El paratge des del Cap de la Barra es mostrà veritablement esplèndid. Mentre ens disfressàvem d’espeleòlegs vàrem rebre la molt agradable visita de l’amic Narcís, que només venia a saludar-nos ja que el forat d’avui no era dels que l’entusiasmin.
Esperàvem a trobar lliure l’accés al Pou del Cap de la Barra / Pou de la Calella de l’Estartit, però un nou cadenat es barrava el pas.
Com que no varen saber deslliurar-ne d’ell, finalment els mes prims i agosarats, (en Jordi i la Jessi), no sense dificultats s’infiltren pel pont de roca lateral i baixen el primer pou de 30 m.
Tot estudiant l’estructura geològica dels encavalcaments i textures diferenciades en les calcàries, hem descobert, gairebé al cantell del penya-segat tres forats alineats producte del procés de desmantellament de la paret. Com era previsible a pocs metres tornen a sortir a bell mig del cingle. En Jordi per variar, fa una entrada i sortida, espectaculars.
Topografiem el Cau del Forn del Hereus. Tant el Jordi, la Jessi i el Victor que ens endinsem pels passos estrets patim dificultats respiratòries. Hores després encara arrosegeuem el mal de cap. Probablement la descomposició de matèria vegetal ha generat una perillosa acumulació de CO2.
Topografiem també el curiós Cau de les Raimeres on cal fer un “ramonage” potent per baixar-lo sense corda.A les tres cavitats he recollit molses per en Miquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.