IV Premi Ramon Margalef d'Ecologia

El biòleg francès Daniel Pauly ha estat nomenat guanyador del IV Premi Ramon Margalef d'Ecologia

Vaig assistir al lliurament d’aquest premi, que el Consell de Direcció del Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2008 ha ratificat la decisió del jurat d'atorgar-lo, per unanimitat.

Pauly ha rebut el premi el 6 d'octubre, en un acte presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, a l'Auditori del Fòrum, durant el Congrés Mundial de la Natura a Barcelona, on van assitir més de 8.000 personalitats del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

El Premi Ramon Margalef, creat per la Generalitat de Catalunya l'any 2004, té com a objectiu reconèixer una trajectòria científica o un descobriment en el camp de l'ecologia, que hagi contribuït al progrés significatiu del coneixement o el pensament d'aquesta ciència, o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar. Dotat amb 100.000 euros, es tracta del primer premi internacional consagrat exclusivament a l'ecologia.

Fins avui l'han rebut els científics Paul Dayton, John Lawton i Harold Mooney.

Daniel Pauly (París, França, 1946) ha estat escollit entre les 17 candidatures que han concorregut al premi, que han estat presentades per institucions universitàries, centres d'investigació, altes escoles i acadèmies científiques de gran prestigi.

Pauly, és un científic crític i compromès amb la protecció marina.“Un dels 50 científics més influents”, segons la revista Scientific American; “el més prolífic i citat del món en el seu àmbit d'investigació, i crític, sovint controvertit, amb les pràctiques modernes de pesca”, segons Science; un científic “iconoclasta”, segon el New York Times.

Presentació del premi

A partir de la segona meitat del segle XX l'ecologia es desenvolupa com una ciència diferenciada. En l'últim quart de segle, els principis i conceptes conductors d'aquesta ciència han permès el desenvolupament de moltes destreses tecnicocientífiques relacionades amb la gestió de sistemes naturals i el territori, al mateix temps que han contribuït a revelar noves concepcions de caràcter socioeconòmic.

Un dels principals estudiosos i pensadors d'aquesta ecologia emergent ha estat el professor Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004), que va portar a terme una tasca intel·lectual de primera magnitud. En un context socioeconòmic molt poc propici, l'Espanya de la postguerra i el franquisme, va col·locar la investigació i el pensament ecològic català al més alt nivell internacional, i va crear una vertadera escola de pensament.

La figura de Ramon Margalef, en efecte, ha contribuït de forma decisiva a la creació de la ciència ecològica moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials, en gran mesura gràcies a haver sabut interpretar els sistemes naturals en termes de la teoria de la informació.

Ramon Margalef traspassà el 23 de maig de 2004, acabats de complir els 85 anys.

Ramon Margalef fou, durant molt de temps, el limnòleg, l'ecòleg marí i l'ecòleg, ras i curt, català i espanyol per excel·lència, ja que en tots aquests camps de la ciència fou pioner i figura senyera, amb una contribució immensa en àmbits de la ciència que abasten des de la limnologia i l'oceanografia biològica fins l'ecologia teòrica.

La seva producció científica, es mesuri com es mesuri, és ingent. Així, el nombre d'articles científics publicats voreja els quatre-cents, i els llibres científics la vintena; els articles d'opinió i divulgació són també molt nombrosos. Malgrat que pocs dels seus articles aparegueren en revistes del Science Citation Index, durant molts anys Margalef va ser l'investigador espanyol més citat; compartia amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa el ser un dels tres científics espanyols més rellevants en les ciències de la vida, d'un total de 95 investigadors de tot el món.

El llibre Perspectives in ecological theory (1968) i els articles "On certain unifying principles in ecology" (1963), "Life-forms of phytoplankton as survival alternatives in an unstable environment" (1978) i "From hydrodynamic processes to structure (information) and from information to process" (1985c) són clàssics pel que fa a les citacions, i el primer d'ells és considerat un dels deu articles clàssics en tota la biologia del segle XX.

Extret de "Margalef o la curiositat panòptica" de Joandomènec Ros

Jornades d'ecologia subterrània - Niphargus

Declaració per la protecció de les cavitats al Parlament Europeu

El proper 4 de desembre en el Parlament Europeu és sotmetrà a votació una Declaració per la Protecció de les Cavitats Subterrànies Naturals, que segons diuen ha estat recolzada per la totalitat de les Federacions Espeleològiques Europees (es deuen referir a les federacions estatals, oi?).

Prèviament dels dies 11 al 14 de novembre a saló plenari de Brussel·les és muntarà un estand informatiu per demanar signatures als diputats.

El text de la declaració registrada amb la referència WD66/2008 que he traduït és el següent:

Declaració per escrit sobre la protecció de les cavitats subterrànies naturals com a patrimoni cultural, natural i ambiental

El Parlament Europeu,

– Vista la Convenció de la UNESCO sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural
– Vist l'article 116 del seu Reglament

A. Considerant que no hi ha una llei o directiva europea sobre la protecció de les cavitats i del seu contingut,

B. Considerant que les cavitats presenten geotops únics del patrimoni europeu que només poden preservar-se mitjançant la protecció dels mateixos i del seu entorn,

C. Considerant que la conservació dels elements del patrimoni arqueològic i espeleològic proporciona una base per a l'ulterior desenvolupament social i econòmic, que reforça la integració europea,

1. Demana a la Comissió que apliqui de manera efectiva la protecció cultural, de conformitat amb l'article 151 del TCE, en la qual cosa concerneix a les formacions càrstiques i cavitats subterrànies com a llocs naturals, a fi d'assegurar que en totes les polítiques de la UE s'incloguin mesures per a la seva promoció;

2. Considera que el desenvolupament d'aquests sectors ha d'incloure els factors següents:

a) un estudi sistemàtic de les cavitats, del seu entorn i del seu patrimoni ambiental i arqueològic;

b) l'establiment d'un marc legislatiu per garantir la seva protecció i de mesures per assegurar que noves edificacions i activitats industrials siguin compatibles amb el patrimoni ambiental i arqueològic circumdant;

c) incentius per a la conservació de les cavitats subterrànies naturals, assegurant que siguin estudiades per especialistes com geomorfòlegs, arqueòlegs, biòlegs, climatòlegs, etc.;

d) assistència financera per als projectes de conservació i restauració;

3. Demana als Estats membres que, en cooperació amb la Comissió, promoguin la protecció i la conservació de les cavitats i del seu patrimoni arqueològic;

4. Encarrega al seu President que transmeti la present Declaració, acompanyada del nom dels signants, als Governs dels Estats membres i a les autoritats regionals i locals.

(hi ha un terme en la declaració que literalment correspondria a “grutes” que jo deliberadament he traduït per "cavitats subterrànies naturals", en considerar que el terme grutes es refereix alhora a cavitats naturals i artificials)



Veieu l'adhessió del president de l'equip de treball de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.


Ens proposen que animem als “nostres” diputats per tal que signin la declaració. Per si ho voleu fer aquí us deixo un enllaç a la llista dels representants actuals per Espanya.

S’han editat diversos materials per recolzar la declaració que seguidament us presentem:


Tríptic

Targetes postals

Posters

Segurament que es tracta d'una declaració necessària per protegir un patrimoni feble i ocasionalment amenaçat, però fàcilment pot donar peu a normatives conservacionistes, elaborades des d'una perspectiva restrictiva respecte a l'exploració espeleològica.

Al legislador, des del desconeixement, li resulta molt fàcil prohibir, ignorant que si avui en dia es pot avaluar l'excepcional patrimoni que representen les cavitats subterrànies naturals, es en gran mesura gràcies a les activitats dels espeleòlegs.

En estricta justícia cal que ens tinguin en consideració davant de qualsevol estratègia reguladora.

Esperem que la nostra federació estigui amatent i faci sentir la seva veu.

Jornades d'Aranda del Duero

Biofilms hipogeus

Una nova tesí doctoral en català relacionada amb el medi subterrani. En aquest cas ha estat la Mónica Roldán Molina que el 30.06.08 ha defensat el seu treball de microbiologia amb el títol: Caracterització de biofilms fototròfics d'ambients hipogeus.

Podeu obtenir el treball complert en Tesis Doctorals en Xarxa en el següent enllaç.

Es tracta d’un tema prou especialitzat que es relaciona amb la colonització i alteració microbiologica de les parets (afectació de pintures rupestres, cavitats turístiques, etc.)

S’analitzaren tres cavitats de Garraf, les Coves del Salnitre de Collbato, i d’altres hipogeus artificials. També s’han desenvolupat tècniques i programari específic per caracteritzar el material.

Una bona part dels resultats ja han estat publicats pels canals especialitzats, donant bona mostra de la qualitat del treball efectuat.

Tot seguit reproduïm el propi resum de l'autora:

RESUM:

L’objectiu principal d’aquest treball experimental ha estat l’estudi dels biofilms fototròfics d’ambients hipogeus, el que ens ha permès d’aprofundir sobre les tècniques d’observació, els organismes i el monitoratge de les comunitats fotosintètiques que s’hi desenvolupen.

S’han posat a punt i/o s’han millorat tècniques per examinar l’estructura tridimensional dels biofilms i per identificar els microorganismes i llurs pigments fotosintètics. Amb la informació obtinguda, s’han assajat mètodes per al control i la prevenció del seu desenvolupament.

La microscòpia confocal ens ha permès l’observació dels nuclis o nucleoides i els plans de divisió cel•lular en l’espai; la forma, l’organització i el gruix de les beines mucilaginoses que envolten els microorganismes fotosintètics, així com les substàncies polimèriques extracel•lulars presents al biofilm.

Gràcies a l’autofluorescència dels pigments fotosintètics s’ha pogut reconèixer diferents caràcters com plans de divisió, distribució dels til•lacoids i/o de cloroplasts, localització de cèl•lules especialitzades o tipus de ramificació, per a la identificació i la caracterització dels cianobacteris i altres microorganismes fotosintètics. El processament de les seccions per obtenir els diferents tipus d’imatges tridimensionals va permetre caracteritzar l’estructura dels biofilms, mostrant la distribució espacial dels microorganismes, els EPS i el substrat, així com la disposició i la morfologia dels microorganismes en profunditat i la porositat d’aquestes comunitats.

També es va elaborar un programa informàtic on es van implementar les diferents funcions de quantificació útils per a l’estudi d’aquestes comunitats: biovolum, distribució de biomassa, gruix mitjà, distribució del gruix, rugositat, porositat i distribució de la porositat, i cobertura de la superfície.

Pel que fa a l’anàlisi dels pigments fotosintètics presents en cadascun dels microorganismes fototròfics, s’ha posat a punt un mètode per obtenir els espectres de fluorescència d’una àrea seleccionada de la mostra mitjançant el microscopi confocal espectral. Espècies pertanyents a diferents grups filogenètics, com Cyanobacteria, Bacillariophyta o Chlorophyta, van presentar unes característiques i unes propietats de fluorescència dels seus pigments característiques que en permetien la discriminació respecte d’altres grups filogenètics. Així mateix, amb aquesta tècnica es va poder determinar quines eren les espècies de cianobacteris amb ficoeritrina i sense.

Posteriorment, s’han determinat els microorganismes fotosintètics més representatius de diferents tipus de cavitats naturals i catacumbes, així com la seva distribució i els factors ambientals a què estan sotmesos, en la natura i en cultiu.

En els ambients hipogeus prospectats, la temperatura i la humitat eren relativament elevades i constants, mentre que la llum, tant la solar que entrava en coves i avencs, com l’artificial, per il•luminar coves turístiques o catacumbes, semblava el factor determinant de la presencia i la distribució dels microorganismes i dels biofilms que formaven.

En les tres cavitats naturals estudiades al massís càrstic del Garraf (Barcelona, NE Espanya), la temperatura, la humitat relativa i la llum, presentaven clars gradients, des de l’entrada fins a una certa profunditat, on les condicions romanien constants. Els biofilms formats per cianobacteris cocals mucilaginosos i de color fosc es van tornar més prims amb la disminució de la llum i gradualment van ser substituïts per biofilms formats per cianobacteris filamentosos amb beines transparents calcificades, com Geitleria calcarea i Loriella osteophila, que produïen taques blanques a les parets.

En general, a l’entrada de les cavitats es va observar la majoria d’espècies trobades pertanyents als grups Chlorophyta i Bacillariophyta. Els líquens crustacis de l’entrada de les cavitats van ser substituïts per altres de tal•lus leprós, com Botryolepraria lesdainii i Macentina stigonemoides.

L’autofluorescència i el marcatge selectiu dels EPS han permès seguir la formació de les substàncies mucilaginoses que intervenen en els primers passos dels processos d’adhesió dels hormogonis. En alguns taxons de cianobacteris filamentosos, com Leptolyngbya spp. i Scytonema spp., els extrems polisacarídics dels hormogonis semblen actuar com a mecanismes d’adhesió, com una mena de goma d’enganxar al començament de l’adhesió al substrat.

A les Catacumbes Romanes, els principals organismes formadors de biofilms van ser les molses i els cianobacteris filamentosos amb beina. L’estructura dels biofilms era heterogènia, especialment en gruix, densitat i composició d’organismes. De manera semblant al cas de les coves i els avencs, es va observar una diversitat decreixent en els biofilms fototròfics en disminuir la irradiància. Atès que la llum fou el factor més important que influïa en aquests biofilms i que el rang de longituds d’ona menys absorbit corresponia a la zona del verd (500-560 nm), es va avaluar el potencial de la llum verda per prevenir el creixement del biofilms fototròfics.

Es va examinar el seu efecte en biofilms formats pel cianobacteri Gloeothece membranacea (Cyanobacteria) i l’alga verda Chlorella sorokiniana (Chlorophyta). La resposta dels biofilms a la llum verda va comprendre diferències en la fluorescència dels pigments, el gruix dels biofilms, així com la simplificació de la seva estructura tridimensional, si es compara amb els biofilms sota llum blanca.

També es va estudiar l’efecte que produeix la llum verda en la morfologia i la ultraestructura de l’espècie aerofítica Gloeocapsopsis magma, aïllada de la cova turística de Collbató (Barcelona, NE Espanya).

Les beines de les cèl•lules sota llum verda no eren estratificades i les cèl•lules van ser significativament més llargues que les cèl•lules sota llum blanca de la mateixa edat. Respecte de la ultraestructura, les cèl•lules en llum verda contenien només alguns tilacoides distribuïts a l’atzar, grànuls de cianoficina i polifosfats dispersos en el citoplasma.

Per altra banda, es va estudiar in situ l’efecte que produïa la suma de factors: la presència de llum verda i l’aplicació dels biocides convencionals – dues formulacions de clorur de benzoalconi - utilitzats en les neteges de les obres d’art. Es va seleccionar com a zona d’estudi model la cova de Collbató (Barcelona, NE Espanya). Els resultats d’aquest estudi van demostrar que els biocides redueixen la biomasa, registrada d’acord amb els nivells de fluorescència comparats amb els dels controls. A més, sota llum verda i biocides, l’abundància de Scytonema julianum i altres espècies predominants va disminuir, excepte en els casos de Nostoc punctiforme i Gloeocapsopsis magma, ambdues cobertes amb beines de polisacaràrids molt gruixudes i amb un ampli ventall de pigments accessoris.

Atès que la llum verda contribueix a alentir el creixement dels microorganismes fotosintètics i fa que penetrin menys a l’interior dels substrats; pot esdevenir una estratègia eficient per evitar el biodeteriorament de monuments hipogeus il•luminats artificialment, fins i tot en els dominats per cianobacteris rics en pigments accessoris, com la ficoeritrina.

Com ja dèiem en una altra ocasió l’acció microbiana, cada cop més, constitueix una línia d’investigació, taxonòmica i espeleogenetica d’alta especialització, i per això ens satisfà en gran manera el treball de la doctora Mónica Roldán.

Enhorabona!

G.E. Huesos. 1978-2008

Blocs d’Espeleologia a Catalunya

Les tradicionals pàgines web per estructura, cost de desenvolupament, gestió, etc, tant sols han estat possibles pels grans clubs i pocs son els que les mantenen realment actualitzades.

L’aparició dels serveis gratuïts per generar i aixoplugar pàgines senzilles en forma de dietari (amb vocació d’actualització freqüent), els blocs, com el nostre propi, han donat un nou impuls a la difusió d’informació entre els usuaris de la xarxa, i aplaudim aquesta circumstància.

De fet constitueixen, apart de la seva funció principal com a medi de relació, un important camí d’aprenentatge pels autors, que de ben segur estarem en millors condicions per aprofitar altres plataformes que la xarxa ens va oferint dia a dia.

Potser ens cal vetllar encara pels aspectes formals, el llenguatge, la qualitat de presentació, el respecte a les fonts originals, etc. i no cal dir-ho per uns continguts ben elaborats que no siguin simplement la translació d’altres fonts

Podríem classificar-los de múltiples formes; en funció de la seva administració; blocs personals, de club, de col·lectius; del seu contingut, divulgació, històric, activitats; i molt sovint d’una barreja diversa.

En qualssevol cas cal agrair l’esforç dels seus autors i animar-los a perseverar en una línia de millora constant que contribueixi a apropar a les diferents sensibilitats dels espeleòlegs catalans.

Per això creiem adequat contribuir a la difusió d’aquesta xarxa, desigual, però igualment interessant i des d’avui trobareu en la columna lateral de l’Espeleobloc els corresponents accessos als blocs que anem coneixent que s’han originat al nostre país.