dimarts, 4 de maig de 2010

-903m a les mines potàssiques de Cabanasses

Nova entrega del programa de divulgació Quèquicom de TV3, que amb el titol Viatge al fons de Catalunya va emetre el passat 03.03.10 amb una durada de 25 minuts.


El viatge comença amb el vertigen de baixar en un ascensor que s’enfonsa en un pou que té una fondària equivalent a la Torre Agbar, la Sagrada Família i les torres Mapfre juntes, 230 pisos. Es precipita a una velocitat d’11 metres per segon, és a dir, 40 quilòmetres per hora.

Un cop a baix, s’entra en un laberint que fa més de quaranta quilòmetres entre les mines de Súria i Sallent i per on hi circulen camions de gran tonatge que han estat muntats peça per peça al cor de la terra. El més espectacular són els minadors, unes màquines perforadores que poden arrencar una tona de mineral de les parets cada minut. Els minadors funcionen amb electricitat i han millorat clarament el ritme d’extracció en comparació amb els explosius que s’utilitzaven abans. Cada any s’extreu més d’un milió i mig de tones de material del subsòl català. D’aquestes, 700.000 tones seran de clorur potàssic, i la resta, de clorur sòdic. L’únic inconvenient és la pols i una calor asfixiant.


Marc Boada explica la utilitat de la sal potàssica, que des de temps immemorials s’usa per adobar els camps i que abans s’extreia de les cendres vegetals. Les cendres –ash en anglès- es processaven en un pot i d’aquí el nom “potassa”. Però sobretot resol l’enigma de per què hi ha unes capes tan colossals de sal terra endins. Els geòlegs han deduït que fa uns 60 milions d’anys hi havia un mar que anava des del que ara és Navarra fins a Catalunya. Era una conca interior tancada al nord pels Pirineus en formació i per altres serralades. Aquesta conca tenia connexions temporals amb el mar obert. Però finalment va quedar desconnectada del mar obert i el llac salí interior es va anar evaporant, amb la conseqüent concentració i precipitació de sals. Al llarg de milions d’anys, els sediments al•luvials de les muntanyes del voltant van cobrir de terra la sal que ara s’explota.

Miquel Piris es fixa en les franges de colors de les parets de la mina i Antonio Sánchez, geòleg d’Iberpotash, explica que corresponen a diferents tipus de sals minerals que, en els diferents cicles d’evaporació, s’han depositat en capes al llarg del temps, primer les menys solubles i a sobre les que es mantenien més temps en dissolució.

Marc Boada mostra sobre un mapa que les mines de potassa de Súria s’han excavat en forma de fractal. El pou d’accés és un petit forat circular que constitueix el punt d’inici de les galeries d’extracció, les quals es ramifiquen una vegada i una altra per extreure la màxima quantitat de mineral possible.


Sara Rabeya, enginyera de mines d’Iberpotash i subdirectora de Cabanasses, indica que les mines es troben a més de 600 metres sota el nivell del mar perquè en aquesta zona el paquet salí és prou compacte i les galeries poden aguantar més temps. Tot i així, el lloc on s’extreu la potassa es troba en un nivell superior. Des del paquet salí s’hi fan accessos per crear els anomenats “fronts d’atac”: galeries d’extracció que arrenquen la sal potàssica. Tot seguit el mineral es condueix fins a camions o cintes transportadores que porten la potassa cap al pou d’extracció, i d’aquí, a l’exterior.

Aquí teiu insertat el vídeo del programa:


Recentment s’ha publicat un voluminós volum de 625 pàgines de caràcter històric sobre aquesta mina, que pel que sembla és una de les primeres dirigides per dones.
Existeix també una geozona publicada per Medi Natural de la Generalitat sobre aquest indret que ens permet aprofundir sobre la seva interessant geologia.

Caldria esbrinar si en aquesta explotació d’evaporites s’han desenvolupat cavitats naturals tal com succeeix en la veïna i extraordinària vall del salí de Cardona.



1 comentari:

  1. El reportaje es bueno, pero lo que nadie explica es que la empresa IBERPOTASH es israelita con gran ligazon a la industria armamentistica y nuclear.
    Otra cuestión son los vertidos de toneladas de salmorras resultantes del proceso de tratamiento de sal, estas salmorras contaminan gravemente los acuiferos y el rio Llobregat.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.