dissabte, 27 de febrer del 2010

De 1972 a l'era digital


L'any 1972 es va desenvolupar a la Secció d'Investigacions Espeleològiques el segon Simposi de Metodologia Espeleològica. D'aquestes comunicacions hi extret un article que ara i comparat amb les eines actuals pot aparèixer com inversemblant i creure que en aquells moments els espeleòlegs estaven en "beceroles", segurament n'hi ha una part de raó però el que si es cert que la imaginació ha suplit moltes vegades el desenvolupar tasques amb els recursos que en aquells moments es disposaven.

Pere Cantons


Reducción y ampliación de planos
José M. Victoria López









divendres, 26 de febrer del 2010

Vulcania: Nova revista espeleològica digital

El nostre col.laborador, el Dr. Pere Oromi de la Universitat de La Laguna, a l'illa de Tenerife, ens ha fet arribar aquest article que reproduïm.

Es tracta del nou format de la revista Vulcania, que a partir d'ara, desprès de vuit edicions en paper, continuarà sent editada però només en format digital.

Fer una revista en paper porta molta feina, però pot ser el més important és el gran cost de l'edició. La versió digital permet als membres de petites organitzacions i societats disposar d'un medi "senzill"de difusió de les seves activitats. A més, avui dia ja estan internacionalment admeses les descripcions de noves espècies en revistes digitals.

Escrit de la Redacció de Vulcania:

Bienvenidos a la página web de la revista VULCANIA, estimulante proyecto que ahora adquiere formato digital. En este espacio virtual se dará continuidad a nuestra actividad editorial. En principio, todos los usuarios podrán disfrutar gratuitamente de los trabajos (revisados) en formato PDF que se han publicado en la colección impresa de la revista, donde se recogen más de 50 artículos y notas de contenido científico e informativo.

Próximamente, esta web será la puerta de acceso a los futuros reportajes y proyectos que abordemos en busca del conocimiento todavía guardado en las entrañas de este mundo que subyace a nuestros pies. La nueva etapa digital de VULCANIA tratará los escritos con la misma metodología usada en la época impresa, con la salvedad de que se publicarán directamente en esta web como separatas en PDF, según se elaboren. El volumen 9 de VULCANIA será, por tanto, una colección de obras abierta a nuevos aportes durante todo 2010, y que no adquirirá una forma de revista tradicional hasta que se cierre, ya finalizado el año.

El nombre de VULCANIA hace referencia a todo lo relativo al dios del fuego Vulcano, que con sus trabajos desde una cueva crea el fuego interno de la Tierra que origina los fenómenos y estructuras eruptivas, entre ellas las cavidades volcánicas. También es un guiño al literario espíritu de aventura que autores como Julio Verne supieron enmarcar en el mundo subterráneo. Vulcania era la isla donde se localizaba la cueva refugio del Nautilus en 20.000 Leguas de Viaje Submarino. Nuestra VULCANIA es por lo tanto literatura científica y de aventura nacida en la isla volcánica de La Palma.

Es nuestro deseo dar a conocer la riqueza del mundo subterráneo y su diversidad ecológica a todos los interesados por uno de los hábitats más ocultos y desconocidos de nuestras islas.

Nuestra Web y revista está abierta a todos y, en ella, se pretente incluir aquellas actividades que permitan presentar a la opinión pública los trabajos que se desarrollan en el campo de la Vulcanoespeleología dentro de la Región Macaronésica. Igualmente, serán bien acojidas todas aquellas noticias y actos científicos que por su interés merezcan ser destacados en estas páginas.
Queremos mostrar nuestro agradecimiento a todas aquellas personas e instituciones que de una u otra manera colaboran con esta publicación y sobre todo, a los amigos lectores, por el interés demostrado. Aixi-mateix enganxem textualment l'article editat al diari digital elapuron.com El periódico digital de La Palma, del dia 21 febrer del 2010:

Historia de un sueño “VULCANIA”

Más de una treintena de aventureros han dejado plasmadas sus inquietudes y vivencias espeleológicas. La innata inquietud del palmero hizo que en el año 1995 un grupo de ilusionados aficionados al estudio del mundo subterráneo, propusieran en una reunión del Grupo de Espeleología de Canarias Benisahare sección La Palma la posibilidad de dar a conocer al gran público las numerosas maravillas que nuestro subsuelo esconde. Con esa idea se comenzó a trabajar metódicamente y de manera sistemática en el término municipal de la Villa de Mazo. Como resultado nace en el año 1997, el primer volumen de la Revista de Espeleología del Archipiélago Canario "Vulcania" con una simbólica tirada de 300 ejemplares que rápidamente se agota.

Transcurren así cinco años de publicaciones ininterrumpidas con la inestimable colaboración de Ediciones Alternativas. Curiosamente, se iba creando una contradicción ya que conforme progresábamos aumentaba la calidad de la presentación y del contenido -según criterio de nuestros lectores- y por lo tanto, la demanda de la revista, pero en la misma proporción se iba incrementando el presupuesto que condicionaba la edición. Es a partir del 2001 cuando los problemas económicos -en parte provocados por la morosidad de ayuntamientos como los de Tazacorte, Breña Baja, Fuencaliente y El Paso- generan el primer retraso en su corta historia.

A pesar de todo, se continúa con la gratificante labor comenzada siete años atrás contando ahora con el apoyo de Ediciones Hobi, justamente en la tirada del sexto volumen (2003) y ya bajo la tutela de la Asociación Cultural Vulcania, cuyo principal objetivo es divulgar el conocimiento del medio subterráneo isleño, y con la valiosa colaboración del Grupo de Espeleología Tebexcora de La Palma. Es en esta etapa, cuando los continuos retrasos provocados por las penurias económicas hacen que la divulgación pase de ser anual a bianual. Aún así, se sigue publicando hasta el número ocho (2007). Sin embargo, los recortes generados por la inminente crisis dan lugar a que las Instituciones Administrativas comiencen a retirar o reducir subvenciones. Esto nos obliga a tener que abandonar la idea de seguir editándola en papel.

Hasta ese momento por sus páginas habían pasado más de 50 trabajos realizados por algunos de los grupos espeleológicos con más historia de nuestras islas (Benisahare, Tebexcorade, GIET y Tajinaste), en la que más de una treintena de aventureros habían dejado plasmadas en sus hojas las inquietudes y vivencias espeleológicas vividas en seis de nuestras islas, de las que a base de mucha constancia y esfuerzo habían logrado extraer los secretos faunísticos, paleontológicos, arqueológicos y mitológicos mejor guardados. Acompañándolos, en muchos de los casos, de minuciosas descripciones topográficas y geomorfológicas de las cavidades que encierran estos tesoros.
Todo esto ha contribuido a que nuestra revista haya sido solicitada desde cuatro universidades, cinco museos y se esté intercambiado regularmente -utilizada como moneda de trueque con otras publicaciones- con grupos espeleológicos nacionales, extranjeros (Francia, Bélgica, Italia y Croacia) y federaciones autonómicas, permitiéndonos de este modo crear en La Palma un interesante fondo bibliográfico sobre este mundo.

Por todas estas razones era una verdadera pena que este proyecto pudiera frustrarse. Así que sin perder el ánimo, de nuevo nos hemos puesto manos a la obra y adaptándonos a los tiempos que corren hemos creado una página Web -muchísimo más económica que el papel- en la que ustedes, en esta página www.vulcania.org, podrán disfrutar en abierto de todos los artículos (en pdf) de la revista y de los futuros trabajos y proyectos que abordemos en busca del conocimiento que todavía guardan las entrañas de este mundo que subyace a nuestros pies.

Señores que la disfruten y gracias por el respaldo que nos han brindado en todos estos años.

Els desitgem sort, però sobretot... que rebin molts originals!

dijous, 25 de febrer del 2010

Closas. Topògraf, geòleg, espeleòleg

Josep Closas i Miralles, 1900 - 1962

L'obra de Closas és model del concepte tradicional i d'utilitat científica de l'espeleologia. També del aficionats a l'excursionisme científic, més que dels científics aficionats a l'excursionisme.

A la monografia que va realitzar (La cova de la Fou de Bor, 1936) reuní els seus coneixements propis sobre topografia, geologia, fotografia, etc., amb les diferents dades d'altres especialistes en arqueologia, paleontologia, fauna, etc.

Així encara, aquesta obra serveix d'exemple de com els espeleòlegs han d'elaborar els seus treballs, tractant sobre els resultats aplicats de les diverses ciències que estudien les cavernes i el seu entorn.

Bibliografia espeleològica
1934
Avenc de l'Arlà
Club Muntanyenc Barcelonès, 19: 15-18, + 2 làm. Barcelona. Sota Terra, 1935: 17-22.
1935
La cova de la Fou de Bor.
Sota Terra. 1936: 103-120. But. Centre Excursionista de Cataluna, 490 - 491 - 493 i 494. 1936. Tirada a part amb portada i numeració propia. 1937. Club Muntanyenc Barcelonès, 35: 1-23 + VII làm. Addició al folklore, 36, 4 p.
1935.
Cova Fonda de Salomó.
Sota Terra: 103-129.
1936.
La cova Balaguer. Ports de Tortosa.
But. Ins. Catalana d'Història Natural, 36: 139-149.










(1953) Ciencia y Montaña. Boletín del Club Montañés Barcelonés, 41-45



Cova Fonda de Salomó

Biografies
Josep Closas i Miralles (Barcelona 1900 - 1962). Carles Martin Closas. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, vol. 63, 2007

dimecres, 24 de febrer del 2010

Les mines d’aigua de Badalona 2 (de 2)

Segona i darrera part de l'article Les mines d’aigua de Badalona

NOTA:

L’autor, en Francesc, ha fet l'escrit Els espeleòlegs, ecologistes "avant la lettre" en que vol fer-nos uns comentaris sobre les tasques d’aquesta barreja de tècniques d’espeleòleg-miner-pouaire, necessaries a fi de poder donar a conèixer aquest patrimoni arquitectonic cultural que poc a poc va desapareixent.

Per sort encara tenim núclis de gent amb una gran curiositat pel nostre entorn i que tan els fa estudiar les cavitats naturals; pous i mines, o qualsevol altre tema que a molta gent els pot semblar que perdem el temps.
Els espeleòlegs, ecologistes "avant la lettre"

Han passat deu anys des de la publicació del primer volum de les mines de la serralada de Marina, del GEB –any 2000-. Aleshores fèiem una crida a l'Administració pública en general sobre la necessitat de prendre mesures envers la protecció i la preservació de l'important patrimoni hidràulic subterrani de la Serralada de Marina. En aquest sentit manifestem la nostra satisfacció ja que, posteriorment, el Pla Especial de Protecció i Millora del sector sud de la Serralada de Marina, es va aprovar incorporant les al.legacions d'Els Verds de Badalona en què demanaven la valoració del patrimoni hidràulic del Parc perquè en el marc ordinari de la seva gestió tots aquells elements d'especial protecció s'afegissin a la llista d'elements d'interès patrimonial a protegir com son les mines d'aigua i la necessitat de protecció del subsòl.

En aquestes alçades, hi ha quelcom que requereix una explicació ben raonada: Què hi pintem els espeleòlegs badalonins fent de minaires, reivindicant la necessitat de protecció del patrimoni arqueològic hidràulic i l'ús sostenible de l'aigua? D'on prové el compromís dels espeleòlegs en general i dels badalonins en particular en la recerca i la salvaguarda del patrimoni hidrogeològic i arqueològic subterrani?

Aquest compromís no és una adquisició d'última hora. L'instint innat del conservacionisme del GEB és una herència rebuda del Centre Excursionista de Badalona, d'on va sorgir l'any 1957, i on va aixoplugar-se fins al 1968, quan passà a formar part del Cor de Marina de Badalona, on encara hi som. Cal recordar aquí que el Centre Excursionista de Badalona va ser pioner en la restauració de les ermites de Sant Climent i de Sant Onofre així com de les campanyes sistemàtiques de reforestació de la serralada de Marina.

Amb aquests antecedents genealògics, era natural i lògic que com a portadors del genotip conservacionista, els membres del GEB siguem fenotípicament ecologistes, fins i tot "avant la lettre" com a resposta al model econòmic productivista industrialista depredador del patrimoni natural i arqueològic imperant en aquests temps que ens ha tocat viure.

Autor: Francesc Alfambra

dimarts, 23 de febrer del 2010

Les mines d’aigua de Badalona 1 (de 2)

Projecte Mines del Grup d’Espeleologia de Badalona

Catàleg de patrimoni hidràulic de Badalona


El patrimoni hidràulic de Badalona és divers i es troba principalment als barris de Canyet i Pomar de Dalt. És en aquests indrets on s’ubiquen la major part d’estructures arquitectòniques relacionades amb la captació, la conducció i l’emmagatzematge de l’aigua que històricament es feien servir per al rec dels conreus i l’abastament d’aigua potable de la ciutat i de les masies. De totes aquestes estructures, les més importants per la seva extensió i cost econòmic són els conductes subterranis de captació i de conducció d’aigua, coneguts com a mines d’aigua.

Importants són també les bases, els pous, els safareigs, les sèquies, els aljubs, els aqüeductes, etcètera com a elements a tenir en compte en la l’elaboració d’aquest catàleg, ara bé l’aportació del Grup d’Espeleologia de Badalona en aquest projecte és l’exploració subterrània i l’estudi dels conductes subterranis de totes les mines del municipi i la seva georeferenciació sobre la cartografia del territori .


El catàleg de patrimoni hidràulic inclourà totes les dades que d’aquest estudi es desprenguin. Anteriorment el Grup d’Espeleologia de Badalona ha publicat dos volums dedicats a les cavitats artificials de la Serralada de Marina, on també hi apareixen un bon nombre de mines d’aigua. El primer volum va ser publicat l’any 2000 i el segon, l’any 2004.

En la present memòria, fase inicial d’elaboració d’aquest catàleg municipal encarregat per l’Ajuntament de Badalona s’inclou els treballs de camp realitzats, el recull bibliogràfic, fotogràfic, etcètera, així com els resultats obtinguts de l’estudi de les mines de la Font del Pop (can Miravitges), de can Parrot, de la Torre Codina i de Can Campmany.


Aquests treballs corresponents a la campanya del 2009, han estat portats a terme pels següents membres del Grup d’Espeleologia de Badalona: Francesc Alfambra, Brauli Torres, Francesc Miret, Malen Bergadà, Josep Moldes, Jordi Llorca i Emília Doña.
Fi de la primera part

Autor: Francesc Alfambra
Coordinador del Projecte Mines: Catàleg del Patrimoni Hidràulic de Badalona
Grup d’Espeleologia de Badalona

dilluns, 22 de febrer del 2010

Stalactite

Stalactite, 2 (2008), 84 p.
Le XIVe Symposium international sur l’Ours des cavernes à Appenzell, Suisse, 18 au 22 septembre 2008. The 14th International Cave Bear Symposium at Appenzell, Switzerland, 18th - 22nd of September 2008

Organe de la Societé suisse de spéléologie
Zeitschrift der Schweizerischen Gesellschaft für Höhlenforschung
Organo della Società svizzera di speleologia

Aquest 2010, la revista Stalactite de la Societat Suïssa d'Espeleologia ha entrat amb el seu seixantè any de publicació. Amb la capçalera en tres idiomes, els crèdits i els variats, i interessants, articles els presenten bilingues (francès i alemany). De periodicitat semestral. Presentem una mostra de portades contraportades i índex.

Stalactite, 2 (2007), 61 p.

Stalactite, 1 (2007), 91 p.


Stalactite, 1 (2006), 47 p.

Stalactite, 2 (2006), 63 p.

Informació i subscripcions: ENLLAÇ