Entrevista de Núria Ventura a Eduard Vives (el Butlletí del C.E.Terrassa 05.2014) i pàgina web.
 |
| Col·leccions de coleòpters cavernicoles del Museu de Ciències de Barcelona |
 |
| Coleòpter a la Krubera-Voronja, l'avenc més profund de mon. |
dimecres, 13 d’agost de 2014
"Els escarabats son els autèntics conqueridors de la Terra"
Entrevista de Núria Ventura a Eduard Vives (el Butlletí del C.E.Terrassa 05.2014) i pàgina web.
dimarts, 12 d’agost de 2014
dilluns, 11 d’agost de 2014
Arabía, el primer espeleòleg català (1894)
Mataró ( Maresme ), 1850 - Barcelona, 1902.
Llicenciat en filosofia i lletres, intèrpret jurat, escriptor, president de l'Associació d'Excursions Catalana (1879-1883).
Fou el primer en publicar un escrit de caire espeleològic a Catalunya (1890), encara que fos una traducció feta a E.A. Martel, sobre la travessada de Bramabiau (1888), activitat considerada com l'inici de l'espeleologia moderna, fou celebrat en 1988 el centenari a Millau.
Arabia, en 1878 visita varies coves de St. Llorenç. En 1880 pren temperatures a la Cova del Salnitre de Montserrat.
L'any 1894 s'adhereix a la Societat d'Espeleologia, constituïda legalment a Paris a l'any següent (1895)
A la llista de membres (150) podem observar que només figura un altre resident al territori espanyol, l'arxiduc Salvador d'Austria a Palma de Mallorca.
El primer número del Butlleti (sèrie groga) apareix l'any 1895, l'últim. núm. 23/24, l'any 1900
Les Memòries (sèrie verd) apareixen en 1895, l'últim, núm. 74 el 1913
La important figura de Ramon Arabía és divulgada a les diverses histories que s'han escrit de l'excursionisme català. També s'esmenta a les històries de l'espeleologia catalana, encara que en ambdues no es menciona l'anècdota de que fou el primer català que forma part d'una associació espeleològica.
EL NAIXEMENT DE LA ESPELEOLOGIA. L'espeleologia moderna
El francès E.A. Martel (1859-1938) considerat com l'iniciador i el divulgador de l'exploració i l'estudi de les cavernes, pretengué que aquestes investigacions fossin reconegudes com una nova ciència. Així, en la seva primera monografia, Les Cévennes (1890), va aplicar el terme grutologia. Posteriorment, el 1892, el mateix Martel refuta la paraula espeologia, proposada per ML de Nussac (1869-1951), en considerar que la seva etimologia inclou les cavitats artificials. El prehistoriador M. Emile Rivière (1835-1922), va proposar el vocable espeleologia (= caverna / discurs, tractat), i Martel adopta el neologisme a la seva obra Les Abîmes (1894) donant-li oficialitat.
És clar, que abans d'aquestes dates ja s'efectuaren moltes exploracions i estudis documentats de les cavernes, però és a partir d'aquest període quan diversos autors utilitzen la frase feta espeleologia moderna per a referir-se al temps que transcorre des de les exploracions de Martel fins a l'actualitat.
A les Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, vol. 2: 106-119 (1878), Arabía publica descripcions de coves que va visitar durant una excursió a Sant Llorenç del Munt
El francès E.A. Martel (1859-1938) considerat com l'iniciador i el divulgador de l'exploració i l'estudi de les cavernes, pretengué que aquestes investigacions fossin reconegudes com una nova ciència. Així, en la seva primera monografia, Les Cévennes (1890), va aplicar el terme grutologia. Posteriorment, el 1892, el mateix Martel refuta la paraula espeologia, proposada per ML de Nussac (1869-1951), en considerar que la seva etimologia inclou les cavitats artificials. El prehistoriador M. Emile Rivière (1835-1922), va proposar el vocable espeleologia (= caverna / discurs, tractat), i Martel adopta el neologisme a la seva obra Les Abîmes (1894) donant-li oficialitat.
És clar, que abans d'aquestes dates ja s'efectuaren moltes exploracions i estudis documentats de les cavernes, però és a partir d'aquest període quan diversos autors utilitzen la frase feta espeleologia moderna per a referir-se al temps que transcorre des de les exploracions de Martel fins a l'actualitat.
L'any 1879 visità la cova del Salnitre a Montserrat, escrivin aquesta referència, Excursió col·lectiva á Montserrat y col·locació del primer thermómetro de máxima y mínima en lo cim de Sant Geroni. Butlletí Associació d'Excursions Catalana (1880) tom. 2: 8-17.
Martel fou soci delegat a Paris de l'Associació d'Excursions Catalana, al butlletí de l'entitat publicà aquest escrit exclusiu, Los congostos del Tarn y Montpellier-le-Vieux (Lozère y Aveyron, França), but. 96: 168-177, que fou traduït al català per Arabía.
Martel va efectuar diversos lliuraments d'obres seves a la biblioteca de l'Associació d'Excursions Catalana. L'any 1890 Arabía traduí de Martel, Lo riu subterrani de Bramabiau. Descubriment y primera travessia. But. AEC, tom. XI (1890) 35-48.
Francesc Miret
Martel fou soci delegat a Paris de l'Associació d'Excursions Catalana, al butlletí de l'entitat publicà aquest escrit exclusiu, Los congostos del Tarn y Montpellier-le-Vieux (Lozère y Aveyron, França), but. 96: 168-177, que fou traduït al català per Arabía.
Aquesta travessada fou realitzada l'any 1888. Es considerada per la Federació Francesa d'Espeleologia (FFS) com l'inici de l'espeleologia. A Millau, en 1988, commemoraren el centenari.
diumenge, 10 d’agost de 2014
Canadà. Carst i coves (2)
No existeix al Canadà, una federació estatal d'espeleologia, tot i que publiquen una revista "nacional", la Canadian Caver.
Hi ha nombroses organitzacions espeleològiques, en ciutats i regions, d'entre elles probablement la més propera a l'àrea de les Rockies és la d'Alberta.
Les Grans Cavitats del Canadà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)