Forat del Collet de Nas (1)

En la darrera visita del 2.10.2014 al Forat de les Gralles vam estar “interrogant” a un amable ramader que ens explicà que coneixia un forat en el llogaret de Nas. La Dolors i el Toni dies després van anar i gràcies a les bones indicacions rebudes el van trobar, tot localitzant un “spit” a la boca, i per tant calia concloure que ja era una cavitat coneguda, malgrat que no vam saber trobar-hi cap referència publicada.

Novament el 16.10.2014 hi anàrem un grupet de l’Espeleodijous, en aquesta ocasió hi participàvem 10 amics: Dolors Boter, Pere Cantons, José Hidalgo, Jaume Julià, Lluïsa Mengual, Jordi Perera, Josu Riezu, Toni Robert, Antoni Torra i “Víctor”.

L'avenc està situat en un indret singular amb esplèndides vistes, i tot i estar molt a prop d'on aparquem el camí està embrossat i sense visibilitat de la cavitat fins que hi som a la mateixa boca. 

L'accés

Avancem voltant un turó de calcàries devòniques tabletejades amb un fort capbussament, gairebé verticals, que formen una mena de puntal rocós, cal davallar per l'esquerra en mig d'un bosc en fort pendent, procurant acostar-nos a la paret.

"Acabem de parlar amb el Jordi de Nas, i ens ha dit que segons l’avi a qui havia de preguntar, l’avenc que vam fer es coneix a la contrada com a “FORAT DEL COLLET”, així doncs fora bo publicar-lo amb aquest nom. També ha explicat que l’avi, que es diu Braulio Caballero, li ha dit que de joves havien baixat al forat i van trencar algunes estalactites. També comenta que corre la llegenda que els moros tenien una fortificació en aquell indret i que a través de l’avenc, baixaven a buscar aigua a la vall de Ridolaina, la qual cosa lliga amb el que ens va dir el pagés de les vaques, que es deia que arribava el forat fins a la vall" Toni Robert 21.10.2014.

Imatges del Forat del Collet de Nas (1)

Restes i fauna

...segueix en l'apunt de demà...

Cova Lachambre. Terrassa 23.10.2014 a les 20,15h

IV Encontre d'Espeleòlegs Aragonesos. 24-26.10.2014 Montalbán

Bertrand Léger, l'espeleonauta.

El Comité Départemental de Spéléologie de l’Isère (CDS38) posa a la nostra disposicó gratuitament el llibre del pioner de l'espeleobusseig, Bertrand Léger en format PDF, tot un clàssic d'imprescindible lectura.

Descarrega-t'ho a:  http://cds38.org/bertrand-leger/

Bertrand Léger, Spéléonaute de Daniel Andres et Baudoin Lismonde. Groupe Spéléo de la Tronche. CDI de l'Isère. 130 pàgines (1995)

"Un livre sur l'histoire de ce plongeur extraordinaire, au caractère bien trempé...! Encore un livre de pionnier qui se plongeait loin, profond et aux mélanges, à une époque où d'autres n'hésitez pas à flirter avec les trois chiffres, à l'air...!"

La branca Bertrand Léger a Peyraou de Chadouillet (Ardeche) 

Apunt suggerit per en Josep Guarro.

Revisitant l'avenc d'Esteles (2)

...segueix de l'apunt d'ahir...

L’"avenc d’Esteles" ens interroga.

Com diu un dels aforismes d’en Jorge Wagensberg “comprensió és compressió”. De la infinita varietat i complexitat de formes que veiem, seleccionem unes tot simplificant la mirada i d’aquesta compressió de la realitat, aillem uns elements que intentem comprendre.

Se'ns diu que les nostres reflexions “in situ” sovint sobre aspectes morfólogics, fora bo reflectir-les per tal que “ajudin” als nostres lectors a “veure” el que nosaltres veiem i permetre’ls que les puguin contrastar i dissentir o fins i tot confirmar-les per tal que tots anem avançant en la comprensió d’aquest fascinant mon subterrani.

Amb aquesta nota intentarem una aproximació tot intentant que us resulti interessant.

Si heu mirat amb atenció les imatges dels anteriors apunts ja haureu vist el que ara destacarem:

La roca mare

Veiem que les parets, es a dir, la roca mare, està quartejada, gairebé d’aspecte bretxoide, on podem diferenciar els diversos fragments “trencats” i angulosos, independents de les diaclases rectilinies que solquen la superfície.

Consultant el mapa geològic del IGCC a 1:50.000 aquestes calcàries amb intercalacions dolomítiques del cretaci inferior s’atribueixen al Valanginià-Barremià. També veiem que s'emplaça sobre un sector fallat i amb un capbussament al voltant dels 20º.

Probablement el moviment relatiu dels compartiments rocosos, el que els geòlegs denominen, salt de falla, genera una potent fricció que tritura les roques donat-lis aquest aspecte.

La tartera

Aquest singular con d’enderrocs, en clara desproporció amb la magnitud de la cavitat, no sembla possible que resulti de la descomposició de les parets, o de l'evolució del pou d'accés, i per tant ens suggereix que son materials provinents de l'exterior.  

Aquestes acumulacions, en geomorfologia és distingeixen pel tamany: a) caos de blocs, format per elements rocosos que poden ultrapassar els 2 m de diàmetre i > 25,6 cm; b) tarter (o tartera), s. s., format per cairells de mida còdol de 25,6 a 6,4 cm; poc mòbils, bastant estables en trepitjar-lo; c) pedrusca, formada per cairells de mida palet (< 6,4 cm), poc estables en trepitjar-la. 

Si venen de l'exterior, es per que la cavitat actua com engolidor del pedruscall, i això pressuposaria un relleu exterior prou diferent de l'actual, on un vessant hi aboqués els materials resultants de la fragmentació rocosa, i probablement un clima també molt més fred que afavoriria aquest procés.

Reexcavació

Les parets han estat “polides” arrodonides per fenòmens de dissolució química, i en  llocs recobertes d’un concrecionament considerable amb una estructura de múltiples capes.

Aquest recobriment estalagmític està reexcavat i tapat de nou per un procés més modern de concrecionament, que una altra vegada està reexcavat. És una seqüència alternant que sembla correspondre amb una variada evolució geomorfològica del territori. 

Coloració

Trobem força diferència de coloració en parets i concrecions, son la resultant d’origen orgànic o metal·lífer i de diferents processos químics i físics. 

És probable que les taques blanquinoses és corresponguin amb alteracions microbianes, en paral·lel amb que succeeix amb les restes vegetals, que introduïts en aquesta mateixa cavitat, mostren també unes floridures emblanquinadores. 

Les concrecions dentades

Sens dubte l’avenc d’Esteles és singularitza per la quantitat i extensió d’aquest tipus de concrecionament. Verticals, gairebé horitzontals, sinuoses, isolades o múltiples, etc.  se’ns mostren en una profusió extraordinària.

No he trobat una explicació racional del seu origen i encara menys del perquè n’hi ha tants en aquest avenc. D’entrada semblen productes de goteig o escorriments cristal·litzats que posteriors processos d’alteració química estan en procés de destruir-les diferencialment, tot ressaltant la seva estructura deposicional original.

Disculpeu-nos

De tant en tant, si no us resulta massa feixuc, anirem compartint aquestes reflexions.

Cal reconèixer que és molt més el que ignorem que el que creiem conèixer, i això ho vivim amb plenitud de saber que sempre tenim molt per aprendre. Entre tant anem mirant i compartint aquestes visions, i gaudint de la natura, especialment dels seus petits detalls que tenim tant a l'abast. 

Confiem que ho gaudiu tant com nosaltres.