dijous, 16 de febrer del 2012

La Flama a la cova de les Meravelles (3)


Tal com vam anunciar en aquestes pàgines el dissabte 11 de febrer és realitzà la recepció de la Flama de la Llengua i per primera vegada la travessa subterrània a la castellonenca cova de les Meravelles. Aquesta cavitat tan freqüentada com malmesa és una fita obligada per la iniciació a l’espeleologia local.


Fou una amable i ben planificada activitat d’afirmació cultural, a la que participarem una cinquantena d’espeleòl@gs i simpatitzants. Certament la majoria pertanyent a grups locals, i una petita representació de grups del principat (SIE, SES i SE de la UEC Tortosa).



S’inicià la trobada amb un parlament a l’exterior resaltant el necessari esforç que cal fer per protegir també el valuos patrimoni cultural que representa la llengua que ens agermana “valenciana, catalana, balear, o com li vulgeu dir”, tot agraint la presencia a tots els participants.

Els amics organitzadors van habilitar una il·luminació de la sala principal, procediren a la lectura, gairebé escenificació a quatre veus, d’un fragment apropiat per l’ocasió de la llegenda del Tombatossals de Josep Pascual.


Les aventures del mític gegant, que son un antic monument literari procedent del folklore universal, amb uns personatges tan suggeridors com l’Arrancapins, el Bufanúvols, el Tragapinyols, la Cagueme, el Milhomens, el Governasetcases, el Carracua, la Serena de la Mar i els de Tahor i Casse, que representen, llegits i transmutats a l'inrevés, l'horta i el secà de la comarca de la Plana. Tanmateix, l'interès d'aquesta obra, i la seva originalitat, rau en el fet que l'autor hi volgué incorporar una explicació mítica de l'origen històric de la ciutat de Castelló de la Plana.

Seguidament, els “federats”, que eren una trentena, dividits en tres grups acompanyaren la flama (en un fanalet, i també en una torxa) pel recorregut subterrani entre les dues boques.



També és disposà d’un llibre per la recollida de signatures i comentaris.



L’amic Jordi Lloret va improvisar en vídeo un reportatge de l’acte que em plau inserir en aquest post.


Finalitzada la travessa calia desmuntar focus i elements de protecció, oferint una bona oportunitat per tal que el Josep Pastor aprofités per fer-hi unes fotos de la sala.


Cal agrair les facilitats donades pel propietari de la finca on es situa la cavitat, i especialment la tasca de tots els grups espeleològics de Castelló que van saber donar a l’acte un ambient acollidor que traspuava l’amor per la terra, les tradicions i l’espeleologia.


Per acabar aquesta crònica no veig millor cloenda que incloure un curt poema d’en Salvador Espriu, en el que m’atreveix-ho a destacar dues estrofes que lliguen bé amb aquesta incursió de la Flama sota terra.

El meu poble i jo
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.


Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.


Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.


A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.


Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
 


Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.


(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)
El meu poble i jo (Les cançons d'Ariadna)

8 comentaris:

  1. Molt important i emotiu acte per la nostra llengua, nació i cultura. Activitat amable, compromesa amb el territori, i crec que la primera vegada a la historia de la Flama que entra en una cavitat, i que una part del tram esta organitzat per un club espeleologic. Enhorabona als amics de l'Espeleo Club de Castelló.

    Enric P.

    ResponElimina
  2. Sensa parar llepaba
    l´aspra mà que l´ha afermat
    desde tant tems al fang,
    hauria estat sencill de fer
    del seu silenci un impenetraple
    altissim.
    Va triar la grant vergonya
    mansa dels lladrugs.
    (Salvador Espriu)

    ResponElimina
  3. Alli nomes faltaba Otegüi

    ResponElimina
  4. Visca la ecologia de pandereta
    Visca el nacionalisme de pandereta
    Vergonya en donaria jo
    Captain Garfio

    ResponElimina
  5. Fatxes i anticatalans amargats(i algun cipayo)sense gaire enteniment, que confonen cultura i política, sempre ha de haver-hi de tot. I ben disposats a la crítica del que fan els altres, sense fer res per ells mateixos.

    ResponElimina
  6. No te confonguis ..... defensar la cultura no es simplement fer el KUMBAYON es algo mes Gracies als DERROTEROS KUMBAYONS aixis tenim el pais amb mes de la meitat de la poblacio sense parlar de l idioma i una altre part que ni siquiera el entenen Amb petits gestos i ni en tanta hipocresia
    Cultura i politica varen agafats de la ma
    Captain Garfio

    ResponElimina
  7. No donem aire al foc crític que sempre ho vol cremar tot...
    Deixem-lo que remugui i gemegui, que critiqui i no aporti...

    ResponElimina
  8. Per exemple tenim que: Al bloc dels organitzadors el 75 % dels articles estan escrits en castella
    Captain Garfio

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.