Fotografiant fauna cavernícola viva

Un aràcnid: pseudoescorpí Chthonius bullonorum, de la Cv. de La Pileta

L’amic i company d’activitats biospeleològiques, l’Agustí Meseguer, fa un cert temps que es va dedicant a la fotografia de fauna terrestre, directament en el seu medi ambient. Per assolir uns bons resultats són necessaris un bon equip tècnic; molta paciència; companys col·laboradors i sobretot afició.L’Agustí ens ha facilitat algunes mostres del seu treball, que tot seguit inserim.

Un aràcnid: pseudoescorpí 

Isópode triconíscid

Aràcnid araneid

Diplòpode iúlid

Miriàpode aquàtic

Coleòpter del gènere Paraphaenops

Fins fa poc temps, la representació de la fauna d’invertebrats cavernícoles en publicacions, sempre es feia a base de dibuixos, dibuixos a la tinta amb fons negre; dibuixos simplificats del contorn de l’animal; dibuixos del contorn amb reompliment de les línies més importants; dibuixos que ja quasi poden semblar una foto, etc.

Troglocharinus subilsi. Un clàssic dibuix només del contorn. Dibuix de Francesc Español, 1966

L'isòpode aquàtic Cantabroniscus primitivus. Dibuix ressaltat sobre negre, de Michel Cabidoche. 1966

Apoduvalius alberichae. Dibuix completat amb ombres i més detalls. Dibuix de F. Español, 1971

Duvalius lencinai, dibuix de fotografia. V. Ortuño 2006

Quant a les representacions fotogràfiques d’entomologia, es van iniciar amb l’objecte mort i enganxat sobre una cartolina, tal com es guarden a les caixes de les col·leccions.

Leptodirus hohenwarti, el primer insecte cavernícola conegut

Actualment, amb programes tipus Combinez, s’obtenen fotografies “perfectes” al deixar focats tots els planells en fondària. També hi ha programes que poden convertir aquestes fotos en dibuixos que sembles fets a la ploma. També, cada vegada més, veiem en els articles especialitzats, fotos de fauna en viu, com ja hi estem acostumats a veure en els articles dels Espeleodijous d’aquest bloc.

Agustì Meseguer en plena feina

Ortòpter: Dolichopoda de la Cv. del Far

Speonemadus de la Cv. de la Pileta

Un araneid opilió

Parvospeonomus delarouzeei

La fotografia d’artròpodes (coleòpters; dípters; centpeus; col·lèmbols, etc.) en viu, de sempre ha estat molt problemàtica per les següents raons:

-Profunditat de focus. A causa de la poca distància a què s’ha de disparar la màquina, el camp focal és molt reduït. És molt difícil tenir focat tot l’animal.

-Il·luminació. Per obtenir una bona instantània en moviment, s’ha de disparar amb temps molt curt, i amb l’objectiu ben tancat. El flash normal dóna ombres molt contrastades, a menys que sigui un flash anular, però llavors, la manca d’ombres fa que la foto sigui “plana”, sense fondària.

-El contrast del bitxo amb el terra. Hi ha animals, com algunes espècies d’aranyes; els col·lèmbols; els àcars de petita mida; alguns tipus de dípters, etc., que són gairebé transparents. Segons el color del fons per on caminen, o neden si són aquàtics, quasi no es veuen a la imatge. S’han de dirigir a un tros que sigui d’un color ben contrastat.

-El camp de treball. Per poder seguir, focar i disparar, la fauna ha d’estar tranquil·la i sobre una zona sense pedres ni esquerdes on poder amagar-se.
Podríem parlar de moltes més dificultats, però no es tracta, en aquest post, de donar cap lliçó, només presentar una mostra del treball de l’Agustí.

Dìpters Limonia nubeculosa

Col·èmbol

Araneid àcar del gènere Ixodes, Paràsit dels ratpenats

Diplud campodeid

Tisanur cavernícola

Molusc del gènere Oxychillus

A més de la seva especialitat en la recolecció de fauna cavernícola al llarg dels quasi cinquanta anys que anem fent junts activitats sota terra, podeu consultar la seva pàgina web agusti2.com, en que podreu veure els resultats del seu treball, de flora i fauna exterior. També treballa a organitzar la galeria de fauna cavernícola Àlbum del món subterrani, al bloc de l’Associació Catalana de Biospeleologia biosp@blogspot.com.

Amb el nostre agraïment a l’Agustí, per la seva col·laboració.

Travessa Grans Canaletes - Canaletes

Vacances 2014 al Conflent
Els 15 dies que tenim de vacances decidim anar al Conflent amb la idea de visitar algunes de les coves que es troben a la nostre Catalunya Nord.

Avanç  de marxar comprem el llibre de “Cova de Fullà-Canaletes del Col·lectiu Conflent Subterrani” imprescindible per trobar  tota la informació relacionada amb la primera travessa que decidim fer i que es la que us presentem tot seguit.

Extret amb autorització del llibre Cova de Fulla-Canaletes (2008)

Extret amb autorització del llibre Cova de Fulla-Canaletes (2008)

Extret amb autorització del llibre Cova de Fulla-Canaletes (2008)

Travessa Grans Canaletes - Canaletes

Hem de dir que el primer dia vàrem anar a fer la visita turística a la cova de Canaletes per tal de tindre una idea de a on aniríem a parar en el cas que aconseguíssim fer la travessa.

Després de fer tots els tràmits per tal de rebre el permís d’entrar, ens presentem a les 10 del matí a l’aparcament, preparats amb tot el nostre equip per tal de poder entrar abans que els visitants.

Amb un moment arribem fins al final del tram turístic, a la sala del “Temple d’Angkor”  i comencem la nostre “aventura”.

Baixem fins als “3 guardians” i  remuntem una mica fins a la “Galeria dels Macarrons”, profusament decorada amb finíssims macarrons i columnes.

Accedim a la “Sala dels Blocs” per una escala i ens endinsem a la “Galeria del Cul de Sac” i tal com el seu nom indica, hem de retrocedir i ajudants per alguna que altre fita arribem a la “Sala de les Columnes”.

En aquest punt desemboquem a la Galeria Canaletes per la “Sala d’Amor”. Tot i haver-la vist una i altra vegada a fotos i llibres, es espectacular, blanquíssima, imponent.

Ens entretenim fen fotos i mes fotos.

A partir d’aquí i per uns graons tallats a la pedra i una corda per ajudar a grimpar, anem a parar a la  “Sala de la Foscor”, un nom molt encertat, ja que després de la sala tant blanca que acabem de passar, aquesta és de grans dimensions més fangosa i amb blocs, tot i així té racons amb formacions també blanques i algun gorg.

Seguim avançant per una galeria única, fins que veiem a la llunyania  la claror de la zona visitable de Canaletes  i donem per aconseguit el nostre objectiu quan veiem l'última formació curiosa que la guia ens ensenyà el dia abans a la nostra visita a Canaletes, “la cabreta a sota la palmera”.

El temps que ha estat de gairebé 3 hores i el recorregut d’uns 1.100 mts., per tant decidim que en lloc de sortir per Canaletes, tornem enrere  i desfem el camí, per poder tornar a gaudir d’aquesta oportunitat que hem tingut invertint amb la tornada tot just una hora.

Juli Serrano i Montse Roca

...seguira en els propers dies...

Centenari de l'Espeleologia

Émile Rivière de Précourt, l'any 1890, creà el neologisme espeleologia. La primera entitat amb aquest nom, Société de Spéléologie, es legalitzà a Paris en 1895.

Veure, http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/08/arabia-el-primer-espeleoleg-catala-1894.html

Des de molt abans d'aquestes dates, foren els científics naturalistes i altres tipus d'investigadors els que s'interessaren per l'exploració i estudi de les cavernes i el seu entorn, deixant-nos diversa i abundant documentació

La Fédération Française de Spéléologie considerà que el centenari de l'espeleologia s'havia d'avançar dos anys, i així contaren a partir de la travessada de Bramabiau (1888) realitzada per E.A. Martel i els seus companys, tractant-se aquesta activitat d'una exploració èpica, predominantment esportiva.

La Federació Catalana d'Espeleologia per commemorar el centenari de l'espeleologia catalana, trià la data del 27 de desembre de 1997, diguent-nos que, l'exploració de N. Font i Sagué a l'avenc de Can Sadurní és considerada la primera exploració sistemàtica d'una cavitat, i constitueix l'inici de l'espeleologia a Catalunya i a la resta de l'Estat.

El treball espeleològic més important realitzat l'any 1897 per Font fou l'elaboració i divulgació del Catàleg Espeleològic de Catalunya.

Amb motiu d'aquest centenari, la Federació i els Grups catalans organitzaren una important sèrie d'activitats al llarg de l'any 1997 de les que us adjuntem diferents mostres. 

Moreno (vicepresident FCE), Vergés (president FCE), regidor ajuntament BDN, Estrada (president CEB), Miret (expresident GEB) Suñol (expresident GEEB)

Cor de Marina. Badalona

A la Federación Española de Espeleología, també li va anar bé l'any 1997 com el del centenari de l'espeleologia espanyola.

Sense anar més enredera en el temps, només afegiré que a l'any 1896 Gabriel Puig y Larraz publicà Cavernas y Simas de España (l'autor ja utilitza la paraula espeleologia en aquest catàleg que serví de model a Font per elaborar el seu de Catalunya) i, que al mateix any Martel i Viré, amb col·laboradors autòctons, realitzen una campanya espeleològica d'importància a l'illa de Mallorca.   

L'espeleologia fou concebuda amb les pretensions de crear una nova ciència, amb la finalitat de ser complementaria i auxiliar d'altres ciències.

Amb el pas del temps aquest concepte s'ha anat transformant fins a l'actualitat, on la majoria de les associacions espeleològiques són de caràcter eminentment esportiu. Així, no és gens d'estrany que, aquestes federacions esportives triaren un esdeveniment esportiu com l'inici de l'espeleologia a les seves demarcacions, fins i tot a la mateixa França, lloc a on es va crear la denominació (1890) i es va fundar la primera associació (1895).