dissabte, 7 de juny del 2008
Nova sala en l'avenc Joan Cabeza
Dedicada a la nova sala de l'avenc Joan Cabeza, com ja ens tenen habituats és tracta d'un butlletí d'una alta qualitat gràfica en les seves imatges i també en la maquetació. Aquí us presentem un extracte de tres de les nou pàgines de la News.
divendres, 6 de juny del 2008
Ascensors/descensors personals per corda
Desenvolupats inicialment per activitats militars i ara comercialitzats per treballs verticals i rescats existeixen diversos models accionats per bateria que permeten l'ascens i descens per corda sense gaire esforç físic.
Aqui teniu l'enllaç a un distribuïdor.
També us presento un parell de vídeos en el que es veu el seu funcionament:
És un experiment interessant, però avui per avui poc adaptat per la seva utilització en exploració.
Potser utilitzable en grans pous que s'obren a l'exterior tipus Golondrinas.
Per l'“espele” habitual, cal un format més reduït, en dimensions i pes, i.... en cas de fallada mecànica preveure un funcionament manual!
dijous, 5 de juny del 2008
Espeleofilatèlia
1967 Cva La Silla (Badajoz). 1 PTA 1967 - Cva Altamira (Santander). 1´20 PTAS
1989 Patrimonio Cultural de la Humanidad. Cuevas de Altamira 20
1998 Escenas del Quijote. La Cueva de Montesinos. 20
2000 Historia de España. Pinturas de Altamira (12.000 ac.). 20
2000 Historia de España. El hombre de Atapuerca (800.000 ac.). 20
2001 Patrimonio Mundial de la humanidad Arte Rupestre del Arco
2001 Patrimonio Mundial de la Humanidad. Yacimientos arqueológicos
dimecres, 4 de juny del 2008
Desplaçament de les estalagmites
Que provoca la inclinació de les estalagmites?
En aquesta primera enquesta han contestat 21 persones, gràcies per la participació, i aquest és el resultat:
El desplaçament del goteig 6 respostes (28%)
El desplaçament del sol 10 respostes (47%)
Les dues anteriors 5 respostes (23%)
Si observem els “macarrons” del sostre son ben verticals i només les estalagmites estan inclinades. El terra de sediments sense consolidar, evidentment ha sofert desplaçaments gravitacionals arrossegant amb ell totes les estalagmites que s'hi recolzaven.
Però si fem una anàlisi mes detallada veiem que l'estalagmita més gran ha sofert 3 episodis de canvi més sobtat, ben perceptible pel canvi de direcció. Com explicar-ho? Si el canvi fos degut a una sacsejada en el moviment del sediments de base, no deuria d'afectar a totes les concrecions similars?
Analitzant el sostre veiem que l'alimentació prové d'un goteig que ha provocat una “bandera” el que vol dir que l'estalagmita resultant és hereva de dos processos: un de continuat, el desplaçament del sol, i un altre de complementari per desplaçament del goteig estalactític.
L'anàlisi de les formes pot ser un interessant trencaclosques. S'accepten propostes i s'agraeix la participació. Fins la propera.
dimarts, 3 de juny del 2008
Avenc de la cala de la Mora. Clausurat
Aquí us mostrem fotografies de com era abans i com ho han deixat ara.
El Miniopteurs Schreibersii és especialment sensible a les perturbacions i abandona la colònia si es molestat per activitats humanes o per visitants (Nowak 1997). Degut al seu caràcter marcadament gregari, la desaparició d’una colònia pot implicar l’erradicació de l’espècie en una àrea de molts kilòmetres quadrats. La progressiva destrucció dels seus hàbitats és una seriosa amenaça per la supervivència d’aquests animals. Entre les principals causes es poden citar la pèrdua de refugis adients o l’alteració de les seves entrades, pèrdua de biòtops de cacera, adequacions turístiques de cavitats, tancaments inadequats de refugis, espeleoturisme, vandalisme, ús massiu de pesticides i incendis forestals.
Aquesta espècie està amenaçada a l’ Europa Occidental i possiblement, a falta de més dades, també a la resta del món. Colònies que havien contingut mil·lers de individus han desaparegut totalment.
Aixi mateix te un possible interes arqueològic dins de la localització de fauna fòsil i assentaments humans a les coves costaneres del litoral tarragoní.
Aquesta acció comporta l’eliminació de la colònia de rat-penats, ja que aquesta boca es la seva sortida natural.
Enric Porcel (GE de Badalona)
dilluns, 2 de juny del 2008
Assemblea Federació Espanyola d'Espeleologia
Novament, el dissabte 31 de maig, anem cap a la capital del regne, al “Consejo Superior de Deportes” per assumptes federatius.
L'expedició catalana la composem com a membres nats i electes de la Assemblea: el President de la Federació Catalana; els portantveus dels clubs EC de Gràcia, el GE de Badalona, el SIE de Barcelona i el SIS de Terrassa; en representació d'àrbitres i jutges en Jordi Trujillo; i finalment per l'estament dels esportistes en Francesc Rubinat.
En total 7 vots d'un total de 44, no està gens malament... i a més a més comptem amb l'esplèndida companyia i suport moral d'en Salvador Vives.
Reunió constitutiva de l'Assemblea General
Presidència de la FEE
En primer lloc calia escollir nou president de la federació estatal pels propers quatre anys. Els candidats Juan Carlos López Casas (president sortint) i Francisco Martínez García (l'alternativa) feren un discurs de 15 minuts presentant tant la seves realitzacions com els respectius projectes, que en una bona part eren coincidents.
En la primera votació no s'aconseguí la majoria necessària i fou en la segona per 22 a favor d'en JCL, 17 per FM, 4 en blanc i 2 abstencions que sortí proclamat com nou president Juan Carlos López Casas que repeteix un nou mandat amb una junta renovada.
Comissió Delegada
També aquí calgué repetir votacions. Finalment s'escolliren els següents nous membres:
Federació Aragonesa
Federació Valenciana
Club Tracalet
Club Haitzulo
Esportista Francesc Rubinat
Técnics J.Lepera ( que pocs minuts després va dimitir )
Junta Directiva
Finalitzades les votacions és muntà una taula amb el President Juan Carlos (popularment conegut com a... Pepito!) i els dos nous vicepresidents, en Hilari Moreno (President de la F.Catalana), que s'ocuparà de les relacions a les federacions autonòmiques i José Antonio Berrocal responsable dels temes cientifico-tècnics i econòmics (President de la F. Andalusa).
Les al·locucions dels vicepresidents tot i que amb formes diferentment matisades recalcaren que s'incorporen a la nova junta ajustant-se a un pacte acordat amb la presidència per tal de millorar la transparència i orientació federativa i que no acceptarien qualsevol desviació d'aquest compromís.
Assemblea General Ordinària
En el punt de lectura de contractes del personal laboral de serveis i locals, és facilità informació suficient a judici dels membres encara presents en l'assemblea, i es destacà l'acord que s'havia arribat dies enrere amb l'assalariat Secretari General que va renunciar a la clàusula de rescissió de contracte de 120.000 euros, substituint-la per la norma laboral estàndard de 45 dies per any treballat.
L'alberg dels Castors adquirit a Cantàbria, bàsicament per les funcions docents de l'escola i pràctiques d'espeleosocors, està fortament condicionat pel préstec rebut del Consell Superior d'Esport i de les seves subvencions actuals i futures. Les reformes suposaran una inversió d'uns 100.000 euros i l'amortització del préstec a partir del 2010 una quantitat aproximada d'uns 80.000 euros durant 5 anys. Es preveu que pugui ser utilitzat a primers del proper any.
Fins aquí un comprimit resum d'una jornada que comença a les 10 de matí i finalitzà a les 18,10h amb un descans d'hora i mitja per dinar.
Si hem pregunteu que m'ha semblat us diré que a diferència de l'assemblea anterior a la que vaig assistir l'any passat, enguany els catalans hem aconseguit, que les nostres tesis, que recolzaven majoritàriament la postura del president de la FCE, tinguessin un èxit quasi absolut.
Reflexions i escultures
Son tres grans caps femenins de quatre metres d'alçada per tres d'ample realitzades en bonze “la coqueta”, “la realista” i "la somniadora” i en el seu rostre acullen un text especialment concebut per en Mario Vargas Llosa.
La Realista postil·la «Pobres amigas, / ustedes tienen miedo / a la vida, y por / eso se esconden entre / las musarañas / de la fantasía. / Yo sé vivir».
Evidentment els espeleòlegs catalans amb aquesta nova situació, no ens podem deixar anar pels encanteris de les Coquetes, cal ser Realistes per anar progressant en la mesura de les nostres possibilitats, però es clar que fora molt bonic que el nostres Somnis s'acomplissin i tinguéssim finalment un federació més justa amb la nostra comunitat, i especialment sensible als valors de les nostres arrels, centrades en la descoberta, exploració i estudi del món subterrani natural.
En fí, hem procurat servir als clubs que representem. En tot cas sempre restaran com les vivències personals mes importants del dia, l'agradable conversa del dinar amb el Paco, en Joan, en Jordi, el Salva i la Gemma.
Salut amics!
diumenge, 1 de juny del 2008
La Roca dels Moros
La Roca dels Moros d'El Cogul, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, està considerada un del jaciments d'art rupestre més importants i coneguts de la península Ibèrica.
Es tracta d'una cavitat que va utilitzar l'home durant uns 5.000 anys. Com a testimoni d'aquest ús, avui dia s'hi poden veure diferents gravats i pintures, entre els quals destaca una escena que sovint s'ha interpretat com la representació d'un ball fàl·lic o de fertilitat.
En el marc dels actes de celebració dels 100 anys de la descoberta científica de la Roca dels Moros, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya han organitzat una mostra commemorativa itinerant que fins el 17 d’abril es podia visitar a la Biblioteca Pública de Lleida, titulada Un espai sagrat. La Roca dels Morus del Cogul, Ramon Viñas, investigador de l’IPHES i comissari de l’exposició ha remarcat el fet que aquest mural rupestre “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Calalunya sinó de tota la vessant mediterrània.
La mostra consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits, una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusió dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.
A més: “hi ha uns pannells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors-recol.lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A continuació us presentem el vídeo realitzat per Rafel Sospedra, sobre el nou Museu de Lleida, on s'inclou una rèplica de Cogul feta per l'IPHES. La pedra és feta amb fibra sintètica i ha estat tractada amb tints naturals. Les pintures han estat realitzades per Ramon Viñas, autor del darrer calc, encara inèdit de les pintures, realitzat ara fa més de 20 anys. Les pintures s’han realitzat amb tècniques com les que van emprar els caçadors recol·lectors i els habitants de l’època epipaleolítica i neolítica de la zona.
La Roca dels Moros és un gran bloc de pedra d’uns 10 m de llargada per 4 m d’alçada que descansa sobre el pendent del tossal de les Forques, on es mostra una petita concavitat d’uns 3 m de fondària que conserva les imatges pintades i els signes gravats. Actualment, les pintures són difícils d’observar a causa de les deposicions de calç i les capes de pols que les cobreixen, que s’han anat acumulant al llarg de segles d’intempèrie.
Fotos MAC