Novament, el dissabte 31 de maig, anem cap a la capital del regne, al “
Consejo Superior de Deportes” per assumptes federatius.
L'expedició catalana la composem com a membres nats i electes de la Assemblea:
el President de la Federació Catalana; els portantveus dels clubs
EC de Gràcia, el
GE de Badalona, el
SIE de Barcelona i el
SIS de Terrassa; en representació d'àrbitres i jutges en
Jordi Trujillo; i finalment per l'estament dels esportistes en
Francesc Rubinat.
En total
7 vots d'un total de 44, no està gens malament... i a més a més comptem amb l'esplèndida companyia i suport moral d'en
Salvador Vives.
Reunió constitutiva de l'Assemblea General
Presidència de la FEE
En primer lloc calia escollir nou president de la federació estatal pels propers quatre anys. Els candidats
Juan Carlos López Casas (president sortint) i
Francisco Martínez García (l'alternativa) feren un discurs de 15 minuts presentant tant la seves realitzacions com els respectius projectes, que en una bona part eren coincidents.
En la primera votació no s'aconseguí la majoria necessària i fou en la segona per 22 a favor d'en JCL, 17 per FM, 4 en blanc i 2 abstencions que sortí proclamat com nou president
Juan Carlos López Casas que repeteix un nou mandat amb una junta renovada.
Comissió DelegadaTambé aquí calgué repetir votacions. Finalment s'escolliren els següents nous membres:
Federació Aragonesa
Federació Valenciana
Club Tracalet
Club Haitzulo
Esportista Francesc Rubinat
Técnics J.Lepera ( que pocs minuts després va dimitir )
Junta Directiva
Finalitzades les votacions és muntà una taula amb el
President Juan Carlos (popularment conegut com a... Pepito!) i els dos nous
vicepresidents, en
Hilari Moreno (President de la F.Catalana), que s'ocuparà de les relacions a les federacions autonòmiques i
José Antonio Berrocal responsable dels temes cientifico-tècnics i econòmics (President de la F. Andalusa).
El nou president dedicà unes paraules d'agraïment a tots el votants i destacà la bona tasca realitzada pel candidat de l'alternativa.
Les al·locucions dels vicepresidents tot i que amb formes diferentment matisades recalcaren que s'incorporen a la nova junta ajustant-se a un pacte acordat amb la presidència per tal de millorar la transparència i orientació federativa i que no acceptarien qualsevol desviació d'aquest compromís.
Assemblea General Ordinària
Seguí l'ordre del dia amb els
nou punts previstos, dels que jo destacaria:
No s'aprovà el pressupost per l'any 2008, facultant-se a la Comissió Delegada per que reconsideri diverses partides i elabori un nou pla degudament prioritzat i amb una atenció acurada en la reducció del dèficit, segons proposta d'en Paco Miret, recolzada per Francisco Martínez de l'alternativa.
En el punt de lectura de contractes del personal laboral de serveis i locals, és facilità informació suficient a judici dels membres encara presents en l'assemblea, i es destacà l'acord que s'havia arribat dies enrere amb l'assalariat Secretari General que va renunciar a la clàusula de rescissió de contracte de 120.000 euros, substituint-la per la norma laboral estàndard de 45 dies per any treballat.
L'alberg dels Castors adquirit a Cantàbria, bàsicament per les funcions docents de l'escola i pràctiques d'espeleosocors, està fortament condicionat pel préstec rebut del Consell Superior d'Esport i de les seves subvencions actuals i futures. Les reformes suposaran una inversió d'uns 100.000 euros i l'amortització del préstec a partir del 2010 una quantitat aproximada d'uns 80.000 euros durant 5 anys. Es preveu que pugui ser utilitzat a primers del proper any.
Fins aquí un comprimit resum d'una jornada que comença a les 10 de matí i finalitzà a les 18,10h amb un descans d'hora i mitja per dinar.
Si hem pregunteu que m'ha semblat us diré que a diferència de l'assemblea anterior a la que vaig assistir l'any passat, enguany els catalans hem aconseguit, que les nostres tesis, que recolzaven majoritàriament la postura del president de la FCE, tinguessin un èxit quasi absolut.
Reflexions i escultures
Com que el meu vol sortia a les 21,30 i els companys catalans havien marxat molt abans, vaig tenir temps per passejar per la nova T4. Reflexionava sobre les vivències del dia i cap on va l'espeleologia federativa quan vaig ensopegar amb les escultures de l'artista valencià M. Valdés "Diàleg de Dames” (aquest dies té una exposició al aire lliure -Rambla de Catalunya).
Son tres grans caps femenins de quatre metres d'alçada per tres d'ample realitzades en bonze “la coqueta”, “la realista” i "la somniadora” i en el seu rostre acullen un text especialment concebut per en Mario Vargas Llosa.
És com un diàleg on la
Somniadora repta a les seves companyes de viatge amb un
«Envídienme, envidiosas: sí, sí, yo soy / ama y señora / del espejismo / y de los sueños»
La
Coqueta li replica
«Amigas, ustedes sólo sueñan: / yo hago soñar»
La
Realista postil·la
«Pobres amigas, / ustedes tienen miedo / a la vida, y por / eso se esconden entre / las musarañas / de la fantasía. / Yo sé vivir».
Evidentment els espeleòlegs catalans amb aquesta nova situació, no ens podem deixar anar pels encanteris de les
Coquetes, cal ser
Realistes per anar progressant en la mesura de les nostres possibilitats, però es clar que fora molt bonic que el nostres
Somnis s'acomplissin i tinguéssim finalment un federació més justa amb la nostra comunitat, i especialment sensible als valors de les nostres arrels, centrades en la descoberta, exploració i estudi del món subterrani natural.
En fí, hem procurat servir als clubs que representem. En tot cas sempre restaran com les vivències personals mes importants del dia, l'agradable conversa del dinar amb el Paco, en Joan, en Jordi, el Salva i la Gemma.
Salut amics!
Els companys de Flash Black Corb, que mantenen una interessant pàgina a la web, han publicat el segon número de la seva revista electrònica News Corb (maig 2008).
Si observem els “macarrons” del sostre son ben verticals i només les estalagmites estan inclinades. El terra de sediments sense consolidar, evidentment ha sofert desplaçaments gravitacionals arrossegant amb ell totes les estalagmites que s'hi recolzaven.
Però si fem una anàlisi mes detallada veiem que l'estalagmita més gran ha sofert 3 episodis de canvi més sobtat, ben perceptible pel canvi de direcció. Com explicar-ho? Si el canvi fos degut a una sacsejada en el moviment del sediments de base, no deuria d'afectar a totes les concrecions similars?
Analitzant el sostre veiem que l'alimentació prové d'un goteig que ha provocat una “bandera” el que vol dir que l'estalagmita resultant és hereva de dos processos: un de continuat, el desplaçament del sol, i un altre de complementari per desplaçament del goteig estalactític.
