Cueva Llueva. Matienzo

La Cueva Llueva (Cueva del Coverón) és una cavitat que forma part del “Sistema de los Cuatro Valles” de Matienzo (Cantabria) on l’estiu del 2007 s’han fet importants descobertes.

A Flicker he trobat unes excel·lents fotos, entre elles les que il·lustren aquesta nota; de fet ha estat un pretext per parlar-vos dels treballs espeleològics que s’estan duent a terme en la zona.

La tasca realitzada pels companys anglesos a Matienzo és admirable (juntament amb d’altres grups, incloent els històrics del GES, i la SESS, i més recentment els amics de Tortosa).

El 1963 tenen un primer contacte amb la zona i des de 1974, sense interrupció fan les seves campanyes anyals (sovint dues per temporada).

En aquesta depressió tancada de 26 km2 han documentat 2.818 cavitats!..., d’entre les que cal destacar “The Four Valleys System” ( 49km ), “Cueva Vallina” (31km) i “South Vega System” (31.4km).

El conjunt han topografiat 272km (març 2008) i tots els fitxers en Survex estan disponibles a la seva pàgina. Cada any afegeixen cinc o sis km més i excepcionalment fins a 15km l’any 84 i 10 el 2004.

Us recomano que visiteu la seva web i encara que només sigui per adonar-vos del treball realitzat, -sistemàtic, polit, complert, ordenat, etc.- baixeu-vos-el aquest pdf del 2006 que conté el catàleg de cavitats, ocupa 500 pàgines!.

Certament any a any troben la seva recompensa en noves descobertes que amplien el coneixement d’aquest relleu, probablement un dels millors documentats de Cantabria i tal vegada de tota la peninsula.

Un treball de primera que mereix la nostra admiració! Endavant companys.

Krubera Cave -2.191m

Nota anterior en l'Espeleobloc.

Lluís Solé Sabarís 1908 - 1985

Ahir a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona és celebrà un acte acadèmic en homenatge al Prof. Lluís Solé i Sabarís en el centenari del seu naixement.

Interveniren recordant al Dr. Solé; el Dr.David Serrat (IEC, president de la Secció de Ciències i Tecnologia), la Dra. Carmina Virgili (RACAB, directora de la Secció de Ciències de la Terra), el Dr. Manuel Fernández (CSIC, director de l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera”) i el Dr. Miquel Àngel Cuevas (UB, degà de la Facultat de Geologia).

Breus dades biogràfiques.

En Lluís Solé i Sabarís va néixer el 1908 a la ciutat de Gavà, i el 1929 es llicencià a la Universitat de Barcelona en Ciències Naturals.

Posteriorment amplià els seus coneixements a Alemanya, on estudià paleontologia, matèria a la qual va dedicar el seu doctorat l'any 1936.

Després de la Guerra "Civil" Espanyola aconseguí les càtedres de Geografia física a la Universitat de Granada, i l'any 1943 la de la Universitat de Barcelona.

Certament fou un capdavanter de les ciències geològiques en el temps de la foscor, tot fent país amb les seves publicacions, i els treballs de camp del que sens dubte qualifiquem de mestre de l’observació i la descripció sintètica.

A la “seva” biblioteca de geodinàmica vàrem fruir d’un excel·lent bibliografia geomorfològica, realment excepcional per la seva època, on tenia una bona representació els estudis dels carstòlegs francesos i alemanys.

Visitant la Fou vàrem tenir l’oportunitat de conèixer la nombrosa família Sole-Sugranyes en les seves estades a Bor, i un cop l’any 1964 l'explorarem amb l'entusiasta companyia del seu fill Oriol.

Malauradament l’Oriol que fou militant del MIL, va ser abatut per la policia franquista quan intentava fugir de la presó de Segòvia el 6 d’abril de 1976, any en què ja havia desaparegut el dictador i abans que la pressió popular aconseguís l’amnistia política tants cops demanada.

La tomba de l'Oriol és actualment objecte de pelegrinatge pels lluitadors llibertaris, i roman al cementiri d’aquest poblet de la Cerdanya.

L'any 1981 el prof. Solé fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat .

Morí l'any 1985 a la seva residència de Capellades.

Entre els centenars d’articles que publicà, destaquem les portades d'aquests llibres que conservem a la nostre biblioteca i que encara avui constitueixen una bona font d'inspiració i guiatge.

Sessió acadèmica

Seguidament l’acte finalitzà amb la conferència magistral del prof. Christian Sclüchter de l’Institut für Geologie, Universitat de Berna sota el títol:

Climate change and Alpine glaciers. Trees vs. Ice.

Tot i que la conferencia és pronuncia en llengua anglesa i sense cap servei de traducció, crec entendre que l’estudi de les glaceres alpines, actualment en retrocés, subministra dades significatives del clima del passat i els seus canvis climàtics.

Analitzant amb carboni 14 les restes d’arbres trobats dins les morrenes glacials han determinat que entre els anys 500 i 1.100 de la nostra era s’havia desenvolupat en aquesta regió una vegetació que correspon a un clima molt més càlid que l’actual. De ben segur que aquestes oscil·lacions tenen un impacte important en l'evolució de les xarxes subterrànies que nosaltres hem heretat.

Es a dir que el canvi climàtic és i ha estat una constant en l’evolució de la terra, inclús en èpoques “recents”, anteriors a la industrialització generadora dels gasos d’hivernacle.

fusta en la morrena

retrocés de les geleres

reconstrucció segle V

+ de 10.000 visites

La "cuina" de l'Espeleobloc.

El 14.04.2007 vaig engegar aquest bloc. Una pàgina amb pocs recursos i sense gaires pretensions, però amb vocació de ser d’utilitat pels lectors, o si no més entretinguda.

Volia posar-me a prova (un article diari?) i potser aconseguir uns internautes fidels que és connectessin diàriament?

Veiem fins on hem arribat sense mes publicitat que el boca a boca entre els amics.

El 20 de setembre vaig incorporar un comptador de visites, considerant que pel cap baix fins aquell moment havia hagut 500 connexions, mes tard vaig afegir un mapa de l’origen dels visitants.

Pues bé la passada setmana vàrem arribar a les 10.000 visites i més de 300 articles (segons controls d'una auditoria externa).


Els experts de SiteMeter actualment fan una previsió de 3 noves visites per hora, 66 diàries, 456 a la setmana i 1990 al mes.

Sorprèn, (o potser no) veure el flux d'hora de connexió i dia, reflectit en el darrer report setmanal.

Igualment interessant és veure l’origen dels usuaris, tenint en compte la decidida opció per la nostra llengua, que diuen que es minoritària.

Amplieu la imatge

Certament tenim seguidors diaris, i també hem vist que algunes pàgines externes ens tenen en les seves llistes d’enllaços recomanats. Això ens anima a posar-hi un granet més cada dia, tot esperant continuar mereixent la seva confiança.

Aprofito l’ocasió per agrair-vos a tots la vostra atenció, i especialment els suggeriments i aportacions dels companys Auroux, Guarro, Miret, Comas, Fadrique, David&Nuria, Miñarro, i a tots el que han deixat comentaris. En una bona part els majors encerts es deuen a ells. Moltes gràcies.

Finalment vull tornar recordar que aquestes pàgines estan disponibles per a tothom que vulgui difondre lliurement qualssevol tema d’interès espeleològic.

GIE 1958-2008 (I)

El Grup d'Investigacions Espeleològiques el GIE del Club Excursionista de Gràcia compleix el seu 50é aniversari.

Aprofitant aquesta circumstància la Cristina Xifra publica al butlletí social “Mai Enrera” (XXVI Any -2ª. Època, núm. 100, gener-febrer 2008) la primera part d’un interessant article de caire històric sobre els 50 anys del GIE.

Tot i que conté algunes lleus inexactituds, us recomano la seva lectura, no hi ha cap dubte, el GIE és un dels grans grups del país, i la seva història constitueix una baula rellevant de la història espeleològica de Catalunya.

Esperem que aviat puguem gaudir de la segona part d’aquest article.

Felicitats i per molts anys!

Podeu descarregar-vos el butlletí complert, en pdf, en la següent adreça.

El mite de l'Afrau Sunyer

Segons publicà La Vanguardia del 18.07.1965 entre l’Estartit i l’Escala s’explorà amb un primer pou de quasi 100m una cavitat de prop de 250m de fondària total.

Veieu el retall de premsa cedit per l’Oleguer Escolà que ens lliurà en Josep Manuel Miñarro.

Per poc que hi reflexionem veurem que la noticia és falsa:

Primer.- “cerca de la costa” en aquest massís les cotes màximes a prou feines superen els 100 metres. La “mesa cárstica” citada és desenvolupa entre els 100 i 150 m.

Per trobar una cota de 250m ens cal anar molt endins als cims de l'alineació Rocamaura – Ullà.

Segon.- Com és que d’una cavitat tant important pel nostre país, no es tenen més noticies? Ni els seus “exploradors” han tornat a dir res, ni és probable que ho facin mai. Si no és totalment inventat, és una exageració tan monumental, que els ha donat vergonya repetir la història, ni ubicar amb precisió la “presumpta” boca d’accés.

Tercer.- El topònim afrau no és propi del Montgrí. El company Miñarro en una comunicació personal sospita que aquesta denominació es degui a un grup d’espeleòlegs que començava a funcionar per aquella època a Figueres, ja que al sector occidental de l’Empordà i part de la Garrotxa és una denominació freqüent.

"Pou de la Calella" nova cota -57

Un primer “candidat” per l’afrau, podia ser el Pou de la Calella o Pou del Cap de la Barra, amb un primer pou d’uns 28 metres! Tot i que després de la descoberta de la via SIRE, l’any 1977 s’arribà fins els -55m.

Ahir 02.03.08 vàrem veure que algú ha estat desobstruint al fons del segon pou, afegint-hi 5 metres més a la cota -52, es a dir cota -57m i bufa corrent d’aire....entre blocs!.

En qualssevol cas la boca s'obre a 90m d’altitud i a uns 50 m del penya-segat de la costa.

Un segon “candidat”, aventura en Miñarro que potser fora el Pou d’en Narcís.

Però aquest avenc no es troba en la plataforma càrstica, sinó penjat a mitja paret del cingle (el seu descobridor accedí per un itinerari agosarat entre cornises i grimpades a la vertical del mar).

El darrer tram de pou espetega a peu de cingle, tocant l’aigua als -70, i a la vertical, ja sota el nivell del mar a -80 (-10 dins l'aigua) es desenvolupa una plataforma submarina horitzontal.

Seguint de nou al Miñarro, una tercera opció la constitueix un avenc a l’Escala, citat per Font i Sagué, que posteriorment Faura el 1910 en llistar les majors cavitats de Catalunya li atorga, uns 130? de fondària. –l’interrogant és d’en Faura- i tampoc no ha estat trobat mai.

En resum l’Afrau Sunyer, és un encanteri.

De tota manera, els inventors varen tenir una bona pensada: el Montgrí bé es mereix una cavitat important!

Amb ella somniem, tot i sabent que els somnis rarament es fan realitat.

Nova Junta Federació Catalana d'Espeleologia

Ja tenim una “nova” Junta Directiva de la FCE, proclamada en ser l’única candidatura presentada. Els hi desitgem el major èxit en la gestió.

L’enumeració de vocalies no deixa de resultar sorprenent; obeeix a una estructuració de tasques? o merament resulta d’assignar càrrecs per complaure als que s’ofereixen a col·laborar?

Tinc la sensació que s’ha perdut l’oportunitat de repensar una estructura mes operativa, però el temps dirà. Tot i entenent que es tracta d’una línia continuista i tradicional trobo a faltar un tresorer, potser també un vocal de "barrancs"... i m’intriga el de “Subaquàtica Contin”.

En fi, això és el que hi ha, i els hi dono les gràcies avançades, per tota la bona voluntat que hi puguin posar.