dimarts, 1 de juliol de 2014

Avenc de l’Ullera (Olesa de Bonesvalls)

...segueix de l’apunt d’ahir...

Continuant amb la visita d’espeleodijous ens vam dirigir cap el proper avenc de l’Ullera (-19m) una més de les cavitats del Fondo del Lladoner.

El mestre Joaquim Montoriol publicà el 1968 en la revista Geo i Bio Karst 18, un estudi del sector que analitza morfogenèticament les cavitats atribuint-les una gènesi d’erosió-corrosió inversa i situant el seu desenvolupament en relació als cicles erosius generals del massís.

Articles anteriors en aquest bloc:

dilluns, 30 de juny de 2014

Avenc Montesinos (Olesa de Bonesvalls)

Aquesta és una petita i ben coneguda cavitat de -16 m, situada en el vessant dret del Fons de l’Arcada de l’Ordal, en terme municipal d’Olesa de Bonesvalls.

Situació
Deixem els vehicles al final del carrer del Flamisell de la Urbanització del Lledoner, en el mateix punt tradicional per accedir al molt proper avenc dels Esquirols. Avancem sense perdre altitud vorejant el torrent, fins que desemboquem en una pista que baixa del coll d’Ordal, seguim per aquesta en sentit descendent fins que talla el fons de l’Arcada, aquí en la mateixa bifurcació trobarem les fites que assenyalen l’inici i l’itinerari del corriol que entre matolls i pins s’enfila fins la boca de la cavitat.
Visita
Vam aprofitar la matinal del dijous 19.06.2014 per visitar aquesta cavitat i la propera de l’Ullera (que podreu veure en l’apunt de demà). En la colla de l'espeleodijous d’aquesta jornada vam participar deu companys i companyes: Dolors Boter, Jaume Julià, Teresa Hernàndez, Miquel Nebot, José Hidalgo, Jordi Perera, Toni Robert, Antoni Torra, Manel Vizuete i “Víctor”.

Reportatge fotogràfic

...segueix en l'apunt de demà...

diumenge, 29 de juny de 2014

Projecte GLAKMA

Adolfo Eraso, en una de les conferències dels seus projectes

La publicació El mensual de 20 minutos nº 21, maig de 2014, inclou una entrevista d’ Ángeles Berjerano a l’Adolfo Eraso (pp 18-21), el contingut de la qual s’edita textualment en aquest post.

 L’Adolfo Eraso Romero, sempre l’anomanem l'Eraso, és un vell conegut pels espeleolegs que ja tenim una certa edat. De sempre ha estat en el punt més alt d’estudis, activitats, docència i relacio amb els estaments: primer del Comité, i després de la Federació Española d’Espeleología.

Amb un molt breu resum del seu currículum,veurem que no vaig desencaminat:

-Neix a Estella l’any 1934

-El primer contacte amb l’espeleologia va ser a prop de la seva ciutat natal quan tenia només 12 anys.

-Llicenciat en Ciències Químiques i Doctor en Geologia per la Complutense de Madrid

-Profesor titular de Hidrogeología de la Universidad Politécnica de Madrid,

-Va ser President del primer Comité Nacional de Espeleología (1967-1973)

-1973 a 1977: President de la Comissió Internacional de Física i Química del Carst, de l’UIS. (Unió Internacional d’Espeleologia) - Premi Extraordinari a la millor tesi doctoral, que va rebre el 1976, y la Medalla d’Or de la Societat Tcheca d’Espeleologia

-Director del Departament Cientific de l’U.I.S. ( 19771981)
 -Va ser President de l’UIS 1981-1986

-1985 inicia la seva dedicació a l’estudi de les regions polars i en particular les glaceres

- Des del 1989 presideix la Comissió Internacional per a l’estudi de les coves glacials i el carst en regions polars

-L’any 2010, amb Mª del Carmen Domínguez, creen l’Associació GLACKMA (GLAciares, CrioKarst y Medio Ambiente). L’Adolfo n’és el president

-Ha publicat més de 300 articles científics i també 12 llibres

-Més de 80 expedicions d’investigació polar: Alaska, Alps, Andes Centrals, Antàrtida, Caucas, Xina, Groenlàndia, Islàndia, Noruega, Patagònia, Urals, Sibèria, etc.



Foto editada dins de l'article. Peu de foto: El hidrogeólogo Adolfo Eraso durante una de sus expediciones en Islandia. Foto: Karmenka-Glakma 



Adolfo (a la dreta) i Karmenka, explorant una glaçera. Foto: Projecte Glakma



Adolfo i Karmenka. Foto: Projecte Glakma

L'Adolfo Eraso amb la seva inseparable pipa. Foto editada dins de l'article.  (Sense peu de foto)

Foto editada dins de l'article. Peu de foto: Eraso en la Antártida. Suele hacer una expedición anual a este continente. Foto: Karmenka-Glakma 

L'embut d'entrada a les xarxes sub-glaciars. Foto del Projecte Glakma

L'Eraso en una foto del bloc ELHUYAR zientzia eta teknologia.
Foto: Marisol Ramírez/ARGAZKI PRESS

Com a conseqüència de l'escalfament global del planeta a causa de l’augment gradual de la temperatura ambient, la massa de gel dels casquets i altres masses glacials disminueix per la seva progressiva fusió. És el que es denomina Descarrega Líquida Glacial.

El Projecte GLACKMA es posa en marxa el 2001 amb l’objectiu d’utilitzar les glaceres com a sensors naturals per estudiar l'escalfament global, mesurant la Descàrrega Líquida en determinades xarxes glacials.

Per desenvolupar les expedicions i extreure'n els resultats, disposen, entre l’àrtic i l’antàrtic, d’un total de set estacions fixes de mesurament que es visiten cada any, permetent el control comparatiu de la descàrrega glacial segons l’evolució del clima.

Els desitjem molts anys més amb aquests interessants treballs.