dilluns, 7 de novembre de 2011

Avenc dels Topògrafs



Dijous 03.11.2011 mentre el Julià i el Jordi tornaven de nou a recollir trampes per coleòpters a l’avenc de les Banderes, nosaltres sis (Dolors, José, Josep, Pere, Ricard i “Víctor”) anàrem a l’avenc dels Topògrafs a l’Ordal, municipi d’Olesa de Bonesvalls.



Es tracta d’una petita cavitat descoberta els anys 60-70, situada en el Fondo de l’Arcada prop del gran pont de roca que dona nom al torrent,  i en la immediata proximitat del  conegut Avenc Font i Sagué / Arcada Gran (-102m) amb el que molt probablement té una relació genètica.


Tot i l’atractiu fotogràfic del seu concrecionament, (garantit per les esplèndides imatges d’en Víctor Ferrer publicades en el seu llibre Avencs de Garraf i Ordal) la veritat és que la “inquietant”estretor de 30cm que presenta un tram del seu pou d’entrada, ens feia dubtar que ens permetés accedir-hi a tots.

Descens


No sense algunes precaucions, amb el descendedor penjat de la baga d’acoratge, ens vam anar colant, un a un. En Ricard veient les nostres dificultats, tot i que la gravetat juga a favor en la davallada, es quedà a la superfície per subministrar una ajuda pel retorn.



La Galeria



El magnífic conjunt d’espeleotemes que decoren la galeria-sala d’aquesta cavitat és realment insòlit en aquest massís. N’hi ha de trencades, algunes per causes naturals que han estat reconcrecionades, també hi ha d’esberlades involuntàriament per una circulació poc curosa i molt ens temem que una bona part han estat destrossades vandàlicament.  Igualment cal lamentar la presencia d’algunes pintades que suposem fetes sense malicia, pecats d’incultura juvenil, difícilment tolerable en els nostres dies. Amb tot i això el paisatge continua encisador i feu l’èxtasi dels fotògrafs, de fet hi hagué moments que semblava un espectacle piromusical de tants flaixos esclatant a tort i dret.

El descans dels "figurants"
Detalls d’espeleotemes


L’ascens

Per remuntar en Josep ja havia previst una doble instal·lació amb una politja mini-traxion per afavorir la superació del pas dels 30cm.



Fou una bona idea i una excel·lent ajuda. Jo que tinc la major amplada de caixa del grup, tot i desprenent-me de bloquejadors i arnesos, vaig invertir uns bons minuts per desencaixar-me i superar el pas tot i el suport dels companys que tibaven des d’amunt i també els de baix que procuraven indicar-me els punts per poder-me propulsar.



En fi, una "sortida" força interessant no apte per a claustrofobics. Potser hi tornarem, però per a mi caldrà deixar passar un temps per tal que s’esvaeixi el record, i torni a auto-enganyarme: la cavitat s’ho mereix, però els meus anys (66), vulgui o no, impliquen també una progressiva disminució de facultats.


6 comentaris:

  1. Guapisimes les fotografies, son de concurs!!.

    ResponElimina
  2. Felicidades por las fotos! 66 años? yo creo que aun te quedan veces que bajar al topograf, y muchas mas. gracias por la labor.

    ResponElimina
  3. Res home res 66 anys no son res per seguir fent les "espeleosortides" del dijous i les magnífiques fotos que cada setmana en treieu...segur que la primera vegada que vas passar el "Gran Sucon" vas dir el mateix i el vas repetir varies vegades...Endavant Companyers!!

    ResponElimina
  4. Avenc molt xulo, i ideal per fer fotos.
    Per cert, sulutacions a Subi i a Pastor, companys este estiu en Vernera.
    Pastor no te perds cap surtida del dijousos.
    A vore si alguna setmana que estigue per alla per Catalunya me junte al vostre grupet.

    Salut

    ResponElimina
  5. Manolo Docampo Estévez23 de gener de 2015 a les 18:36

    El reportatge fabulos, gracies per publicarlo perque es un avenc espectacular. Estic sorpres perque a les fotos el veig practicament igual que quan vaig estar i aixo va ser sobre el any 73 ó 74 (no estic segur), en aquell moment vaig fer diapositivas, que encara les tinc.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.