Hem rebut d’en Paul De Bie la memòria del colectiu belga que aquest estiu ha estat treballant al Sistema d’Anialarra, a l’AN60 i a l’AN514-Venus on s’han fet interessants troballes gràcies al bon temps i sobre tot a l’excel·lent motivació dels equips de treball.
També podeu veure un àlbum de fotos a picasa en aquesta adreça.
Ens plau contribuir a la difusió d’aquest resultats i alhora desitjar-los l’èxit en el seus somnis pels propers anys. Sens dubte s’ho mereixen!
En el darrer article de l’amic Miret ens presentava la narració de l’exploració d’en Martel de l’abisme de Bramabiau (el bram del bou) considerada com la travessa que dona inici a una nova i fecunda etapa en l’exploració subterrània francesa.
En E.A. Martel fou un prolífic autor, segons els seus biografs prublica més de 1000 articles i entre ells els següents llibres que relacionem a continuació:
Les Cévennes (1890) Les Abîmes (1894) Le massif de la Bernina - en collaboration avec A. Lorria (1895) Irlande et cavernes anglaises (1897) Le Trayas et l'Estérel (1899) La Spéléologie, ou science des cavernes - Impr. administrative (24 pags, 1898) - Edition Naud, (126 pags, 1900) Le gouffre et la rivière souterraine de Padirac (1901) La Photographie souterraine (1903) La spéléologie au XXe siècle (1905) Le sol et l'eau : traité d'hygiène - en collaboration avec de Launay, Ogier et Bonjean (1906) L'évolution souterraine (1908) La Côte d'azur russe (1909) Les cavernes et les rivières souterraines de la Belgique (1910) par E. Van Den Broeck, E.-A. Martel & Ed. Rahir - 2 toms
Moltes d’aquestes obres son dificils d’aconseguir, per això el servei Gallica de la Biblioteca Nacional de França s’ha decidit a començar la digitalització i l’accés en la xarxa de les obres del considerat pare de l’espeleologia.
En aquesta adreça hi trobareu les primeres obres disponibles.
Hem triat incrustar en dos parts una de les seves obres cabdals:
LES ABIMES. Les eaux souterraines. les cavernes. les sources. la spéléologie. explorations effectuées de 1888 à 1893. paris. Delagrave. I894. 1 vol. in 4. 4 phototypies et 16 plans h. t. 100 gravures; 200 cartes. plans et coupes. 578 p
En aquest llibre descriu les meravelles del món subterrani que va visitar durant les sis campanyes vas dur a terme des de 1888 fins 1893. Durant aquest període, va explorar i va documentar més de 230 coves i avencs. Va reconèixer 250 quilòmetres de galeries on realitzà estudis detallats. Constitueix un esglaó fonamental en la seva gegantina obra.
Avui volíem explorar un parell de cavitats submergides que es van localitzar la campanya del 2008 entre la Punta del Romaní i la Punta Grossa però arribats a la Cala Mateua, el punt mes proper amb condicions favorables per accedir-hi des de terra, la tramuntana i les onades que provoca ens fan desistir de la idea.
En Josep proposa un pla alternatiu, ens dirigirem a la Cala Montgó, on ja va topografiar una petita cavitat amb el Ciril i va restar pendent una segona cavitat subaquàtica.
Efectivament les onades en aquest punt son menors i permet l'accés a l'aigua amb tot l'equipament de busseig.
Hilari, Krilin i Mireia topografien la “nova” cavitat durant uns 30 metres de recorregut que s'obre a uns -17. Queda pendent un petit ramal ascendent que per la turbidesa i manca de visibilitat restarà pendent per una propera ocasió.
El Josep, juntament amb el Xavi, la Mari i la Virginia, fan pràctiques del material i exploren el túnel petit que ja coneixem. El Subi fa snorkel tot seguint els bussejadors i, fins i tot baixa uns metres i respira aire de les botelles del Josep.
El Víctor i la Núria observem la complexa maniobra d'equipar-se i desequipar-se, fem alguna foto aguantant la solejada estoicament des de la platja.
La jornada finalitza en l'hotel restaurant de Can Miquel de cala Montgó on ens espera la Carme.
L'Associació d'Excursions Catalana es constituí l'any 1878 a Barcelona. En aquesta mateixa data començaren a editar el seu butlletí, on podem apreciar la rapidesa de que disposaren de Socis Honoraris Nats. Potser, si això ho haguéssim llegit només fa uns quants anys, trobaríem a faltar a la guàrdia civil.
Aquesta entitat fou dinamitzadora de la Renaixença Catalana, sense sortir-se de l'ordre general legalment vigent, semblant a conceptes molt actuals, com: considerar-se català (i molt) i no ser catalanista.
Pel que fa a l'espeleologia, encara que a l'època no existís la paraula, ja a l'any 1879 publicaren la ressenya d'una excursió a Sant Llorenç del Munt, on també, com a novetat, presenten les primeres làmines que s'editen des d'aquest butlletí.
Altra de les novetats que presentà l'AEC fou crear una xarxa de delegats a fora de Barcelona. Un d'aquests, E. A. Martel, que ja abans havia col·laborat al butlletí amb un article sobre els Alps, l'any 1890 publicà un article sobre els treballs espeleològics a Bramabiau. Els nostres veïns del nord van considerar l'exploració d'aquesta caverna com el inici de l'espeleologia al seu país (1888).
Amb el pretext de situar-nos a l'època de referència dels escrits anteriors, afegeixo una part d'un altre article dels butlletins (De San Francisco de California al Alt Mississipi amb una excursió al Yellowstone National Park, per Pere Vives i Vich, La Habana, 1884. p. 263/336) que no té res a veure directament amb l'espeleologia, però jo que em trobo molt influenciat, des de petit, per la cultura hollywoodiana de vaquers, romans i pirates, no m'he pogut resistir.
El 27.08.09 visitarem aquesta coneguda cavitat que malgrat el vandalisme que ha destruït les concrecions menors i que embruta amb pintades els llocs més emblemàtics encara resulta estètica, morfològica i bioespeleològicament interessant.
Partint d’Esparreguera ens dirigirem cap a la Colonia Sedo per anar a la urbanització de Can Vinyals, pujarem pel carrer més alt fins “la granja” on podem estacionar el vehicle.
D’aquí surt la sendera que s’enfila pel vessant sud-est de la serra de Rubió, capçalera del torrent del Violí, fins arribar en menys de 10 minuts a la boca de la cavitat que s’obre en les calcàries del Muschelkalk a les coordenades 405057 i 4601931 a una altitud de 330m.
La cova del Petrecó (segons toponímia del Institut Cartogràfic de Catalunya) està molt ben descrita en el següent treball:
MONTORIOL. J.; ANDRÉS, O. (1960).- "Estudio geomorfológico de la Cova del Patracó (Esparraguera, Barcelona)" Speleon (11):3-12
El reproduïm integrament en format pdf / Scribd on podem apreciar un cop més els esplèndid dibuixos d’en Oscar Andrés.
El recorregut total és de 130m i el seu desnivell de 16m.
De la freqüentació per grups d’escolars i familiars resten multitud d’espelmes per damunt de les estalagmites més importants i unes figuretes de pessebre.
També s’ha publicat un altre treball d’en Collado M.A. i Sandoval, J., dedicat a aquesta cavitat amb una topografia potser mes complerta que podreu trobar a la revista Excursionisme núm 278 pags.171-173.
De la pàgina de les activitats espeleològiques del CAF d’Albervilleextraiem la següent noticia:
Les exploracions a la Torca de la Garma de Bucebron del juliol i agost 2009, en 4 sortides han aconseguit la connexió amb les galeries del Cueto en dos llocs a la “galerie des Vires” a -470 m i en el riu suspès del pou de Kas a -523 m.
Aquest nou accés ofereix per tant una nova travessa i fa augmentar el desenvolupament de la xarxa a 34 km, sense canvis en el seu desnivell.
Tot seguit trobareu una seqüència d’imatges de la travessa “clàssica” realitzada pel GEGET
Nettlebed Cave és un gran sistema càrstic desenvolupat en marbres ordovicians situat a la regió del Mont Arthur al nord-oest de l'Illa Sud de Nova Zelanda.
Actualment és la cavitat de major desnivell de Nova Zelanda amb els seus 886 m i un recorregut de 24.252 m.
Descoberta espeleològicament el 1969 a través del trop-plein d’una gran surgència que s’aboca al riu Pearse.
En 1973, 1,3 quilòmetres de galeries havien estat explorades. Cinc successives expedicions del 79 al 84 utilitzant un bivac a la Sala de Salvació va portar a l'exploració i la cartografia d'altres 20 quilòmetres.
En 1986, és connecta amb el Blizzard Pot que constitueix una entrada superior al sistema i permet fer una espectacular travessada.
El 21 de març de 2007, un equip internacional espeleosub va establir un nou rècord de busseig a una profunditat de -177m en la ressurgència del Pearse.
Avui us volem presentar (dividida en cinc parts) la filmació realitzada en 1983 en plena exploració per en Paul Donovan amb el títol “Two Days to Soft Rock Cafe”
Afegim una presentació d’una trevessa realitzada l’abril del 2009.
Actualment les tres majors cavitats neozelandeses són:
Netllebed Cave-886 i 24.252 m Ellis Basin System -775 i 28.730 m Bulmer Cavern-755 i 52.149 m
En la memòria dels neandertals que fa uns 50.000 anys es movien pel territori català, la Cova de les Teixoneres, ubicada a Moià (Bages), va ser un referent, de tal forma que en les seves rutes sempre repetien una curta estada en aquest indret.
Així ho demostra la indústria lítica descoberta durant la campanya d’excavació d’aquest mes d’agost 2009, doncs s’han trobat eines de pedra elaborades amb matèries primeres procedents de diferents àrees geogràfiques i algunes de molt lluny.
Jordi Rosell, codirector de les excavacions a Moià i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), així ho ha remarcat: “era un lloc on sempre hi anaven quan es desplaçaven per la Catalunya interior i hi arribaven des de molt lluny. A més, era un cau que utilitzaven molt sovint”.
Aquesta descoberta obliga a replantejar el model d’ocupació de les Teixoneres que s’havia mantingut durant les primeres campanyes d’excavacions, segons el qual, els neandertals només haurien estat en aquesta cova de forma ocasional.
Ara, però, tenint en compte les noves restes arqueològiques, Jordi Rosell ha indicat: “enguany em trobat moltes eines elaborades amb diferents tipus de sílex, també d’altres fetes amb quarsites i d’altres amb cornianes (un tipus de pissarra). Alguns d’aquests materials no es troben a la zona on hi ha la cova, per tant, eren eines que els neandertals portaven d’altres indrets. No sabem encara exactament d’on provenien, però ha de ser de molt lluny perquè a prop d’aquí no n’hi ha”. En tot cas, eren eines acabades, principalment puntes mosterianes, rascadores i denticulats.
Un cop a Teixoneres, els neandertals utilitzaven aquesta cova per fer petits bivacs i marxaven. Aquest comportament s’ha sabut perquè l’equip investigador ha observat que la distribució que feien de l’espai era molt senzilla.
D’altra banda, els treballs d’aquest agost “han permès confirmar que Teixoneres era un lloc que estava també ocupat de forma alternada entre homínids i carnívors, com les hienes i els óssos. Era, a més, un lloc ric en recursos animals, perquè hem trobat marques de tall en ossos sobretot cérvol, porc senglar i rinoceront que s’haurien menjat els neandertals”.
Adjuntem una detallada memòria de la campanya del 2007:
Com podreu observar els arqueòlegs no es posen d’acord en el nom de la cavitat Teixoneres o Toixoneres ?
En el darrer article de l’amic Miret ens presentava la narració de l’exploració d’en Martel de l’abisme de Bramabiau (el bram del bou) considerada com la travessa que dona inici a una nova i fecunda etapa en l’exploració subterrània francesa.
En E.A. Martel fou un prolífic autor, segons els seus biografs prublica més de 1000 articles i entre ells els següents llibres que relacionem a continuació:
El 27.08.09 visitarem aquesta coneguda cavitat que malgrat el vandalisme que ha destruït les concrecions menors i que embruta amb pintades els llocs més emblemàtics encara resulta estètica, morfològica i bioespeleològicament interessant.
El recorregut total és de 130m i el seu desnivell de 16m.
De la pàgina de les activitats espeleològiques del CAF d’Alberville extraiem la següent noticia:
Aquest nou accés ofereix per tant una nova travessa i fa augmentar el desenvolupament de la xarxa a 34 km, sense canvis en el seu desnivell.
Nettlebed Cave és un gran sistema càrstic desenvolupat en marbres ordovicians situat a la regió del Mont Arthur al nord-oest de l'Illa Sud de Nova Zelanda.
Descoberta espeleològicament el 1969 a través del trop-plein d’una gran surgència que s’aboca al riu Pearse. 
El 21 de març de 2007, un equip internacional espeleosub va establir un nou rècord de busseig a una profunditat de -177m en la ressurgència del Pearse.
Actualment les tres majors cavitats neozelandeses són:
En la memòria dels neandertals que fa uns 50.000 anys es movien pel territori català, la Cova de les Teixoneres, ubicada a Moià (Bages), va ser un referent, de tal forma que en les seves rutes sempre repetien una curta estada en aquest indret.
Aquesta descoberta obliga a replantejar el model d’ocupació de les Teixoneres que s’havia mantingut durant les primeres campanyes d’excavacions, segons el qual, els neandertals només haurien estat en aquesta cova de forma ocasional. 
