Fotografiant relleus residuals 2 : Paisatges ruïniformes 2

...segueix de l'apunt d'ahir...

En conglomerats, un exemple magnífic d’aquests relleus residuals es la muntanya de Montserrat amb les seves agulles, resultants de l’erosió diferencial i la dissolució aprofitant les diàclasis. Quan tenim paquets de roques amb litologies diferents, presentant un estrat superior dur i un inferior tou mes fàcilment disgregable, també apareixen formes originals d’erosió diferencial, com les famoses “xemeneies de fades” o espectaculars torres amb forma de xampinyó. D’aquestes cal destacar els extensos paratges ruïniformes amb múltiples elements a la Ciutat Encantada i a Los Callejones de las Majadas  a la Serranía de Cuenca; la no menys interessant  Pequeña Ciudad Encantada de Tamajón (Guadalajara) o captivadors exemplars aïllats a les Causses sobre els rius Tarn i La Jonte a França.

Sovint, aquestes formacions presenten morfologies molt atractives per l’observador i summament fotogèniques, que justifiquen viatges i tota mena de caminades per gaudir-ne de la seva contemplació. A vegades, la incidència de les juntes d’estratificació com a element afavoridor del desgast,  es manifesta amb estructures extraordinàries que semblen piles de plats com al Torcal d’Antequera. Aquest Torcal, com les aglomeracions  de Conca, son d’aquests llocs del mon que han de ser visitats mes d’un cop a la vida i que nosaltres  tenim la sort de que estiguin només a unes hores de cotxe de Catalunya.

...segueix en l'apunt de demà...

Jordi Lloret i Prieto

Fotografiant relleus residuals 1 : Paisatges ruïniformes (1)

En aquest post i en el tres següents presentem fotografies de formacions geològiques resultants de l’erosió i ens alguns casos relacionades amb l’evolució de l’exocarst o amb la destrucció de l’endocarst.  En els dos primers ens dediquem als interessants Paisatges ruïniformes, amb alguns "tossals testimonis" (en castellà "cerros testigo"), relleus residuals que sobresurten dels peneplans actuals i que son els restes d'antigues superfícies d'erosió. I en els dos següents ens centrarem en els Ponts naturals o Arcs de roca.  Tots aquests elements tenen en comú que formen escenaris d’interès paisatgístic molt populars entre els amants del turisme geològic.

El contingut dels quatre posts es fonamentalment fotogràfic,  amb exemples variats de diferents països. Però addicionalment, a la part del text escrit, també vull deixar caure idees de llocs magnífics que podem visitar sense sortir de Catalunya o d'Espanya i que ens demostren que no cal anar-se'n molt lluny per gaudir d'alguns dels paisatges mes rics i excepcionals de la terra! . Si algun d'aquests indrets propers us crida l'atenció trobareu a Internet força informació per accedir-hi.

Els processos erosius  multiparteixen el terreny i a mida que progressen van deixant fragments de roca isolats entre valls cada cop mes amples.  Si es tracta d’erosió pel fregament del gel en un punt de confluència de dues o mes glaceres, a la intersecció es retallen  pics piramidals amb les parets polides, anomenats “horns” als Alps germanoparlants.  El Matterhorn, (Cervino) a la frontera italo-suissa seria el mes representatiu, i el Cerro Torre a Patagònia el mes impactant. Si l’erosió es del tipus càrstic, en el carst clàssic de les regions temperades es formen turons testics entre les dolines i poljes coalescents;  mentre que a les regions geoclimàtiques equatorials, on la devastació del relleu per la carstificació es mes accelerada, tenim originals “boscos de pedra” amb laberints de megarasclers, “tsingys”, estructures troncocòniques del tipus “Mogotes” i altres varietats gegantines que es consideren específiques del modelat càrstic tropical. 

...segueix en l'apunt de demà...

Jordi Lloret i Prieto

Padirac. Descoberta escolar.