dissabte, 17 d’octubre del 2009

Optymystycheskaya 232 km.

La ucrainesa Optymystycheskaya, és la tercera cavitat mundial pel seu recorregut i alhora la major cavitat excavada en guixos.

Aquest laberint subterrani es troba en Podolia a 260m d’altitud, al sud de Ternopol.


Enguany commemorant el 40 aniversari de la seva exploració espeleològica s’ha muntat un bon àpat subterrani en el seu interior. Nosaltres no podem més que afegir-nos a la celebració i desitjar-los molt èxit... i animar-los, si cal, a que prossegueixen amb aquesta tasca titànica.


Descoberta en 1966 la xifres del seu desenvolupament topografiat fan vertigen:

1969 8.976 m
1971 62.000 m
1972 92.132 m
1973 105.200 m
1976 110.840 m
1977 125.829 m
1979 142.000 m
1986 157.000 m
1988 165.000 m
1990 178.000 m
1991 183.000 m
1997 200.000 m
2000 208.000 m
2008 230.000 m
2009 232.000 m

La major part de les informacions dels treballs realitzats sobre aquesta cavitat se’ns escapen per nostre desconeixement de les llengües eslaves, no obstant, encara que a vosaltres també us passi, us recomanem que visiteu aquesta pàgina on es concentren les noticies sobre l’avançament de les seves exploracions i d'on extraiem la següent selecció de fotos.


La gènesi d’aquestes impressionants xarxes reticulades sovint es deuen a processos hipogenètics, on l’excavació partint d’un aqüífer basal, en un context estructural confinat, possibilita l’ascens artesià de les aigües.

Tot seguit trobareu un interessant article del prestigiós Alexandre Klimchouk, al que li agraïm les facilitats donades per aquesta divulgació:





divendres, 16 d’octubre del 2009

Les "mentiroses" de Montserrat

Segons publica el Periódico del 13.10.09

“El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té 114 fonts i punts d'aigua segons el inventari que han fet Eulàlia Comes i Cesca Casadesús.

Aquest és el primer treball exhaustiu per conèixer a fons els recursos hídrics de la muntanya, un document que segons el director de l'espai natural, Ramon Bisbal, ha sorprès per la gran quantitat de fonts existents malgrat la complexa orografia del Parc Natural.

El treball ha de servir per gestionar-ne i prioritzar-ne la recuperació, un treball que ja s'ha iniciat amb vuit actuacions en fonts de raig. El treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de monjos, treballadors del Parc Natural i gent gran dels municipis que les recordaven i podien localitzar.


Dels 114 elements inventariats, 44 són fonts de raig, 16 són bassals on s'acumula l'aigua que beuen els animals del Parc Natural i 34 són cisternes o dipòsits. El inventari recull també set degotalls, tres fonts connectades a la xarxa d'aigua potable i deu fonts mentideres. Les mentideres són fonts que només ragen després de pluges intenses. Habitualment estan associades a grans dipòsits que emmagatzemen aquesta aigua per aprofitar-la en temps de secada.

El director del Parc Natural, Ramon Bisbal, explica que el treball es va encarregar davant la necessitat de recollir i censar tots els punts d'aigua de la muntanya per a planificar-ne la gestió. Segons Bisbal, quan es va iniciar no es creia que es localitzessin tantes fonts a causa de la complicada orografia de Montserrat. No obstant això s'han inventariat fonts fins a 1.012 metres d'altitud, on hi ha la font de l'Escletxa. La font situada en un punt més baix és la de l'Erola, a 146 metres d'altitud”

D’entre aquestes surgències intermitents, en la literatura espeleològica son ben conegudes les dues “mentiroses” -penetrables- la de Collbató i la de Monistrol, que rarament entren en funcionament.

Aquest estiu varem fer una visita en plena sequera i m’ha semblat interessat confrontar les imatges d’aquest dia amb les del seu funcionament actiu.

Mentidera de Collbató

28.08.09 La sorgencia inferior.


Febrer 2006 (GERS de la A.E. Muntanya)

Mentidera de Monistrol

28.08.09


Juny del 2000


Tot i els múltiples estudis realitzats sobre aquest massís emblemàtic, encara ens resta molt per comprendre la seva hidrogeologia càrstica.

Com cal respondre a la pregunta fonamental: donades les precipitacions de prop de 700 litres per metre quadrat que rep el relleu cada any, per on desaigüen aquests cabals?

dijous, 15 d’octubre del 2009

La Font de Rivert

El sistema hidrogeològic i conglomeràtic de la Font de Rivert – Cova Cuberes (Serra de Lleràs - Pallars Jussà) és un dels mes interessants de Catalunya.

El dia 23.02.80 membres de la SIE amb l’eficaç ajuda tècnica dels companys del IEES i d’en Oleguer Escolà s’injectaren 7,5 litres de fluoresceïna al Riu Auzmendi de la Cova Cuberes, i el 15.03.80 es recolliren els fluocaptors a la Font de Rivert amb una coloració apreciable a ull nu de color verd intens. L’anàlisi donà 32 mg fluoresceïna / litre.

La major part d’aquest trajecte, que supera els 3 quilòmetres en línia recta, resta encara desconegut...

Les exploracions subaquàtiques a la Font de Rivert, (també anomenada “font d’amont”) durant els anys 70-80 tant per l’UNISUB de Sabadell com pel Diego Ferrer del GEB de Badalona no havien estat documentades i calia mirar-ho novament.

En Josep Guarro (SIE) fa una primera immersió l’any 95 amb dues ampolles de 13,5 i una segona i “definitiva” immersió el juny del 97 on malgrat haver reduït el volum de les ampolles (2 de 6 litres amb muntatge lateral a l’anglesa) no pot superar l’estretor final, després d’haver recorregut 70 metres de galeria submergida amb un punt baix a -7m.

D’aquesta darrera visita, us presentem unes fotos obtingudes per digitalització casolana de les diapositives originals, gràcies al bricolatge d’en Pere Cantons.



Adjuntem dos articles publicats a EspeleoSie i a les actes del VIIIè Simposi d’Espeleologia








dimecres, 14 d’octubre del 2009

Dues cavitats de Tendeñera a la revista Muntanya


Amb una magnifica foto d’en Roger Rovira de portada, la revista Muntanya del CEC, (número 885 octubre 2009) ens presenta un article Manel Trepat sobre activitats de l’ERE – CEC a la zona central de la Serra de Tendeñera.

Les cavitats estudiades son la Grallera de Batxessanga 452 m de desnivell (-405 i +47)
i l’Avenc de la Fita del Líquens de -428 m.

L’article ja publicitat en altres medis d’internet ironitza sobre les dificultats de fer prospecció espeleológica.

Felicitem a l’ERE – CEC per la feina realitzada.

Sense desmereixer aquestes troballes, abans al contrari, ja que han sabut trobar unes esplèndides cavitats, cal constatar que aquest sector fou prospeccionat inicialment per la SIE els anys 1975, el 1982 i el 1983 amb resultats poc espectaculars (Espeleosie 28 – gener 1986) en quant a grans cavitats, però on ens feu una primera tasca de catalogació i troballes bioespeleològiques.

Per completar aquest post us adjuntem el format Scribid els articles citats i un estudi geomorfològic de la serra de Tendeñera d’Enrique Serrano publicat a la revista d'especialització geogràfica Ería.




Espeleosie 28


geomorfologia


Gràcies a la generositat del CEC que ofereix en format pdf les seves revistes, podeu trobar l’exemplar complert de Muntanya 885 en aquesta adreça.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

El mapa de la Mammoth Cave System



La Mammoth, la Cova Gegant de Kentuky (USA), ostenta el rècord mundial de recorregut subterrani des de fa prop de 40 anys i pel que sembla el continuarà mantenint durant molts anys.

En els anys 60 el títol de cavitat de major longitud s’anava discutint entre la suïssa Hölloch (100 km amb una sola entrada) i la Mammoth que la superà amb 118.970m l’any 1970.

Però des de la unió de la Flint Ridge System amb la Mammoth el 1972 amb un total 232 km i diverses entrades, el conjunt denominat Mammoth Cave System s’ha anat allunyant cada cop més dels seus “rivals”.


Aquest estiu coincidint amb el congrés internacional d’espeleologia s’ha presentat una topografia actualitzada del conjunt que arriba als 590.629 m recorregut i 115.5 m de desnivell.


En el gimnàs on s’havien muntat les exhibicions dels “empasacordes” s’entapissà el terra amb una topografia gegantina i s’invitava al assistents que fessin el recorregut per damunt... descalçats!

Aprofito aquesta nota per presentar-vos una selecció de les excel·lents fotografies d’en Gary Berdeaux i un fragment del vídeo dels recorreguts turístics.




Actualment les cinc cavitats mundials de major longitud son:

1 - Mammoth Cave System U.S.A. Kentucky 590.629 m de recorregut i 115.5m de desnivell.
2 - Jewel Cave U.S.A. South Dakota 233.081 m de recorregut i 192.6 m de desnivell.
3 - Optymistychna (en Guix) Ukraine Ternopil 230.140 m de recorregut i 15.0 m de desnivell.
4 - Wind Cave U.S.A. South Dakota 212.514 m de recorregut i 196.9 m de desnivell.
5 - Lechuguilla Cave U.S.A. New Mexico 203.646 m de recorregut i 488.9 m de desnivell.

El predomini dels USA es aclaparador.