dimecres, 18 de juny de 2014

Accident a -1.000 (2). Desè dia de rescat.


...segueix de l'apunt del passat divendres...
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/06/accident-1000m.html

Una seixantena de socorristes amb el lideratge del grup de socors alemany Bergwacht-Bayern, amb equips italians, austriacs, croates i suïssos s’ocupen des de la nit de divendres pel transport del ferit. A causa dels nombrosos obstacles i la gran distància fins la boca, les operacions de rescat és desenvolupen en etapes intercalades amb períodes en què la víctima pot dormir mentre que els metges i equips de rescat fan torns. Dilluns, s’arribà al bivac de -700, dimarts a la tarda a -450 en transit per un llarg i estret meandre cap el bivac 1.

El més tècnic i el més delicat de la intervenció d'emergència és el que s'està afrontant ara. Afortunadament, la condició del ferit és estable i les condicions climàtiques a la zona són bones, el que permet eliminar el risc d'inundació que podria complicar l'operació de rescat, ja que diversos passos verticals estan regats per cascades. 

Vídeo-resum de les operacions de rescat.


Repercusió en la premsa en català. La Vanguardia 17.06.2014 / Tendències p. 28 

Transportant el ferit per passos estrets

dimarts, 17 de juny de 2014

Cova des Pas de Vallgornera, a l’International Journal of Speleology

L’amic Joaquin Ginés, que ens va mantenint al dia dels interesantisims treballs que realitzen els investigadors i espeleòlegs illencs, justament aquests dies ens ha fet a mans la recent i excepcional publicació d’un número monogràfic de l’International Journal of Speleology volum 43, 2 (2014), dedicat íntegrament a la Cova des Pas de Vallgonera amb un conjunt de 10 articles que ens mostren la diversitat dels estudis realitzats.

Constitueix un exemplar d’unes 150 pàgines i més de 70 mb. que esta disponible per la seva descarrega en aquesta adreça: http://scholarcommons.usf.edu/ijs/vol43/iss2/13

Com és ben conegut la cavitat fou descoberta accidentalment el 1968 per les obres de construcció d’un hotel a la costa sud de Mallorca.  La continuada exploració d’espeleòlegs i espeleosubs han anat documentant fins ara 74 quilòmetres de galeries de les quals 17 subaquàtiques amb unes perspectives força probables de continuació.
Constitueix un fenomen excepcional en el desenvolupament del carst costaner, excavada en les calcàries esculloses del Miocè superior amb una variabilitat litològica, que és considera força responsable del desenvolupament de la cavitat i la seva complexitat morfològica. Des del punt de vista espeleogenètic cal considerar les aportacions hidrogeològiques superficials, els processos de mescla costaners, la recarrega d’origen geotèrmic, hipogènic, ... en fi, un seguit de circumstàncies que plantegen també una problemàtica terminològica,

Malgrat el possible esforç que pot suposar la llengua anglesa, us recomanem vivament que llegiu amb atenció la globalitat del volum.



dilluns, 16 de juny de 2014

Forat de l’Obaga de la Maçana


Aprofitant la festa del dilluns 9 de juny, ens arribem fins a Camarasa.

Situació
Anant en direcció La Pobla, just passat el desviament que baixa fins el Club Nàutic del Pantà, i en el punt km. 53, trobem una pista a ma dreta en direcció a La Maçana.
La seguim uns 2 km. fins a l’encreuament amb el barranc de Figueretes, on deixem el cotxe.
Continuem a peu pel camí per la riera direcció avall, com si tornéssim a la carretera, fins a trobar un senyal groc de “camino particular cortado” amb una fita al damunt d’una pedra.
També hi ha una altra forma d’arribar-hi que és, deixant el cotxe a la carretera on es creua el Barranc de Figueretes i remuntant la riera fins arribar també a aquest punt.
En quant a la distancia és mes curt, però ens ha semblat mes segur  deixar el cotxe a la pista, en lloc de la carretera, i per altra banda, el camí de la riera no sabem si està desbrossat des de baix, en canvi, des de la pista està molt be.
A partir d’aquí agafem un corriol que puja pel marge esquerre hidrogràfic, al principi està ben fressat, però desprès  és una mica perdedor. Sembla que a l’any 2009 hi havia algunes cintes de plàstic lligades als arbres, però en aquest moment no n’hi queda cap. Igualment, arribem a la boca sense problemes.

La cavitat
La boca d’1x1.5m. té uns 2 metres. de pou, i tot i que no és necessària la instal.lació, hi posem una corda per tal que ens ajudi ja que rellisca bastant.
La cavitat es divideix en dues branques, seguint recte trobem un conducte d’uns 20 m. en forta baixada fins a -10m. amb moltes pedres i amb alguna formació i petites banderes.
La branca que surt a l'esquerra, és la mes espectacular, tot i que és una llàstima que el fàcil accés a aquesta cova hagi donat peu a moltes formacions trencades.
Fa un recorregut d’uns 80 metres. en sentit ascendent  fins a +12.  Columnes, colades, i tot tipus de formacions, fa que ens hi estem mes de 2 hores fent  fotografies. 

Juli Serrano Montse Roca