Fosfateres

El 1866 Jean-André Poumarède, enginyer químic i home de negocis, constatà a la muntanya de Limogne, prop de Caylus, que una part dels camps de blat és particularment prospera.

Recull uns blocs amb nòduls i els fa analitzar. L’anàlisi determina que és fosfat de calci, mineral aleshores molt buscat, ja que tractat amb àcid sulfúric, proporciona un adob agrícola: el superfosfat.

Aquesta descoberta farà celebres els fosfats del Quercy i una prosperitat econòmica durant vint anys (de 1870 a 1890) fins que els fosfats del nord d’Africa i de Florida els reemplaçaran.

-100 a -50 m.a. formació d’una xarxa subterrània.

-50 a -20m.a. enssorament del sostre de la cavitat,
que constituirà una avenc-trampa pels animals qui hi cauen.
Els cadavers es recubreixen per les argiles de decalcificació.

-2 m.a. la cavitat progressivament és reomplerta.
En superfície resta tan sols una lleugera depressió.

1870 el jaciment de fosfats és reconegut i explotat.

nòduls de fosfat de calci

Es pot realitzar una visita turistico-naturalista a diverses fosfateres:

http://www.quercy.net/geologie/cloupaural.html

http://www.lalbenque.net/phosphat.html

Fontaine de Vaucluse

La Fontaine de Vaucluse, és la font més important de França, i ha donnat nom a un tipus de fonts remuntants, les fonts vauclusianes. Aquestes fonts normalment surten a l’exterior per medi d’una bassa, amb un nivell que fluctua en funció de l’estat hidrològic.

A la “fontaine”, en període d’estiatge, el nivell d’aigua de la bassa, disminueix sense asecarse. Representa el nivell de la zona inundada i de l’estat de les reserves. En aigües mitjes i en les altes, la remuntada pot arribar a desbordar a partir dels 21 metres cúbics per segon.

La cavitat ha estat topografiada pels submarinistes fins els -160 m, que correspon aproximadament a uns 80 metres per sota del nivell del mar.

A la dreta del gràfic apareixen les fondàries i a l’esquerra, les cotes corresponen als ponts assolits pels espeleosub o els aparells mecànics. El record humà correspon a Hasenmeyer en 1983 (cota -205) i per un aparell teledirigit el Modexa en 1985 (-308).

En la profunditat màxima que corresponen als -224 m sota el nivell del mediterrani, desemboquen dues galeries horitzontals que alimenten el conducte. Es pensa que aquesta carstificació profunda es una herència del Terciari.

Al Messinià, fa uns 6,5 milions d’anys, quant el tancament i assecament del mar, els nivell de base era molt baix, el que es confirma per l’existència a sud d’Avingnon, sota la vall actual del Rhône, d’un canó a 600 metres de fondària. Es probable que el pou sota la bassa que serveix actualment de sortida de les aigües del carst, funcionava en sentit invers, com un avenc.

Colors ocults de la natura

Els colors han estat aquest any una temàtica de Barcelona Ciència 2007 al voltant de la que s’han muntat moltes activitats.

A Cosmocaixa experiments “Els colors dels planetes i de l’univers”, al museu AGBAR “L’arc de Sant Martí. Els colors de l’aigua”, al Museu de Ciències Naturals l’itinerari autoguiat “El color secret dels minerals”, al Parc Zoològic de Barcelona, xerrades i itinerari autoguiat “El llenguatge dels colors”, al Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya l’activitat a la Terrassa del Sol “Els colors de la llum”, al Museu Marítim de Barcelona àrees d’interpretació “Colors a la mar”, i finalment al Jardí Botànic de Barcelona, l’exposició i taller “Els colors ocults de la natura”.

Totes aquest conjunt d’activitats han estat molt interessants i potser les podríem haver complementat per les molt espectaculars coloracions dels concrecionaments subterranis dels que tenim uns bons exemples en l’obra de Carol A.Hill i Paolo Forti “CAVE MINERALS OF THE WORLD” editat per la NSS.

Ahir dia 5.12.07 vàrem visitar l’exposició del Botànic, i us vull fer partícips d’una frase introductòria de la mostra de n ’Albert Einstein, que s’escau perfectament per a la nostra dèria:

“El misteri és la cosa més bonica que podem experimentar. És la font de tot art i ciència veritables.”

De vegades, només ens fixem en el que els nostres sentits poden percebre però, i si ens aturéssim a pensar què hi ha més enllà?

L’exposició que presenta el Jardí Botànic ens vol apropar un món desconegut per als nostres sentits, els colors que no veiem.

El Jardí és ple de flors, blaves, vermelles, roses, malves però si fugim de la nostra mirada antropocèntrica, podem descobrir molts secrets de la natura envers els colors, com el diàleg de les flors amb els seus pol·linitzadors o les construccions intel·ligents per atraure les preses.

Mitjançant les tècniques de fotografia ultraviolada i infraroja ens convidem a descobrir una nova dimensió visual.

Els insectes tenen una visió multicolor, com nosaltres els humans, però amb l’espectre de visió desplaçat cap a l’ultraviolat, de manera que perceben amb dificultats els tons rogencs.

L’exposició presenta un primer àmbit on s’explica la naturalesa de la llum, els colors, la llum ultraviolada i la llum infraroja. El segon àmbit “gaudir de les fotografies” i el “secrets de la natura”. El darrer àmbit és la cambra fosca és dedica al misteri de la fluorescència dins la natura.

Finalment es mostra un vídeo que proporciona un recorregut complet per tal de descobrir 75 espècies que es poden veure en colors i en UV.

Reproduir el vídeo.

Llegendes

Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català. Dins la seva gran obra, destaca el Costumari Català, obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana.

L’editorial Farell publicà el 2001 un volum amb una selecció i reordenació de materials aplegats per l’Amades, sota el títol Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans.

N’extrec tres retalls del més “extraordinaris”

L’avenc del Guerau de l’Os

Una vegada hi caigué una donzella que sortia de missa i portava caputxa. Al cap de tres dies sortí la meitat de la donzella per la font de Serradell i l’altra meitat per la de Ribert.

Segons Timoteu Colomines de Barcelona (1921)

Guerau de l’Os o... Querant de l’Os, el barranc on s’obre la Cova Cuberes. Efectivament, provat per coloració, les seves aigües sorgeixen per la Font de Ribert.

La Cova del Bolet i el món nou

El qui sigui prou valent per passar el riu cabalós que llisca pel fons de la cova del Bolet, de Font-rubí, arribarà al començament d’un món nou amb grans ciutats, muntanyes, boscos, prades, rius i fins i tot un mar pel qual llisquen una gran munió de vaixells, tot menut, menut com de joguina. Aquest món en miniatura s’esten per sota de tota la nostra mar i arriba fins a les costes de Mallorca, per on la cova té una altra sortida, limitada també per un riu que no passa qui vol.

Contada per Pere Feliu, de Vilafranca del Penedès (1935)

La Cova de Sant Aniol

Es troba en el vessant del Bassegoda. Damunt de la seva entrada fou alçada l’ermita de Sant Aniol d’Aguja, el qual hi havia viscut i fet penitència. És tan llarga que travessa tot el Pirineu. És extraordinàriament alta i ampla i hi han passat secretament grans exèrcits, que unes vegades han envaït Catalunya i altres França. A mig aire hi ha un gegantàs armat d’una gran maça que vigila el pas. Si els que passen li són simpàtics i porten bon fi, els deixa passar; altrament, els venta un fort cop de maça. Vora del lloc on hi ha el gegant s’hi veu una gran estesa d’ossamentes petrificades dels molts homes que ha mort.

Segons el mestre d’escola d’Albanyà (1928)

Col·lecció Popular Llegendes
Farell Editors i Dissenyadors
Sant Vicenç de Castellet
150 pagines
ISBN 84-95695-06-5

Cartografia excursionista

El passat dia 29.11.07 alumnes i professor del Curs de Monitor/a d’Educació Ambiental vam poder visitar l’exposició coproduïda pel Museu de Granollers i Editorial Alpina amb el suport de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

A Catalunya, els primers passos d’una cartografia d’interès excursionista van estar marcats per la publicació d’alguns mapes a càrrec de les entitats excursionistes més sòlides i l’elaboració de treballs cartogràfics per part dels estudis d’enginyeria autors de les grans obres hidroelèctriques, especialment al Pirineus. Però no serà fins a mitjan anys 40, amb el naixement d’Editorial Alpina, quan es prendrà en consideració la veritable comercialització i especialització d’aquests productes.

Actualment el format paper conviu amb el pixel i el bit.

L’exposició, que és divideix en tres àmbits, us la presentem seguint un extracte del seu catàleg:

Els espeleòlegs, especialment els més veterans, sabem de l’esforç de l’Alpina per situar les cavitats en els seus mapes, que tanta ajuda ens ha subministrat per tal de localitzar-les en les èpoques en que no teníem l’eficient ajuda dels GPS. Gràcies.

Sector de Les Agulles (Montserrat) amb la situació de l'Avenc dels Pouetons

Del 8 al 29 de novembre de 2007

Diputació de Barcelona

Escola Industrial
Sala Noble de l'Edifici del Rellotge
C/ Compte d'Urgell, 187
Barcelona

La Cova del Pont d’Espia

Dins del terme de Coll de Nargó, i a la mateixa vora del Segre, en les rodalies del pont d’Espia hi ha una cova llegendària. Els raiers i la gent del país l’anomenen el Forat de les Fades, però la seva llegenda espeleo ve de la seva aparició/desaparició gracies al pantà d’Oliana.

Efectivament la vàrem visitar i topografiar parcialment fa més de trenta anys, i no vàrem poder continuar, ja que al següent intent, les aigües embassades van pujar de nivell i cobrien la boca .

Després en període d’aigües baixes és considerà totalment taponada pels sediments de la cua del pantà. Potser no era cert, o tal vegada no la situàvem correctament ja que la cavitat en sequera, com ara mateix, és perfectament visitable.

Ahir dos de desembre, poguérem reprendre la topo, i localitzarem una nova galeria (explorada en el 25.10.1969 per UEU segons consta en una inscripció parietal).

Després d’un pou fangós d’uns 20 metres, sala i sifó final. Senyals evidents d’inundació que fins i tot remunten el pou.

La nostra visita fou una col·lectiva, fins una dotzena d’espeleos per un forat tan modest!

Però ja passa això, costa molt trobar gent disposada a treballar, però quan una cova té un accés molt assequible, els uns invitem als altres, i la bola va creixent... en fi, el més agradable és poder compartir l’exploració amb els amics i, si és com en aquesta ocasió de diversos grups, encara millor.

PD: He dit dotze, i potser n'erem tretze!

La Núria, i l’Ariadna (dins la panxa)... aquestes embarassades es fiquen a tot arreu!

Snezhnaya -1.753 m

Topo fins els 1.300

El lengendari avenc Snezhnaya (avenc de la neu) conegut fins als -1.370 m, ha estat enllaçat amb l’avenc Illuzia (avenc de la il•lusió) que s’obre 400 metres més amunt.

L’expedició d’aquesta tardor del 2007 de l’equip de la Societat Russa de Geografia al massís caucàsic de BZYB ha aconseguir la connexió de les dues cavitats creant un sistema de 24.080 metres de longitud i una fondària de 1.753 metres, situant-la per la seva profunditat en el segon lloc mundial, darrera de la Krubera-Voronja.

L’activitat espeleologica en Abkhazia a mida que es va atemperant el conflicte amb Georgia, dia a dia creix tant en el massis d’Arabika, com el proper de Bzyb amb diverses expedicions estiu i hivern. A més de les citades superen els mil metres Sarma (-1,543 m), Shachta Vjacheslava Pantjukhina (-1,508), Vladimira Ilyukhina System (-1,273 m), Arabikskaja (-1,110 m) i Dzou (-1,090 m).