mostres, es van fer les autòpsies corresponents i, després d’un temps es va establir que estaven infectats per un fong anomenat Geomyces destructans. Curiosament a Europa també hi ha poblacions que presenten aquest fong però que no semblen emmalaltir. Potser els ratpenats europeus tenen una certa resistència que els falta als seus col·leges americans.

La cosa és sorprenent ja que aquest fong és més aviat oportunista. Això vol dir que ell per si sol no acostuma a causar malalties. El que fa és infectar quan l’animal ja està malalt, aprofitant-se de la feblesa general de l’organisme. Potser en aquesta ocasió alguna soca més agressiva ha tingut èxit amb els ratpenats.

En tot cas, una vegada identificat el sospitós caldria trobar la manera de fer-hi alguna cosa. S’han analitzat diferents estratègies possibles, diferents productes per tractar i al final una de les possibles conclusions sembla prometedora. En estudis en laboratori sembla que el fong es pot eliminar amb els tractament habituals per curar ... el “peu d’atleta”.

No és tan sorprenent si recordem que el peu d’atleta és justament una infecció per fongs que creixen a la pell. Encara que el que afecta als ratpenats sigui un tipus diferent de fong, el tractament no és dirigit específicament contra un fong concret sinó contra la família de fongs en general.

Però a cosa no és tan fàcil. Primer perquè no podem anar a posar pomada al nas de milions de ratpenats. Tampoc podem entrar amb una mànega i ruixar les coves. Potser curaríem els ratpenats però mataríem molts altres organismes. I l’estrès que causaríem podria ser tant dolent com la mateixa malaltia.

S’especula en aprofitar el comportament molt gregari dels ratpenats quan es posen a hivernar, apinyats els uns al costat dels altres mentre pengen de les parets. Potser aplicant fungicida a un percentatge petit d’animals, els fregaments que tenen lloc durant la hibernació permetria escampar el producte per la colònia sencera.

De moment es faran proves en algunes coves que ja estan sotmeses a pressió dels humans i que no patiran per una mica més d’emprenyament. Si funciona, el tractament s’aplicaria a les coves més feréstegues. I aleshores només caldrà creuar els dits. Esperar que el tractament funcioni i que no fem més mal que be.

I és que si volem seguir mantenint els insectes sota control hem de cuidar els ratpenats."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.