L'avenc del Llest

El dijous 03.02.2011 ens apleguem 9 per anar a l’Avenc del Llest, som: Dolors, Enric, Jordi, Josep, Julià G, Miquel, Ricard, Teresa i “Víctor” ( GEB, GIE, GEP, independent i SIE ).

Per primera vegada un dels companys "confirmats" s’ha quedat a terra per errada en el lloc de trobada... tot i que el vam esperar 1 hora, finalment decidí no incorporar-se... doble llàstima per a ell... i per la resta, ja que de fet era el nostre “guia”, el que recordava molt bé l’itinerari i confiant en la seva conducció no anàvem preparats per localitzar-lo; ni coordenades, ni mapa, ni descripció... una despreocupació excessiva que pagariem amb unes horetes de recerca.

Entendreu que vam invertir-hi tan de temps remirant camis i corriols, disgregant-nos i agrupant-nos de nou, que un cop localitzat l’avenc a primera hora de la tarda, ja anàvem tan curts de temps, que només visitarem, recollirem fauna i obtinguérem algunes fotos de la part clàssica, deixant per un altra ocasió la galeria penjada Sardy, descoberta fa anys pels amics del SIS de Terrassa.

Bossa d’aigua sota la glacera

El 24 de març 2010, alertats pels glaciòlegs del CNRS de Grenoble, les autoritats locals s’assabenten que una bossa d’aigua gegant, empresonada sota la glacera de la Tête-Rousse, amenaça de rompre, amb el rics de submergir la vall. Aquesta cavitat situada a 3.200 m d’altitud conté 65.000 metres cúbics d'aigua i la seva evacuació per ruptura del receptacle natural tindria un efecte devastador.

Això és el que va passar la nit del 11-12 juliol, 1892 en la mateixa glacera. Els corrents d’una barreja formada per gel, aigua i materials transportats per la torrentada havia esborrat el poble de Saint-Gervais matant a 175 habitants.

Per evitar que una semblant catàstrofe, s¡engegà una cursa contra el temps per protegir la població amb un dispositiu de bombeig d'aquesta aigua situada a més de 40 metres de profunditat.

Missió finalitzada l’octubre del 2010, la catàstrofe ha estat evitada i la vall retroba la seva quietud.

L’espectacularitat de l’operació queda reflectida en el vídeos que insereix-ho.

David De Roest espeleo-fotògraf

D’aquest espeleòleg belga, avui us presentem una selecció de les seves fotos realitzades a Cantabria en 2009 amb una càmera Sony DSC-W200.

Composició i il•luminació ens mostren un compromís entre la creació artística i la plasmació d’un paisatge singular. Una bona realització que espero que gaudiu tant com jo mateix en fer la tria.

Agraïm a David l'amable disposició per permetre difondre les seves imatges i pels que en vulgueu més, us recomano que us dirigiu a la galeria pública en aquesta adreça de Picasa.

Salt de Canelles i Cova Negra (2)

Continuació del post d’ahir.

La Cova Negra de Tragó
D’aquesta interessant cavitat, s’han publicat diversos articles. La primera topografia publicada la vem fer el 28.01.1967 ( JM. Victòria i A, Ferro ), posteriorment s’han realitzat aixecaments més acurats, i sens dubte el més detallat i encara no publicat es obra de la S.E.O del C.E. Vallirana, amb un recorregut de 915m que es mostra en el Centre d’Interpretació de l’Energia de Canelles.

Ens hem permés fotografiar-lo i per que copseu la seva qualitat us presento alguns fragments. Un dels nostres objectius en aquesta visita era topografiar el laberint final, i vist el meticulós treball dels amics de l’Ordal ens l’hem estalviat.

Sector de l'entrada natural

Un túnel artificial permet accedir al mig de la galeria

Curiosament els d’OS Aventura organitzadors de visites a la cavitat li atribueixen 1.500 m de recorregut, però en conversació telefònica d’ahir tot i confirmar-me la xifra, resultat de les seves exploracions dels darrers dos anys, hem diuen que els nous sectors no poden ser visitats per motius arqueològics...?

Les galeries

 

 
Identificant fauna cavernicola
 

 
Ratpenats
 

 
Microformes

Origen biologic?

   

Incrustacions fossiliferes



Senyals d'inundació

 

Probablement produïdes pel reompliment de l'embassament. La situació d'algunes pintades, denota que la inundació ha ocorregut en temps recents, tant per la seva inscripció en lloc poc accesibles i consequentment anteriors al buidat artificial de sediments, com per fet que el nivell d'aigua ha esborrat la part inferior de l'escriptura.