dimecres, 31 de maig de 2017

Les coves de Santa Creu d'Olorda (3)

...segueix de l'apunt d'ahir...

Descripció
En les notes anteriors ja hem publicat les descripcions que fan els treballs de l’Oscar Andrés i la mes complerta de A.Asensio & P.Benet

En l'excel·lent EspeleoÍndex s’hi inclou la descripció d’aquests darrers, en la seva traducció al català que entenem que és prou correcta des d’un punt de vista espeleològic, però en els ja citats nous treballs d’aixecament topogràfic publicats a la web Espeleo i Aigua van donar com a fruit secundari la descoberta/desobstrucció d’unes petites prolongacions pel que presenten un relat de major detall.

Conseqüents i per no embolicar amb una nova descripció inserim la darrera publicada, amb lleugeres adaptacions, tot i advertint que podeu trobar alguns topònims aparentment diferents.

Hi trobem tres cavitats pròpiament dites la més gran cova de l'Or o dels Encantats, que té tres accessos penetrables, que descrivim més endavant. Formant un sistema de reduïdes dimensions. Amb dues cavitats que és situen a prop de la principal, passant a nomenar-les Encantats II i Encantats III.

Coordenades UTM ETRS89 31 T
Boca  principal,   X:420792,  Y: 4584757,  Z: 355
El LLaminador,  X:420793,  Y: 4584761,  Z: 357
Boca inferior,      X:420798,  Y: 4584761,  Z: 354
Encantats  II,      X: 420787,  Y: 4584754,  Z: 353 
Encantats III,     X: 420768, Y: 4584764,  Z: 344


Cova dels Encantats II, o de la Molsa.
Petita cavitat de 11 metres de recorregut a escassos metres de la boca principal de la cova de l'Or. És tracta d'una estreta diàclasi que pot tenir relació amb la cova de l'Or, algunes esquerdes prenen direcció a la anomenada cavitat. Alguns autors l'anomenen cova de la Molsa per aquest tipus de vegetació que s'acumula en la seva entrada.


Cova dels Encantats III.
Cavitat que per accedir hem de des-grimpar per un single al costat de ponent de la boca principal, de uns 3 a 4 metres d'altura, on en un replà s'ubica la boca de la cavitat. Tractant-se en els metres inicials d'un laminador al poc un esglaó ens situa en una galeria de uns 2 a 3 metres d'alta per una amplada no superior al metre. Que fent diferents recolzes queda tancada en estretes fissures. Donant-li una llargada de uns 20 metres.


Cova del Encantats o de l'Or.
Poder fer una descripció més entenedora de la cavitat doncs la seva morfologia la fa una cavitat en alguns punts enrevessada, encara que el seu recorregut sigui a priori escàs però te molts pasos estrets i per gent no avesada perdedors. Ens hem pres la llicència per poder dirigir millor aquesta descripció la de batejar amb nom propi alguns dels passatges i espais per fer més entenedora la descripció. Farem una descripció dividida en tres sectors, accedint per la boca principal distingirem la zona de ponent esquerra, central i de llevant.


Zona de ponent
Accedirem per la boca principal, en una curta galeria que dona accés al inici de la galeria principal, aquest és el principi d'una diàclasi que va d'extrem a extrem de tot el conjunt, amb una orientació O 73º N, en fort pendent. Una  ziga-zaga aquí als nostres peus punt topogràfic 5 hi ha l’accés al la sala dels blocs pel (passatge desobstruït durant la realització del treball) pas del pica-pica per superar aquest cal l'ús de corda i davallador. La galeria en un canvi brusc de direcció que l'estreny tornant a ser una amplada normal als pocs metres, tornem a ser en la mateixa direcció en què ens trobàvem i arribem al pou que dóna accés a la zona central. Seguint endavant arribem a l'extrem oest de la gal. principal de forma ascendent, aquí les dimensions es fan mes amples i trobem un pont de roques encaixades, descrit per Lluís Mª Vidal. Tornats enrere, trobem una rampa amb una finestra de petites dimensions que dóna accés a una rampa, on trobem una sala de bones dimensions sala del graffitis . Al extrem oest de la saleta una esquerda diaclasada, la superarem en ramonage, arribarem a l'interior d'un caos de blocs en una sala gairebé circular, una finestra molt estreta en la part baixa pas del cony, accedeix a unes diaclases estretes, on trobem una sèrie de culs de sac sense continuació i de penosa superació (molt estret).

Zona central
En la galeria principal després d’haver superat la ziga-zaga que fa la galeria, trobem un ressalt R-3. En aquest punt per sobre del nostre cap hi ha situada la galeria penjada podem accedir-hi en ramonage delicat o amb estreps per mitja de parabolts, queda insta·lat un des-penjament per poder davallar amb seguretat. En R-3 descendirem per ell, arribant a la seu fons, als dos costats observarem dues continuacions, continuarem  en direcció nord per una esquerda de petites dimensions amb petit pendent, ens endinsem en una galeria de forma triangular amb signes d'erosió/corrosió, arribant a l’altre extrem observem un fus format per blocs. Una estret laminador en la base del fus connecta amb la sala del graffitis. Superat el fus en grimpada prou delicada arribem a la galeria paral·lela, diàclasi que s'estructura paral·lela a la galeria principal. Anant a ponent al final de la diàclasi, i enfilant-nos observarem una gatera d'uns 40x40 cm d'amplada pas del presoner que accedeix a la sala Nova, fou descoberta desprès d'una desobstrucció tenint diversos problemes a l'hora de desfer el camí. En el seu interior observem el desplaçament de sediment cap a les parts baixes de la cavitat amb el desplaçament dels blocs desencaixats en la mateixa direcció. Tenint l'aspecte d'embut, és una petita sala que no segueix la mateixa direcció de la galeria abans esmentada. Arribant a la part de llevant de la galeria paral·lela, un pou estret format per un apilament de blocs que un cop superat accedim a una vertical d'uns 5 metres de profunditat, una corda ens farà un bon servei (aquest pou en descens resulta fàcil de baixar, ascendir pot comportar una bona suada sense mitjans mecànics), ens situa on anomenem sala dels blocs, tractant-se d'una diàclasi amb diferents ramificacions ocupada per blocs, uns petits buits en el centre d'aquesta ens col·loquen en la cota màxima de profunditat. En una rampa ocupada de blocs trobem una mena de fus diaclasat aquest connecta amb la galeria principal pel pas del pica-pica al sostre. Als nostres peus però hi ha estret pas per entre blocs accedim en un laminador de minses proporcions i molt claustrofóbic, pas de la premsa pel qual arribarem a una rampa molt polida i de difícil superació pas del avern que ens dura al R-3 i a la galeria principal per on havíem accedit al principi.

Zona de llevant
En aquesta part del recorregut distingirem dues parts intercomunicades entre amb dos per pous i gateres de difícil progressió.
Situats al final de la rampa venint de la boca principal, punt topogràfic 4. Aquí un ressalt descendent ens mena a una curta galeria en la que a mitja galeria hem de superar un ressalt d’uns 2 metres d'alçada arribem a una mena laminador rampellut hom arribem a la sala Gran, a la nostre dreta podem connectar amb la galeria principal encara que resulta molt complicat de superar l'estretor. La sala Gran també ramificada i amb unes dimensions prou amples, en direcció nord penetrem en una petita sala annexa a la sala principal. Tornats al centre de la sala i al peu del accés de la petita sala anterior, per una grimpada delicada accedim al sostre de la sala, entre gateres fins al pas de l’estira colls retrobarem la galeria principal en la seva part est i arribarem a la boca inferior encara que alguns autors sembla la donen com a un pas superable aquest no és factible, no la vam voler eixamplar car que considerem no era necessari. De la sala gran vers a ponent, per una petita rampa arribem a la part més alta de la cavitat on en un curt seguit de petites cambres i gateres arribarem al que anomenem “el Llaminador” boca que dóna al exterior en un pas prou estret i angoixant. En la part interior abans de sortir al exterior pel “Llaminador” un  enfonsament vertical ens menen a la sala Gran per el seu sostre o a la galeria principal tal com esmentem anteriorment passant pel pas del estira colls. 

El total topografiat és de 220 metres i el desnivell 17 metres (-15 + 2)

Fotografies 
Presentem una selecció d'imatges obtingudes en la nostra darrera visita. 
...segueix en l'apunt de demà...

dimarts, 30 de maig de 2017

Les coves de Santa Creu d'Olorda (2)

...segueix de l'apunt anterior...

Situació
Ja hem vist en el treballs publicats que aquestes cavitats tenen un conjunt de particularitats que fan aconsellable la seva visita i anàlisi, i no és menys interessant el lloc que ocupen dins del Parc de Collserola.

Creiem que és alhora una oportunitat per conèixer alguns aspectes històrics, industrials, patrimonials i evolutius força enriquidors, L'any 2016 va fer 100 anys de la desaparició del terme municipal de Santa Creu d’Olorda, una demarcació territorial creada al segle XIX i regida per un govern local. L’1 de gener culminava el procés de segregació i el terme era repartit entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià (municipi fins al 1921). Amb motiu d'aquesta efemèride es creà una exposició de la que inserirem un petit vídeo i un interessant document en pdf resum del material exposat.

Olorda una història compartida



Accés
Situades en el vessant occidental del turó del Puig d'Olorda, en un banc calcari en forma de grada i dins les antigues instal·lacions de la pedrera d'ASLAND. L'accés es pot fer des de Sant Feliu de Llobregat o des de la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei, fins el lloc de les pedreres.
Des del punt de vista geològic constitueix una geozona singular on en un sector reduït es poden contemplar una diversitat de estructures i roques del paleozoic.

Bocamina en les pissares negres del Silurià.
L’edat de la formació La Creu correspon al Silúric i consisteix en calcàries blavoses o gris-blavoses massives amb abundants estiòlits, amb un contacte molt tectònitzat.

La formació Olorda d’edat Devònica és d’una potència de 30-40 metres, encara que la part visible en la pedrera és més reduïda. Les cavitats és situen en aquestes fàcies entre el Silurià superior i el Devonià inferior, d’acord amb els fòssils localitzats en l’extrem oest de la galeria principal sembla que la seva datació correspon al meso-devonià (aprox. 400 milions d’anys). 

Al proper front de la pedrera abandonada es pot observar un espectacular aflorament de tectònica d’apilament d’escates cavalcants amb els seus plecs associats produïda durant la orogènia Herciniana.
Deixem els vehicles en les proximitats de la pedrera de la trituradora i seguin una ample pista paral·lela que després d'un tram rectilini va fent uns revolts molt marcats fin que ens enfilem per la nostra dreta en un punt fitat.
L'entrada principal coneguda com el Forat de l'Or té una tanca però no hi ha pany.

...segueix en l'apunt de demà...

dilluns, 29 de maig de 2017

Les coves de Santa Creu d'Olorda (1)

Les coves de Santa Creu d'Olordra, situades a la Serra de Collserola, en terme de Sant Feliu de Llobregat son força interessants malgrat les seves modestes dimensions. Tenen un passat d'ocupació neolítica, una estructura tectònica gens convencional i la seva escasa dificultat i la proximitat a la conurbació barcelonina, la fan molt apta per processos didàctics i d'iniciació a l'espeleologia.

En un temps es creia que havien estat desmantellades per una pedrera pròxima, però ja vam descartar aquesta hipòtesi i li vam dedicar un breu post el aquest bloc el 2007.
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2007/05/coves-de-santa-creu-dolordra.html

Deu anys després vam tornar-hi a fer-hi unes fotos el 11.04.2017 (dimarts), l'equip era format per:
Dolors Boter, Pere Cantons, Jordi Perera, Toni Robert i Víctor.

Antecedents
Topografia del 1900 publicada a: Estació Neolítica de Santa creu D’Olorde, Lluís M. Vidal


Extret de Finestres del Pasat
http://santfeliuabans.cat/wp-content/uploads/2016/09/ExpoFinestresBx.pdf

Speleon 1952

Catálogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona / ( 1961)

Cavernes 23 (1991)

Vídeo 
Collserola Sota Terra Capítol 1. Les coves Neolítiques.
Marc Navarro 2002 (penjat al Youtube el 09.01.2009)


En la web podreu trobar múltiples pàgines en referència a aquestes cavitats i les seves llegendes. D'entre elles us recomanem el que van publicar els companys d'Espeleo i Aigua el 2012, on 
presenten un treball de final de curs de batxillerat dels germans Julià, amb que inclouen un nou i complex aixecament topogràfic i una sèrie de mesures climàtiques.
Topo 2011 Eloi i LL. Julià


...segueix en l'apunt de demà...