L'avenc d'Ancosa a fons (2)

...continua de l'apunt d'ahir...

Visita a l'avenc d'Ancosa

Geoespeleologia

Badiella,E.; Fustagueras,J.; Indurain,J. (1977).- 'Estudi geoespeleològic de les cavitats dels voltants del poble de La Llacuna' SIS (5): 53-65 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (11): 409-421. SIS ' CET. Terrassa    

Inserim un extracte d'aquesta interessant publicació.

Detalls parietals i d'espeleotemes

Fauna

El Fons Josep Maria Co i de Triola

Josep Maria Co de Triola (1884-1965) va formar part de la primera generació de fotoperiodistes esportius, juntament amb Ramon Claret, Joan Bert, Alejandro Merletti i d'altres. Va ser redactor i fotògraf de "La Veu de Catalunya" i la revista "D'Ací d'Allà" i va destacar en esports tan variats com el motociclisme, l'hípica, el tenis, l'espeleologia, l'esquí i, sobretot, en els tres esports més populars a Catalunya a principis de segle XX: el ciclisme, la boxa i el futbol. Una bona part del seu fons avui es guarda a l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. 

L’avenc d’Ancosa a fons (1)

Els antecedents històrics, situació, comoditat d’accés, senzillesa d’exploració, fan que l’interès d’aquesta modesta cavitat d’accés vertical constitueixi un objectiu agradable per una activitat matinal.

Un grup de l’Espeleodijous vam repetir la visita el passat 13.11.2014 ( Ricard Alsina, Manuel Cano, José Hidalgo, Jaume Julià, Lluïsa Mengual, Jordi Perera, Josu Riezu, Antoni Torra i “Víctor”)

El grup d'aquest dijous + en Jordi que fa de fotògraf

Situació

Des de la població de La Llacuna cal anar cap a Torrebusqueta, agafar la pista del coll del Corral passant per les vores d'un dipòsit i més endavant per les runes d'un projecte de convent cistercenc. Seguint la pista més fresada en direcció SO, surt a l'esquerra el camí de la Plana Roja, el qual cal seguir tot passant pel singular Roure d’Ancosa i a pocs metres mes endavant en mig de la Plana d’Acosa, a l'esquerra, es veu la petita depressió amb la boca de l'avenc.

El roure monumental d'Ancosa
En la immediata proximitat del nostre objectiu, paga la pena deturar-se un moment per gaudir de aquest roure (Quercus cerrioide) que va ser declarat arbre monumental el 8.02.1990.

Els antecedents històrics

La primera exploració de l'Avenc d'Ancosa el 11.08.1907 representa l'inici de les activitats espeleològiques portades a terme per l'aleshores acabat de fundar Club Muntanyenc. Primer va baixar Faura i Sans, i seguidament Có de Triola, Josep Colomines, Pau Obiols i molts de la resta d'acompanyats a la sortida. 

Có de Triola, Josep M. (1909).- 'L'Avenc d'Ancosa' Sota Terra  (I): 27-41. Club Muntanyenc.

...segueix en l'apunt de demà...

El cristal de Hispania (Lapis Specularis)

http://www.flickriver.com/photos/rupo/sets/72157629882266624/

Viquipèdia

Gota a gota 5 (2014)

Simpatia pel Ratpenat

Ratpenats de Catalunya

Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya

A Catalunya hi ha moltes espècies de ratpenats, totes elles insectívores. Aquesta és una llista de les espècies conegudes al Principat tal com es publicà a: Vigo, Marta (2002). Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Barcelona, Editorial Pòrtic.

Ratpenat cuallarg europeu (costa mediterrània, sud del Principat, La Noguera i Pallars Jussà)

Ratpenat de ferradura gros (tot el Principat)

Ratpenat de ferradura petit (tot el Principat tret del Ponent i algunes comarques del sud)

Ratpenat de ferradura mitjà (Camp de Tarragona, extrem sud de l'Àmbit metropolità i sud del Montsià)

Ratpenat de ferradura mediterrani (tot el Principat tret del Ponent, el nord-oest i algunes comarques del sud)

Ratpenat de Schreibers (tot el Principat tret dels alts Pirineus)

Ratpenat orellut meridional (tot el Principat tret del nord-oest i la zona del Ripollès)

Ratpenat orellut septentrional (nord-oest i part centre-nord de la província de Girona)

Ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris, al Ripollès i a Andorra)

Ratpenat de bosc (nord-oest i centre-nord del Principat, Lleida)

Nòctul gegant (nord-oest i centre-nord del Principat)

Nòctul petit (centre-nord de la província de Girona, Pallars Jussà, Conca de Barberà, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià)

Nòctul gros (Pirineus, oest i sud de la província de Girona i Conca de Barberà)

Ratpenat bru dels graners (tot el Principat tret dels alts Pirineus, Vall d'Aran)

Ratapinyada muntanyenca (zona pirinenca, Barcelona, Osona, La Selva, Vallès Oriental, Conca de Barberà, Terra Alta,Baix Ebre i Montsià)

Ratapinyada pipistrel·la (tot el Principat)

Ratapinyada de vores clares (tot el Principat tret dels alts Pirineus, Vall d'Aran)

Ratapinyada falsa (tota la costa mediterrània)

Ratpenat de peus grossos (tot el Principat tret del nord-oest i el centre-nord)

Ratpenat d'aigua (en colònies disperses a totes les províncies del Principat)

Ratpenat de musell agut (tot el Principat tret de parts del Ponent i parts del Pirineu)

Ratpenat de musell llarg (tot el Principat tret de parts del Ponent, del Pirineu i del sud)

Ratpenat de Natterer (nord del Principat, centre-est, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià)

Ratpenat de Bechstein (Ripollès i parts d'algunes comarques col·lindants)

Ratpenat d'orelles dentades (Baixa Cerdanya, centre, est i nord-est del Principat, La Noguera, la Segarra, Terra Alta,Baix Ebre i Montsià)

Ratpenat de bigotis (extrems nord-oest i nord-est del Principat)

Ratpenat de bigotis petit (Parc Natural del Montseny,Alta Garrotxa)